Ulla Becke-Piepjohn: “La cancelleria només es preocupa de les necessitats dels alemanys”

Els vuit catalans que des de l’estiu del 2013 estudien a Colònia la formació dual gràcies al programa The job of my life són els seus “nens”. Així els anomena. Ulla Becke-Piepjohn fa més de vint anys que des de la Cambra d’Oficis de Colònia es dedica a portar joves d’arreu del món a la ciutat.

¿Com ha sigut l’experiència fins ara amb el grup de catalans?

Nosaltres estem molt satisfets i les empreses molt contentes. Els nois estan suficientment motivats i focalitzats en el projecte. Però per als alumnes són temps difícils. Han de treballar vuit hores al dia sense saber bé l’idioma. A més, els dilluns tenen tres hores de classes de reforç a la tarda i els dissabtes cinc hores seguides d’alemany.

Què canviaria perquè els alumnes no anessin tan al límit?

Hi he pensat, però no he trobat la solució. L’objectiu del programa és que aprovin el grau al cap de tres anys, i per poder estar al mateix nivell que els seus companys de classe alemanys han de treballar molt. Sabem que desgasta molt, però l’únic que podem oferir-los són classes de reforç. Potser sense aquesta formació no podrien aconseguir-ho. Necessiten aprovar.

Tenen problemes d’integració?

Els ajudo en els temes burocràtics: banc, assegurança, pis... La resta és cosa de les empreses. El grup fa molta pinya. Són una família.

Què busca Alemanya amb aquest programa?

El govern alemany diu que ajuda els països del sud d’Europa, però l’únic que fa és aprofitar-se de la situació. La cancelleria només es preocupa de les necessitats dels alemanys. Vol que aquests joves es quedin. I això és desolador: què farà Espanya si tots els joves marxen? Des de la Cambra ens aferrem a la idea que tindran una formació millor. Després ja decidiran si tornen.