L’euro en caiguda lliure

Brussel·lesL’euro es desploma al mateix ritme que les expectatives de recuperació econòmica agafen força. La cotització de la moneda única europea davant el dòlar nord-americà va arribar ahir a mínims històrics: es va situar per sota d’1,10 dòlars per primera vegada des de fa 12 anys per l’impacte de les mesures extraordinàries que ha anat llançant, i encara no ha acabat de llançar, el Banc Central Europeu (BCE).

El debilitament de l’euro -una bona notícia per a les exportacions i per al creixement de la zona euro- ha sigut constant des del passat maig i ahir es va accelerar arran de la compareixença del president, Mario Draghi, en la qual va anunciar que dilluns s’iniciarà el programa de compra de bons sobirans.

Draghi va reconèixer que els “efectes positius” del seu programa s’han notat fins i tot abans de posar-se en marxa. De fet, des del dia en què es va anunciar que el BCE compraria deute sobirà, el 22 de gener, la cotització de l’euro davant el dòlar ha caigut un 5%, cosa que abarateix el cost que té l’exportació per a les empreses europees.

Aquest nou escenari va provocar que ahir el BCE presentés una revisió de les seves previsions de creixement i inflació per a l’eurozona. L’equip de Draghi creu ara que el PIB creixerà un 1,5% aquest any i un 1,9% el 2016, cinc i quatre dècimes més del que es preveia fins ara, respectivament, i en la línia del que estimen altres organismes internacionals. El 2017 la sortida de la crisi d’Europa s’hauria de consolidar amb un augment del PIB d’un 2,1%.

Pel que fa a la inflació, aquest any empitjorarà set dècimes respecte a les previsions anteriors i se situarà al 0%. El BCE, però, creu que els preus es recuperaran el 2016 i la inflació s’allunyarà del perillós terreny negatiu.

Augmenten els preus

Segons Mario Draghi, l’augment de la inflació es produirà gràcies al preu del petroli, que ja ha frenat la seva caiguda, i també “a l’orientació de la política monetària i als seus efectes en el tipus de canvi”. Amb aquestes paraules, Draghi reforçava la idea que l’actuació del BCE està debilitant l’euro i, per tant, està impulsant els preus i l’economia. Alguns també van interpretar que, amb aquestes paraules, Draghi donava a entendre que l’euro continuarà baixant.

La institució monetària també va decidir en la seva reunió d’ahir, celebrada a Xipre, mantenir els tipus d’interès de referència en el mínim històric del 0,05%, tal com estava previst, així com mantenir un tipus negatiu per als bancs que tinguin dipòsits al BCE al -0,2%.

Draghi creu que el programa de compra de bons sobirans, que iniciarà dilluns, servirà com a revulsiu per deixar enrere definitivament la crisi. El president del BCE també va assegurar ahir que des de principis d’any ha augmentat la massa monetària a la zona euro i, lleugerament, els préstecs a les famílies, un altre dels objectius de les mesures que ha aplicat el banc.

Mario Draghi va donar ahir més detalls del programa de compra de bons, conegut amb les sigles en anglès QE ( quantitative easing ). La mesura estarà en marxa fins al setembre del 2016, però davant els dubtes de si s’allargarà més enllà d’aquesta data, Draghi va deixar clar que es podria prorrogar si d’aquí un any i mig si encara no s’ha arribat a l’objectiu de situar la taxa d’inflació just per sota del 2%.

El BCE només comprarà deute al mercat secundari (és a dir, no ho farà directament dels estats) i té previst gastar 60.000 milions mensuals en la compra de deute públic i privat. En total, el programa constarà d’1,14 bilions d’euros fins al setembre de l’any que ve. La institució podrà comprar deute també dels fons de rescat europeu, del Banc Europeu d’Inversions (BEI), de la Unió Europea i d’instituts de crèdit dels estats membres. Comprarà títols sempre que tinguin una rendibilitat per sobre de la que preveu la facilitat de dipòsit, que és del -0,2%, una condició que podria deixar fora alguns dels bons sobirans alemanys que tenen rendibilitat negativa.

Grècia queda fora

El president del BCE va confirmar que Grècia quedarà exclosa del programa de compra de deute sobirà. Draghi, inflexible amb Atenes, va negar que sigui una decisió política i es va remetre a la normativa de la institució, que prohibeix comprar bons a països sota programa de rescat o d’aquells emissors als quals ja hagi adquirit un terç del seu deute, com és el cas del país hel·lè. “El BCE no és una institució política i es limita a aplicar les normes”, es va defensar l’italià.

El BCE, això sí, va anunciar que amplia amb 500 milions d’euros el préstec d’emergència a Grècia. Els diners que l’entitat ha prestat al país presidit per Alexis Tsipras ja representen un 68% del seu PIB.