Publicitat
Publicitat

ILLES BALEARS

Un jutjat declara nul un contracte de compra de preferents a Bankia

La sentència, la primera d'aquestes característiques a les Illes, obliga Bankia a restituir a l'afectada 25.000 euros i declara nul el contracte que havia firmat l'any 2009

El Jutjat de Primera Instància número 4 de Palma ha declarat nul, per primera vegada a Balears, el contracte de compra de 250 participacions preferents de Caja Madrid (ara Bankia). Respon així a la demanda interposada per l'Associació de Consumidors en Acció (Facua) de Balears. Segons fonts d'aquesta associació, és el primer pic que un jutge decreta la nul·litat del contracte de compra de preferents al·legant "engany". En casos anteriors s'havia adduït la concurrència de circumstàncies especials, com que es tractàs de persones grans o discapacitades. Facua assegurà que, a través de la seva advocada, Andrea Escandell, té interposades més de 50 denúncies per casos similars contra Bankia per un import de prop de 2,5 milions.

La sentència, la primera d'aquestes característiques a les Illes, obliga Bankia a restituir a l'afectada 25.000 euros i declara nul el contracte que havia firmat l'any 2009 i que Bankia havia convertit en 11.584 accions de la mateixa entitat.

La jutge, segons informà Facua, destaca en la sentència que queda totalment acreditada la concurrència de tots els requisits jurisprudencialment exigits perquè pugui apreciar-se l'existència d'error en la seva qualitat de vici intel·lectiu anul·latori del contracte, A més, continua la sentència, es considera que existí "dol civil negatiu o per omissió" que invalida el consentiment que donà la demandant a l'entitat financera i, per tant, també determina l'anul·litat del contracte, perquè entén que no es va donar a la clienta "informació rellevant" i això provocà el seu error en el moment de prendre la decisió de comprar les preferents.

L'Audiència Provincial condemnà ara fa dos mesos Bankpime a abonar un total de 207.514 euros més interessos a una persona gran de Palma que va perdre els estalvis després d'invertir-los en preferents sense que li haguessin proporcionat prèviament prou informació sobre aquest tipus de productes financers ni sobre el risc i conseqüències de l'operació.