Publicitat
Publicitat

L'Obra Balear i l'Institut de la Dona que Treballa

L'activitat mutualista i de previsió de la Caixa de Pensions es féu palesa des del moment de la seva arribada a Balears. Però fou a partir de 1929, amb la creació de l'Obra Balear -la gènesi del que ara es coneix com a Obra Social-, que l'entitat comença a desplegar tota la seva potencialitat a favor de les "classes populars de les Illes Balears", a través d'accions alienes a "tota finalitat especulativa" i amb sentit exclusiu "moral, social i patriòtic". L'Obra Balear destina recursos i ofereix préstecs per a l'activitat agrícola, per a la cultura i per a objectes socials com el de promocionar habitatges "populars i higiènics", segons terminologia de l'època.

Durant la II República Espanyola, la Caixa creix a Balears, estenent una mentalitat de previsió i estalvi, sobretot entre les classes mitjanes. L'Obra Balear, i sobretot una altra de les iniciatives socials que es posen en marxa, l'Institut de la Dona que Treballa, incideix en el seu paper d'ajuda social. Aquest ens permetia a les dones tenir una cobertura social específica. A canvi del pagament d'una quota mensual, la dona treballadora tenia accés a tot un ventall d'iniciatives de previsió i mutualisme específiques. Es promogueren escoles d'infermeria i es feren classes d'anglès. Un concepte de protecció especial per a un col·lectiu, el de les dones, amb especial desemparament, fet pel qual l'Obra Balear de la Caixa de Pensions també habilita una casa d'acollida per a dones repudiades per les seves famílies, a causa d'embarassos no desitjats, un servei prestat per les monges de la Providència.

La progressiva ampliació de la xarxa d'oficines per tot Mallorca en primer terme, i cap a Menorca i Eivissa tot seguit, va aparellada de la instal·lació annexa de biblioteques populars, d'instituts agraris que difonen la cultura i les bones pràctiques per millorar la qualitat de les collites, i en alguns casos, també es construeixen dispensaris i maternitats. A poc a poc l'entitat, considerada inicialment com a "forastera", fou més acceptada.