L’emigrant balear, versió segle XXI

PalmaEl grup de treball sobre l’estudi de l’emigració balear creat a la UIB, sota la direcció de Sebastià Serra, ha ofert nombrosos avenços en el coneixement del procés migratori que des de finals del segle XVIII i fins a mitjan segle XX portà desenes de milers de nadius balears a cercar-se una vida millor mar enllà.

Establir un còmput global d’illencs emigrats és molt difícil en una època en la qual l’estadística i la documentació oficial podia ser fàcilment obviada. Però la realitat i la memòria viscuda, revisitada per autors com Joan Buades Crespí, Mariantònia Manresa Montserrat, Antoni Marimon i Margalida A. Mas, entre d’altres, parlen de les colònies de menorquins a Algèria; dels manacorins, campaneters, felanitxers i pollencins a l’Argentina; dels valldemossins i formenterers a l’Uruguai; dels andritxols a Cuba. Qui més qui menys, tothom coneix una història familiar, propera d’algú que va partir a ‘fer les amèriques’, dels indians que tornaren, i d’aquells que no ho feren mai més.

Els quatre autors citats, en el volum que signen conjuntament, El moviment associatiu balear a l’exterior (Govern de les Illes Balears, 2001, col·lecció Els camins de la quimera), dibuixen en el seu pròleg les tres etapes de l’emigració balear. La primera abastaria des del darrer terç del segle XVIII fins al 1880. La segona etapa arribaria fins a 1930, i la tercera comprendria la postguerra fins a 1960. Estarem ara davant de l’inici d’una nova etapa migratòria?

Canvi de tendència

El padró davalla el 2013 per primer cop en els darrers 16 anys

El 2013 ha estat el primer any des de 1998 (l’abast de les estadístiques disponibles al web de l’Ibestat) en què s’ha produït un decrement de la població de les Illes. Si el 2012 el padró d’habitants superava els 1.119.000 residents, el de 2013 quedava en els 1.111.000. Un lleu descens del 0,7% de la població, però que marca un canvi de tendència en el comportament demogràfic a les Balears.

Segons aquestes dades, les Illes han deixat de ser lloc d’arribada. Mentre que la bonança econòmica i la bona marxa del negoci turístic ha empès milers d’immigrants a fixar la seva residència a les Illes, el saldo migratori no ha fet més que pujar a l’Arxipèlag, que ha vist com la seva població ha augmentat des de 1998 amb més de 315.000 residents.

Si es parteix d’aquest punt i es valora l’evolució de la població espanyola envers l’estrangera a Balears, es demostra que és aquesta darrera la gran responsable de l’augment de població viscut a les Illes en els darrers 16 anys. Si els residents balears, nascuts a Espanya, han augmentat durant aquest període un 14,6%, el creixement dels residents nascuts a l’estranger ha estat del 381%. Han passat dels 53.000 de 1998 fins als 260.000 de 2013. Ells han estat els responsables principals de l’augment demogràfic de l’Arxipèlag.

I és també el moviment demogràfic dels estrangers -amb una diferència negativa de 14.000 empadronats menys- la que explica la davallada general de la xifra de població de Balears entre 2012 i 2013. Per tant, és aquest col·lectiu el que en primera instància decideix agafar les maletes i partir cap a un altre lloc.

Els nadius també se’n van

Més de 2.500 balears han partit a viure fora de l’Estat durant 2013

Aquest fet no vol dir que els nadius balears no hagin emprès el camí de la immigració. Les recents dades del Padró d’Espanyols Residents a l’Estranger, conegudes aquest dijous, indiquen que si bé la mitjana estatal d’aquest col·lectiu ha augmentat un 6,6% a tot l’Estat -i supera per primera vegada la xifra dels 2 milions d’espanyols pel món-, la proporció ha estat més elevada a Balears, amb un 10,4% d’augment de persones que han canviat ca seva a les Illes per un altre domicili fronteres enllà.

Les xifres, a 1 de gener de 2014, indiquen que 24.620 nascuts a les Illes ja resideixen a l’estranger. Un procés que s’ha incrementat des del 2009 a ritmes d’increment sostinguts del 10% anual. En els sis darrers anys, la diàspora dels illencs que han canviat de país per viure s’ha incrementat un 73,6%. Un percentatge molt superior al de la mitjana espanyola pel mateix període, que just queda en el 39,8%.

Les dades ofertes per l’Institut Nacional d’Estadística no permeten arribar al detall de les localitzacions preferents a les quals han anat a parar els balears que han partit a l’estranger. Les dades globals pel total de l’Estat indiquen que els estats de l’Amèrica Llatina -un 63% del total- han estat els principals receptors de l’emigració espanyola: l’Argentina, Cuba, l’Equador, Mèxic, el Brasil, i també als Estats Units principalment. Un altre 33% dels qui han partit ho han fet a Europa amb preferència cap a Alemanya, França i el Regne Unit.

Balears deixa de ser lloc d’arribada

Balears ja ha començat a perdre capital humà amb un 0,7% de descens de la població, que marca un canvi de tendència en el comportament demogràfic.