Els beneficis de la baixa prima de risc
Un any després del rècord, l'Estat es finança cada cop més barat
BarcelonaEl Tresor espanyol ha afluixat el ritme de col·locació de deute a l'agost. Tot i que aquesta frenada és habitual, l'Estat ha anul·lat algunes subhastes previstes. El motiu no és cap altre que la millora de la capacitat de finançament de l'administració espanyola, que ha tret pressió a un govern popular que, quan va dissenyar el calendari de subhastes per a aquest 2013, veia un escenari amb una gran necessitat de finançament.
La bonança dels mercats envers Espanya, sobretot comparat amb com estaven fa un any, s'ha traduït en uns costos més baixos per a l'Estat, ja que ha d'oferir menys interessos per col·locar el deute. I ha dut el Tresor a superar el màxim previst, pel que fa a les quantitats col·locades, una emissió rere l'altra. El resultat de tot plegat ha estat que el Tresor ja ha cobert el 76% de les necessitats de finançament a mitjà i llarg termini per a aquest 2013 i, gràcies a uns costos més baixos dels previstos a principi d'any, s'estalviarà més de 1.000 milions d'euros en interessos. Aquesta xifra podria ser encara més alta si la prima de risc -la diferència entre el bo espanyol a deu anys i el bund alemany- baixa fins als 200 punts bàsics, com ha vaticinat el secretari d'estat d'Economia, Fernando Jiménez Latorre.
La prima de risc s'utilitza com a referent per avaluar la salut d'una economia o, més concretament, per saber com la perceben els mercats. Espanya va arribar al màxim històric el 24 de juliol de l'any passat, a tocar dels 650 punts bàsics, amb el bo espanyol per sobre del 7,6%. L'activitat baixava, l'atur no parava de pujar, la banca s'havia de refinançar i el govern espanyol aplicava unes dures retallades que no feien albirar una recuperació a curt termini. La situació era crítica, però era el peix que es mossegava la cua, o fins i tot el que alguns denominen "la profecia autocompleta": com que la situació era dolenta, pujava la prima de risc, i com que pujava la prima de risc -cosa que encaria i dificultava el finançament d'Espanya als mercats-, la situació empitjorava. Va arribar a ser tan crítica que s'especulava amb el rescat de l'Estat i ni l'acord amb l'eurozona, el 9 de juny, per al rescat de la banca espanyola, amb una dotació màxima de 100.000 milions d'euros, va calmar els mercats, i la prima de risc va continuar pujant.
"L'últim any de Zapatero i el primer de Rajoy, el bo a deu anys es va arribar a pagar al 7%. Quan va guanyar Rajoy, les lletres a sis mesos se'n van anar al 7%, que és moltíssim. Tot el deute estava caríssim", explica Lluís Benguerel, responsable de renda variable d'Interbrokers. L'únic que va poder rebaixar aquestes tensions va ser el Banc Central Europeu (BCE) i el seu president, Mario Draghi, quan, el juliol de l'any passat, va assegurar que faria "el que fes falta per salvar l'euro" i, al setembre, ho va fer: va anunciar un pla de compra de deute sobirà dels països perifèrics -bàsicament Espanya i Itàlia-. L'actuació decidida del BCE va calmar els mercats i la prima de risc va anar baixant, cosa que va donar aire a l'Estat, que va poder anar millorant la seva capacitat de finançament, pagant cada vegada menys interessos per emetre deute.
"Por" al retorn de les tensions
Actualment, la prima de risc espanyola se situa al voltant dels 280 punts bàsics, fregant el mínim anual, i el bo espanyol a deu anys està al 4,5%, uns tres punts menys que fa un any. A principis d'aquest 2013, el govern espanyol preveia que estigués al 5%, i aquesta rebaixa li generarà un estalvi important. Però la principal prova que no s'esperava un deute per sota del 5% és que en set mesos ja ha cobert tres quartes parts de les necessitats de finançament, i ha aconseguit 92.000 milions en deute a mitjà i llarg termini. Des de principis d'any, en gairebé totes les subhastes s'ha superat el volum màxim previst de col·locació, perquè "tenien por", segons Benguerel, que tornessin les tensions als mercats i els interessos per col·locar el deute tornessin a pujar fins a taxes prohibitives.
Ara aquesta por sembla que s'ha esvaït. Aquest agost s'ha frenat el ritme de col·locació, i declaracions com les de Jiménez Latorre evidencien que a l'executiu espanyol veuen encara recorregut a la baixada dels interessos que paga Espanya per finançar-se. Lluís Benguerel creu que la prima de risc pot arribar als 200 punts bàsics aquest any, però no ho veu com un motiu de celebració. "Perquè sigui positiu, la prima ha d'estar a 50 punts. A 200 punts estava el 2011", explica, però matisa: "El que interessa és que el bo a deu anys estigui com més barat millor. El 4,5% no és car, però el normal és entre el 3% i el 4%". El directiu d'Interbrokers insisteix que "aquest nivell, per sota del 4%, és factible" i, de fet, "ja l'hem vist durant la crisi".
