Publicitat
Publicitat

LA SORTIDA DE LA CRISI

El creixement es dispara un 4,1% als EUA, el nivell del 2011

La bona dada de creixement se suma a l'atur baix

Mentre que l'eurozona amb prou feines aixeca cap, l'economia dels Estats Units agafa velocitat de creuer de la mà d'un robust creixement i d'un descens continuat de l'atur. Quan gairebé cap analista s'ho esperava, el govern va tornar a revisar ahir el seu càlcul sobre l'evolució de l'economia de la primera potència mundial. En el tercer trimestre el producte interior brut (PIB) va créixer un 4,1% interanual, per sobre del 3,6% anunciat a començaments de desembre i el 2,8% de novembre. L'increment és molt substancial, ja que en el segon trimestre l'economia avançava al 2,5%.

El creixement del 4,1% és el més alt en aproximadament dos anys, i l'atur està en nivells de fa cinc anys (al novembre va caure tres dècimes, fins al 7%). El context és encara més clau, després que dimecres la Reserva Federal (Fed) anunciés que a partir del gener reduirà lleument la intensitat dels seus estímuls sobre l'economia. La decisió es va basar principalment en la millora del mercat laboral, però ara la nova revisió a l'alça del PIB revalida encara més el diagnòstic de la institució que la recuperació ja és prou vigorosa per anar retirant gradualment els auxilis.

La clau d'aquesta segona rectificació a l'alça del PIB recau en el millor comportament de la despesa de les empreses i dels consumidors, cosa que pot beneficiar Europa i països exportadors com Espanya. En aquest sentit, les sòlides xifres de creixement dels EUA contrasten amb la incipient recuperació europea. El govern espanyol, per exemple, ven les bondats de la sortida de la recessió quan en realitat espera que el PIB creixi només un 0,7% el 2014, un nivell massa baix per reduir notablement l'atur i incidir en l'economia real. I sense oblidar que hi ha càlculs més pessimistes: segons l'FMI, l'increment serà del 0,2%.

D'altra banda, la millora de l'economia nord-americana fa revifar l'etern debat sobre quina és la millor recepta de política monetària per superar la crisi. Si es tenen en compte les actuals xifres de PIB i desocupació, l'aposta ultraexpansiva de la Fed (amb tipus d'interès al mínim i compres massives de deute des del 2008 per inundar de liquiditat l'economia i frenar la volatilitat) s'imposa sens dubte a la tesi ultraortodoxa del BCE (que ara ha abaixat els tipus d'interès però que el 2011 els va apujar, i que només ha comprat deute de manera excepcional).

Segons Joe Manimbo, analista de Western Union, les bones dades del PIB poden fer que la Fed redueixi encara més el ritme de les seves compres de deute públic i hipotecari. De moment, al gener adquirirà 7.000 milions d'euros menys, i deixarà la factura final en 54.000 milions. Tot i així, l'expert considera que potser caldrà esperar a conèixer abans el PIB del quart trimestre, perquè serà "més moderat" que el del tercer i, sobretot, més representatiu sobre l'abast de la recuperació. "Hi ha una millora consistent de l'economia però la gran pregunta és com de sostenible és el creixement del tercer trimestre, ja que continua estant molt basat en l'acumulació d'inventaris de productes de les empreses", explica.