LA SORTIDA DE LA CRISI
Economia 05/04/2014

L’Estat crearà 1.200 places de funcionaris per lluitar contra el frau fiscal

La pressió sobre el dèficit autonòmic deixa congelada l’oferta pública d’ocupació a moltes comunitats

Elena Freixa/ara Balears
3 min

Barcelona/palmaLa plantilla de funcionaris de l’Estat creixerà aquest any amb les noves incorporacions que ahir va anunciar l’executiu espanyol. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va posar molt èmfasi a vincular-ho a un objectiu molt concret, el de la lluita contra el frau. L’Agència Tributària rebrà 166 dels nous funcionaris i una gran part dels 1.600 trasllats interns que es proposa fer l’executiu. Com a exemple, Montoro va explicar que es traspassaran treballadors de Correus cap a Hisenda per redoblar esforços en la inspecció i detecció de defraudadors. El ministre d’Economia, Luis de Guindos, va corroborar posteriorment la mateixa tesi i va dir que el creixement de la plantilla no és una mesura “expansiva” sinó molt vinculada a la campanya de persecució del frau, segons va explicar en declaracions a TV3.

La mesura no satisfà el sindicat de funcionaris CSI-F, que troba que l’ampliació de treballadors públics és “insuficient” tenint en compte que l’administració va perdre l’any passat més de 7.000 llocs de treball, sobretot per baixes i jubilacions que no es cobreixen.

Siguin poques o moltes places, la plantilla pública estatal creixerà, mentre que altres comunitats es manté la congelació de noves places, la paga extra continua retallada i el personal interí continuarà amb una reducció de jornada i sou del 15%. La Generalitat, per exemple, defensa el manteniment d’aquesta austeritat perquè la pressió per reduir el dèficit l’hi obliga, mentre que els sindicats retreuen a Artur Mas que no desplegui un model que doni més importància al manteniment de la despesa pública. La Generalitat ja ha anunciat que els treballadors públics catalans continuaran el 2014 sense paga extra de Nadal per tercer any consecutiu, una mesura que l’Estat només va aplicar als seus treballadors públics una vegada: el 2012. Artur Mas s’ha compromès, però, a pagar-la aquest any en l’improbable cas que l’Estat pagui la compensació per bloquejar l’impost als dipòsits bancaris.

L’increment de 1.200 funcionaris va ser ahir un motiu perquè Montoro donés per acabada l’etapa de retallades. “La reducció de funcionaris ja ha tocat fons”, va dir en un primer moment Montoro, tot i que després va matisar que el global de la plantilla encara continuarà aprimant-se per “processos de jubilació”, insinuant que no hi ha plans a la vista de cobrir aquestes vacants. Els actuals 2,5 milions de funcionaris, va dir Montoro, són la xifra més baixa des del 2003, “justament quan també governava el PP”, va afegir.

El final de l’austeritat que ahir va insinuar Montoro, però, ha quedat en entredit amb la publicació dilluns de les xifres de dèficit de l’any passat, que discuteixen que el govern espanyol s’hagi exigit a si mateix tant com a les comunitats autònomes. L’administració central i la Seguretat Social van generar vuit de cada deu euros del dèficit del 2013, el percentatge més alt que s’ha vist des de l’inici de la crisi.

El fet de reforçar la persecució del frau amb més treballadors públics a Hisenda està relacionat amb la voluntat d’augmentar els ingressos, sobretot si es vol complir el compromís de rebaixar l’IRPF a partir de l’any vinent, tal com ha promès el president, Mariano Rajoy. Durant el 2013, la recaptació tributària va créixer un escàs 0,2%.

El professor d’economia d’Eada Joan Ribas considera que rere el reforç a l’Agència Tributària es veu també “la mà de Brussel·les”, que ha instat Espanya repetidament a actuar per rebaixar els nivells “sensiblement més alts” de defraudadors que s’intueixen en comparació amb el que passa en altres països comunitaris. “És cert que el nombre d’inspectors d’Hisenda en relació als habitants és més alt als països veïns”, defensa aquest expert.

Els sindicats ho veuen “mesquí”

El portaveu de funció pública de CCOO, Xesús González, troba “mesquí” l’anunci de l’executiu. No només perquè es tracta d’una mesura que veu vinculada a la precampanya de les europees, sinó perquè, en paral·lel, no es cobreixen llocs de treball més necessaris, com mestres i personal sanitari. “El sector públic català ha perdut 10.000 llocs de treball en tres anys”, va lamentar en declaracions a l’ARA. Culpa l’Estat d’infringir un “doble greuge”, però també la Generalitat per apostar per un model que empitjora “l’escanyament públic”.

stats