Publicitat
Publicitat

L'estiu imposa les minifeines

Les feines precàries i eventuals donen un petit respir a alguns aturats

El respir que la temporada turística està donant al mercat laboral és més aviat petit. Ho diuen les xifres oficials, amb uns registres de contractacions que superen els de l'any passat però no els del 2011 (quan semblava que la crisi reculava), però també ho fan palès els milers de treballadors que van posar les esperances en l'estiu per trobar una feina que els lliurés de l'atur encara que fos temporalment. Així ha estat en alguns casos, en què el sector serveis ha brindat una oportunitat de tornar a treballar uns mesos.

Les condicions, però, són una altra història. Quan les coses pinten magres o s'acumulen molts mesos de cerques infructuoses, toca agafar al vol el que es presenta. La Virginia Martín n'és un exemple. Ha aconseguit un contracte en pràctiques aquest agost per poder pagar la hipoteca. "Amb 44 anys, un ja es pot imaginar les bromes que això desperta a casa", diu amb ironia. Però assegura que ella no s'arronsa davant de res i que, si cal, passarà com una becària per aconseguir pagar la hipoteca -de 450 euros-, que el mes passat ja va haver de deixar a deure per falta d'ingressos. És una de les milers de víctimes de la crisi. El 2009 l'empresa on treballava, a Cerdanyola del Vallès, va tancar, i ella va perdre la feina que havia tingut els últims onze anys.

Després d'un any a l'atur, ha esgotat totes les vies de protecció (la prestació d'atur i l'ajuda de 400 euros) i ara viu a casa dels pares mentre espera llogar el seu pis per poder, almenys, cobrir el deute amb el banc. "Aquest mes ja he hagut de pagar només part de la hipoteca; em van dir al banc que és millor que res, perquè si no hi ha risc que me'l prenguin", assegura.

Suplències d'estiu

Ara ha aconseguit una feina que li donarà "entre 500 i 600 euros nets" a l'agost i que, amb sort, s'allargarà al setembre per cobrir suplències d'estiu al departament de compres d'una empresa. L'oferta inicial que va rebre eren unes pràctiques no remunerades que, finalment, després que l'empresa i el servei d'orientació laboral en què està inscrita batallesin, s'ha convertit en un contracte d'obra i servei amb un petit sou.

La feina l'ajudarà a posar en pràctica coneixements adquirits en un curs de formació sobre gestió administrativa que ha fet en els últims mesos (també ha fet més de 300 hores d'anglès). "No he treballat mai en un departament de compres, n'hauré d'aprendre en temps rècord i estaré sola perquè cobriré precisament la gent que marxa de vacances, però ho faré tan bé com pugui", assegura. Arribar fins a aquest contracte no ha estat fàcil. Els mateixos serveis d'orientació de la Mina, on va anar a apuntar-se tot i viure a la Sagrera, la van rebre d'entrada amb recel. "Em deien que allò era més una oficina per a altres perfils de gent, en risc d'exclusió, i jo els vaig respondre que tant m'era, que jo era una persona sense ingressos i que volia treballar del que fos", explica.

Però en temps difícils sempre n'hi ha que se n'aprofiten. Al juliol van trucar a la Virginia per fer una prova per a una feina netejant apartaments turístics de luxe a Barcelona. Després de quatre hores anant de pis en pis netejant amb dues candidates més, se'n va afartar i va preguntar a la governanta si havien passat la prova. Van dir-li que les trucarien, però no n'ha sabut res més. "La sensació és d'estafa total; els fas la feina i després van a buscar altres candidats inscrits a l'oferta [n'hi havia més de 400] per seguir fent el mateix", lamenta.

Contracte de tres mesos

No és l'única que s'ha trobat amb altres situacions abusives per aconseguir un contracte. El Gabriel Salvà va trobar una feina en una empresa que treballa fent el servei d'atenció al client per a una companyia aèria. Va ser una empresa de treball temporal qui li va oferir el contracte de tres mesos, però amb 45 dies de període de proves. Quan feia 40 dies que treballava li van trucar de l'ETT i li van dir que no havia superat la prova. Van fer el mateix amb vuit companys que havien entrat alhora i, pel que va comentar amb alguns que ja hi treballaven, "és una pràctica habitual acomiadar amb aquests arguments i que cada 20 dies canviï la gent", explica.

El Gabriel és climatòleg i geògraf. Les retallades al sector públic el van deixar a l'atur després d'haver treballat per al Servei Meteorològic de Catalunya com a becari, empleat i freelance . Entre el gener i el maig va aconseguir fer només dues entrevistes i, per això, quan li va sortir la feina va decidir acceptar-la. "És millor que estar a l'atur i haig de pagar les factures", comenta.

L'Anabel Palma és una de les milers de joves que lluitava contra l'atur a Catalunya. Tècnica en educació infantil, amb 21 anys ha aconseguit esquivar uns mesos la seva situació gràcies a un contracte a Correus per cobrir vacants d'estiu. El contracte, però, acaba el 31 d'agost. Un patró similar es repeteix en el cas del Sergio Rubio, de 25 anys i tècnic en electricitat. A través del seu pare ha trobat una feina de tècnic de manteniment d'un club esportiu de Barcelona. Es tracta d'un minicontracte per a tres caps de setmana i alguna setmana més a l'agost, fent el manteniment de la piscina de les instal·lacions.