Juncker no sumarà al dèficit el que els estats aportin al seu pla

Brussel·lesEl president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, vol que els estats membres aportin diner públic al fons europeu per finançar inversions que es crearà per rellançar el creixement. Juncker, que ahir va presentar el seu pla al Parlament Europeu, va fer una crida als governs i va apel·lar a la seva responsabilitat a l’hora d’impulsar l’economia, especialment dels que tenen marge pressupostari, com ara Alemanya.

“Els diners no cauen del cel. Els estats membres s’haurien de sumar al fons. Tenen la responsabilitat de reactivar les inversions”, va afirmar el luxemburguès. Per convèncer els governs que posin diners en un fons que servirà per finançar infraestructures, la Comissió Europea els dóna un caramel molt llaminer: els diners invertits no computaran com a dèficit públic. En canvi, si decideixen no posar diners al fons i finançar directament infraestructures al seu país, la inversió passarà a engreixar la xifra de dèficit.

Recuperar la inversió

El problema de posar diners directament al fons és que res garanteix que, si un país hi posa 2.000 milions, la inversió que després rebran els projectes d’aquell estat membre serà igual o superior a aquesta xifra. En altres paraules, no hi ha cap manera d’assegurar-se que el govern en qüestió recuperarà la inversió. “Per què hi haurien de contribuir si no en poden calcular el retorn? Doncs perquè més creixement a Espanya vol dir més creixement per a França”, explicava Juncker en un intent de convèncer les capitals.

De moment cap govern ha expressat públicament la seva intenció de participar-hi, però tot i la incertesa dels diners que hi haurà en el fons europeu -d’entrada la UE només hi posa 21.000 milions d’euros-, el president de la Comissió Europea va reiterar ahir que l’objectiu és arribar a mobilitzar 315.000 milions durant els tres anys vinents. La majoria d’aquests diners seran inversió privada, però Brussel·les rebutja posar xifres als diners que aportaran els inversors privats que vulguin participar en el finançament de projectes.

Segons la Comissió Europea, el pla per estimular les inversions és “l’esforç més important de la història d’Europa” i servirà per crear almenys 1,3 milions de llocs de treball. Brussel·les espera que la iniciativa contribueixi a girar full definitivament a la crisi. De fet, si funciona, es podria allargar fins al 2020. Tot i que els experts dubten dels resultats del pla, Juncker va insistir ahir que és “ambiciós però realista”. La majoria de l’Eurocambra va donar-hi suport.

Suport de les capitals

La iniciativa del president de la Comissió Europea també compta amb el suport -almenys polític- de les grans economies de l’euro. Els governs d’Alemanya i França van aplaudir ahir el pla d’inversió. També ho va fer el ministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos, tot i que amb matisos. De Guindos va reconèixer que li agradaria que hi hagués més diners en efectiu d’entrada i es depengués menys de l’endeutament per tenir liquiditat.

El pla consisteix a crear un fons europeu que gestionarà el Banc Europeu d’Inversions (BEI) i que multiplicarà la inversió inicial gràcies a l’endeutament. Un comitè d’experts triarà els projectes, sobretot d’infraestructures energètiques i de transport, que comptaran amb finançament europeu.

El BCE podria comprar deute aviat

El vicepresident del Banc Central Europeu, el portuguès Vítor Constancio, va apuntar ahir que en el primer trimestre del 2015 la institució estarà en condicions de calibrar si les mesures adoptades compleixen les expectatives de l’entitat i si és necessari incorporar nous programes de compra d’actius, incloent-hi bons sobirans. “Esclar que hem de vigilar de prop si el ritme de l’evolució [de les mesures adoptades] està en línia amb les expectatives”, va dir Constancio durant una conferència a Londres, on va indicar que “en el primer trimestre del any serem capaços de calibrar millor si és així”. Constancio va subratllar que es tractarà d’“una decisió de pura política monetària”.