L’iPhone més barat de la història
La precipitada devaluació del ruble fa augmentar el consumisme i l’especulació als mercats
MoscouFa dies que em ronda una idea. El ruble no deixa de perdre valor davant l’euro i el meu telèfon no funciona gaire bé. És el moment perfecte per comprar-me’n un de nou. Ara bé, amb la targeta espanyola, perquè, des del novembre, amb la russa ja no surt a compte pagar res. Si l’1 de gener un euro valia 45 rubles, aquesta setmana la divisa russa ha arribat a devaluar-se fins als 90. Faig els càlculs i avui em podria comprar un iPhone d’última generació 300 euros més barat que a Espanya. És una ganga!
Miro l’hora al despertador. Són dos quarts de vuit. Em llevo disposat a fer la meva gran adquisició abans que variï el tipus de canvi. Entro a la web d’Apple i hi diu: “Servei temporalment no disponible”. Una poma mossegada i aquest missatge en rus és l’únic que apareix a la pàgina. Imagino que no he sigut el primer a pensar que aquesta compra seria un bon negoci. Me n’informo i, efectivament, Apple ha aturat temporalment la venda dels seus productes a Rússia des de dimarts.
Apple no té botiga física a Moscou, així que faig una cerca ràpida de distribuïdors. En trobo un que té existències d’iPhones i que em permet pagar amb targeta -a Rússia no hi ha cultura dels diners de plàstic i les compres per internet encara es paguen en efectiu al missatger-. Localitzo el producte. “Afegir al cistell de la compra”. Clic. “Pagar”. Clic. “Transacció en procés”… Bip! “La compra no s’ha pogut realitzar”, em diu en rus. Ho intento tres cops més. Però no hi ha sort. Em pregunto si les empreses russes estan utilitzant la mateixa tècnica que Apple fins que els preus s’actualitzin. Veig que aquest comerç sí que té un establiment físic. Em poso les botes, l’abric i el barret i marxo disposat a guanyar el que ja és una croada personal.
De camí a la botiga passo per tres cases de canvi. Moscou n’està ple. Els cartells lluminosos a l’entrada reflecteixen el tipus de canvi diari i els leds vermells fan combinacions de xifres mai vistes fins ara. Marquen els mínims històrics del ruble. Hi ha cua en totes les sucursals i només són les nou del matí. La gent ja no sap fins on caurà la seva moneda. “Només he pogut canviar rubles per dòlars. Ja no els queden euros! Com pot ser això?”, diu una dona indignada a la sortida d’una oficina. Al mateix moment, tres persones abandonen la cua i comencen la seva peregrinació per trobar euros, la divisa més preuada ara mateix a Rússia.
Compradors compulsius
Arribo a la botiga. Està plena de gom a gom i és un dia laborable. “Afanya’t, que s’acabaran els calefactors!”, sento com crida una dona al seu marit. Des que va començar la crisi del ruble els russos s’han tornat compradors compulsius. En menys de dos mesos han vist que les botigues han actualitzat els preus dos cops, i amb una nova caiguda de la moneda aquesta setmana temen que ho tornaran a fer aviat. De fet, el Banc Central de Rússia ha calculat que la inflació superarà el 10% aquest any.
Em poso a fer cua a la secció de mòbils. L’home que tinc al davant es gira i em diu: “És el moment d’invertir en coses per a la llar”. M’explica que ha vingut a comprar una rentadora i que en sortirà també amb una aspiradora i un telèfon “d’aquests que ho fan tot” per a la filla.
Ding! M’arriba un missatge al grup de WhatsApp que tinc amb els amics expatriats. “Una amiga de la meva dona treballa al Banc Central i ha sentit rumors d’una intervenció del govern als bancs. Nosaltres ja n’hem tret tota la pasta”, diu el Juan, un advocat casat amb una russa que fa anys que viu a Moscou. Ding! “Jo ahir vaig intentar retirar diners del caixer que hi ha a la feina, però ja no en quedaven”, explica la Maria, que treballa en un despatx d’arquitectes. “A mi una col·lega russa em va dir que fa dies que guarda tots els calés a casa seva perquè no es fia dels bancs”, comento jo. La gravetat de la situació ha fet recordar als russos el col·lapse financer de l’any 1998, quan el país es va declarar en suspensió parcial de pagaments. Com ara, el petroli barat va tenir-hi molt a veure.
Avui el país té una base econòmica millor. Disposa de reserves per valor de 416.000 milions de dòlars, però les relacions polítiques amb Occident són més desfavorables. Finalment arriba el meu torn. “¿Us queda algun iPhone 6?”, pregunto amb ansietat. “Ui! Deixa-m’ho mirar, que això ha sigut un no parar tota la setmana -em diu la dependenta-. Sí, has tingut sort, t’endús l’últim”. Li dono la targeta de crèdit. L’espanyola. Pago. Em donen el meu telèfon i quan l’engego penso: “Probablement he comprat l’iPhone 6 més barat de la història!”
