FINANCES
Misc 25/10/2014

Tests d’estrès als bancs: 6 claus per entendre'ls

La rellevància de les proves va més enllà dels resultats

Albert Martín Vidal
4 min

BarcelonaEl Banc Central Europeu publicarà aquest diumenge els resultats de les proves de solvència efectuades sobre 128 entitats de països de la zona euro. Són els anomenats tests d’estrès, unes proves que es van començar a fer a causa de la crisi amb la intenció d’evitar una nova crisi bancària com la que va portar Europa a l’abisme després de la caiguda de Lehman Brothers. La prova té conseqüències importants que van molt més enllà dels seus resultats. Aquestes són algunes de les seves claus.

1. En què consisteixen?

El BCE vol constatar que les entitats tenen prou capital bàsic, que és aquell al qual podrien recórrer en cas d’extrema necessitat. Per fer-ho, analitza a fons els balanços de cada banc i planteja un seguit d’escenaris negatius (de pujada de l’atur i de la morositat) per estressar el seu balanç. L’objectiu de les entitats és tenir un 5,5% de capital bàsic sobre préstecs en el pitjor escenari possible i un 8% en l’escenari normal. El pitjor escenari, per cert, és dur: el BCE situa els bancs en un context de recessió constant fins al 2016, amb un atur que creix fins al 27,1%, una inflació que no remunta (amb una mitjana del 0,3% interanual el 2014, que per cert és superior a la que s’està donant enguany), una caiguda del preu de l’habitatge (ha deixat de caure) i un finançament públic molt més alt del que es viu actualment, amb un interès del bo a deu anys fixat en el 5,7%.

2. Quins són els pronòstics?

En les últimes setmanes s’han succeït les especulacions. Tot apunta que els tests deixaran clars els greus problemes que travessen les economies italiana i grega, totes dues en recessió. Aquestes travesses donen per fet que suspenen tres entitats italianes, tres de gregues, dues d’austríaques, una de xipriota, una de portuguesa i una de belga. El nombre de suspensos estaria entre 11 i 25, dels quals la banca espanyola en tindria com a màxim un.

3. Què passarà a Espanya?

Malgrat el bon pronòstic general, les previsions han donat en els últims mesos diferents versions sobre quins poden ser els bancs que pateixin més. El Popular va liderar durant setmanes les travesses de no superar la prova, fet que des del banc han negat reiteradament. També es va especular amb els baixos nivells de capitalització de Cajamar, BMN i Liberbank, i és aquesta última entitat l’única que segons un informe del banc d’inversió N+1 pot quedar més a prop del suspens. Però els problemes no són només cosa dels bancs petits i dels mitjans. Goldman Sachs va publicar al setembre un sondeig fet a 125 entitats del sector financer preguntant-los pels bancs que creien que suspendrien la prova del BCE. I hi va haver sorpresa: el Banco Santander era assenyalat com a candidat a fracassar per un 25% dels enquestats. Tampoc els bancs catalans es lliuren de la rumorologia: el banc austríac Erste, participat per CaixaBank, sona com a candidat al suspens, com passa amb el BCP portuguès, que té el Sabadell entre els seus accionistes. I també es destaca el fet que el Sabadell pot afrontar el procés amb una certa calma gràcies a l’EPA que va obtenir en la compra de la CAM i que li cobreix fins a un 80% de pèrdues que pugui tenir l’entitat valenciana, que va rebre 5.200 milions en ajuts.

4. Qui quedarà millor?

Els pronòstics indiquen que dues grans entitats de l’Estat quedaran per sobre de tota la resta. D’una banda, es parla de CaixaBank, l’entitat que presideix Isidre Fainé, que segons algunes fonts podria ser el banc amb una capitalització més alta a nivell europeu. L’altra entitat que hauria de quedar molt bé a la foto és Bankia, presidida per José Ignacio Goirigolzarri. No obstant, en el seu cas aquest bon resultat no és tan meritori, ja que va obtenir un total de 24.000 milions d’euros de diners públics per evitar la fallida. D’entre els bancs més petits, Banca March i Kutxabank tindrien el millor resultat.

5. Tenen crítics, les proves?

En el sector financer hi ha crítiques a aquestes proves pel fet que són “excessivament teòriques” i que es basen en bateries d’hipòtesis que poden no tenir a veure amb la realitat. La repercussió d’aquests tests és tal que es comuniquen en cap de setmana per evitar que les entitats no visquin commocions borsàries relacionades amb les proves.

6. Com afecten el crèdit?

La crítica més dura que reben els tests és que el fet de monitoritzar la capitalització dels bancs força les entitats a ser prudents en les seves polítiques de concessió de crèdit. I els organismes i governs de tot Europa estan convençuts que l’actual atonia europea només es pot superar amb un increment del consum i la inversió, cosa que en molts casos comença pel fet que l’aixeta del crèdit bancari estigui oberta.

Els bancs admeten que encara estan vivint un procés d’aprimament dels seus balanços. Molts -especialment a Espanya- van apostar pel sector immobiliari durant els primers anys de la dècada passada i l’esclat de la bombolla immobiliària els va causar unes pèrdues de les quals encara no s’han recuperat.

Un recent informe de Citigroup pronosticava que el forat de la banca europea podria ser d’uns 600.000 milions d’euros i elevava la xifra al bilió i mig d’euros si les entitats no s’haguessin recapitalitzat durant l’any. Aquesta situació provocarà que les entitats afectades extremin la prudència a l’hora de concedir nou crèdit, fet que acabarà afectant el consum i, de retruc, la inflació i el creixement.

stats