Ultimàtum de Draghi: si els governs no actuen Europa caurà en la tercera recessió

Brussel·lesL’economia dels països de l’euro fa mesos que trontolla. El creixement a l’eurozona està, en paraules del president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, “en punt mort”, i algunes de les grans economies -com Itàlia- tornen a estar en recessió. La situació preocupa cada vegada més perquè si els estats membres no són capaços de moure fitxa i superar la situació a l’horitzó hi ha una temuda tercera recessió.

A mesura que ens acostem a finals d’any la por d’una recaiguda no fa més que créixer, i ahir Draghi va llançar un ultimàtum per evitar aquest escenari. Ho va fer en privat, durant la cimera europea que va acabar a Brussel·les, i amb un llenguatge clar i directe. “[Fa dos anys] vam evitar conjuntament el col·lapse de l’euro. Ara ens hem de centrar a actuar altra vegada conjuntament per evitar una recaiguda en la recessió -va dir el president del BCE-. L’esperança no és una estratègia”, va afegir en el seu discurs davant els líders, segons va explicar un portaveu seu després.

Segons Draghi, la recepta per superar “el punt crític” en què està l’economia europea és impulsar les reformes estructurals i la inversió, respectar la disciplina pressupostària i estimular la demanda, és a dir, que cada país ha de cedir en alguna cosa. El màxim dirigent del BCE va demanar als governs de l’euro que a la cimera del desembre presentin un calendari per posar en marxa noves reformes estructurals.

Promesa de França i Itàlia

Draghi ha advertit en més d’una ocasió que les mesures que ha pres el BCE no tindran efectes sobre l’economia si no es combinen amb reformes estructurals, però hi ha països que reclamen menys reformes i més inversions per poder tornar al creixement. Durant la reunió d’ahir, Draghi va demanar al president de França, François Hollande, que redueixi el dèficit públic del seu país en el calendari previst i no amb dos anys addicionals.

De fet, els líders de França i Itàlia es van comprometre ahir a impulsar les reformes pendents, però tant París com Roma -els dos socis díscols- segueixen reclamant flexibilitat per aplicar el Pacte d’Estabilitat. Hollande, amb un discurs sempre ambigu, va avisar que Europa no ha de fer la impressió que hi ha “bons i mals estudiants” i va insistir que complirà.

L’actitud dels governs d’Hollande i de Matteo Renzi en aquesta cimera era important per saber si la Comissió Europea actuarà contra ells perquè facin els deures. Els dos països estan en el punt de mira de Brussel·les, que posa en dubte que els seus pressupostos per a l’any que ve compleixin les normes de disciplina fiscal. La Comissió té fins a la setmana que ve per rebutjar-los i demanar als dos governs que facin més retallades.

El president de l’executiu comunitari, José Manuel Durão Barroso, no va avançar què farà la Comissió però no veu bé les amenaces d’Itàlia i França. Ahir, en la seva última cimera, Barroso va dir que les normes permeten “certa flexibilitat” però va avisar que “seria un greu error destruir el pacte d’estabilitat”.

Pla d’inversió

Les setmanes i els mesos vinents són claus per evitar la tercera recessió. El substitut de Barroso a partir de l’1 de novembre, Jean-Claude Juncker, presentarà al desembre -setmanes abans del previst- un pla d’inversió per mobilitzar 300.000 milions d’inversió pública i privada. La cancellera alemanya, Angela Merkel, no vol que els diners d’aquest pla es tradueixin en més despesa pública, però ahir va defensar mesures d’aquest tipus que serveixin “per estimular el creixement i la competitivitat” a la zona euro.

Espanya aspira a aconseguir a través de la iniciativa de Juncker inversió per millorar les interconnexions energètiques i acabar amb l’aïllament de la Península. Els socis europeus s’han compromès a augmentar-les un 15% el 2030, però no és una fita obligatòria. Això sí, la Comissió Europea vigilarà que els socis europeus la compleixin.

Cameron no vol pagar els 2.000 milions que li reclama la UE

El primer ministre britànic, David Cameron, va marxar ahir de Brussel·les molt empipat. La Comissió Europea li reclama 2.100 milions d’euros addicionals per al pressupost comunitari. Cameron, un dels líders més euroescèptics, va deixar clar que està indignat. “És inacceptable. No pagaré l’1 de desembre”, va assegurar. Cameron va exigir a Brussel·les que expliqui com ha calculat la xifra. “No es pot tractar així un dels contribuents més importants al pressupost”, va dir.

El Regne Unit ha de pagar aquests diners a conseqüència dels últims canvis metodològics per calcular el PIB dels socis europeus. La modificació té repercussió directa en els diners que cada estat aporta al pressupost comunitari. Mentre a alguns els toca pagar -el Regne Unit és el més perjudicat- a d’altres els tocarà una devolució. França, amb 1.000 milions, i Alemanya, amb 799, són els socis europeus més beneficiats pels canvis.

Davant les crítiques de Cameron, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, li va respondre que les normes per ajustar anualment les aportacions de cada soci segons el seu PIB les han fet els estats membres i no Brussel·les. “La Comissió només aplica les normes”, va dir.