Jonathan Andic es converteix en conseller delegat de Mango

Barcelona“Som com una gota d’aigua i pensa exactament igual que jo”. Així veu Isak Andic -fundador i màxim accionista de Mango- el seu fill Jonathan Andic. L’hereu del primer grup català de moda “ja està exercint el càrrec de conseller delegat”, tal com va anunciar ahir el seu pare durant la seva participació en un acte a l’escola de negocis Iese. Amb aquest nou càrrec, Jonathan Andic segueix guanyant pes a la companyia. Fins ara ocupava el càrrec de vicepresident, liderant l’àrea de producte i encarregant-se de totes les cadenes del grup.

La incorporació de Jonathan Andic a través d’aquest càrrec de nova creació escenifica el relleu generacional de Mango. Un pas que no suposarà, però, cap canvi d’estratègia. Ho va precisar ahir el president, Isak Andic, que descarta la sortida del grup a la borsa. “No en tenim motius ni cap necessitat; econòmicament ens ho maneguem”, va assegurar. El president també es va mostrar contrari a l’entrada de capital estranger a la companyia, com ha fet recentment la també catalana Desigual. “El nivell de deute és baix”, va assegurar Isak Andic. I això fa que Mango “no es plantegi la incorporació d’un soci extern”.

Els canvis en la cúpula del gegant català de la moda s’han anat succeint des de finals del 2011. En aquell moment, Isak Andic, que en els últims anys s’havia mantingut en un segon pla, va recuperar les regnes de la companyia. El responsable creatiu de la firma, Damián Sánchez, va deixar l’empresa, i el director general del grup, Enric Casi, va cedir la seva gestió en els departaments d’informàtica i de logística, una de les claus de l’èxit del grup. Poc després, el gener del 2013, Jonathan Andic entrava al consell directiu de la companyia i es perfilava com el futur successor del seu pare. Tots aquests canvis pretenien capgirar una situació de pèrdues i permetre a Mango retornar als nivells de creixement que havia tingut en el passat.

Un pas enrere, un salt endavant

En els seus inicis, Mango va centrar la seva expansió en el fast fashion, un model basat en la distribució de grans volums de roba dissenyada segons les tendències que dicta el mercat. Aquesta fórmula, seguida per altres grups de moda com Inditex i H&M, aconsegueix maximitzar els marges de l’empresa a través de la reposició ràpida de mercaderies, alhora que permet l’accés del consumidor mitjà a peces de moda gràcies als preus assequibles.

Amb els anys, però, la fórmula de la moda ràpida va anar perdent pes a Mango, que va apujar el nivell i es va acabar allunyant de les masses. Aquesta nova estratègia va traduir-se en una reducció dels beneficis de l’empresa; de créixer un 11% el 2008 a fer-ho un 3,2% el 2009. Llavors la companyia va començar a aplicar descomptes en plena temporada, però el pitjor encara no havia arribat. En l’exercici 2010, els guanys de Mango van reduir-se gairebé un 10%, una sagnia que continuava el 2011 amb una caiguda del 37%, tot i convertir-se en la firma espanyola amb més presència als mercats internacionals.

La situació es va capgirar a partir del 2012 amb una reducció dràstica d’un 20% en els preus. Amb aquesta mesura, Mango pretenia adaptar-se a la situació real del consum, i retornava als inicis passant d’un producte pensat per a ocasions especials a uns dissenys més comercials adreçats al gran públic. La companyia va registrar aquell any un augment del 79% en el benefici. Durant el 2013 els guanys van frenar, però encara van augmentar un 9% gràcies a l’estratègia de creixement adoptada per la companyia, que ha volgut explorar altres nínxols de mercat amb noves ensenyes com Mango Kids (moda infantil) i Violeta (talles grans). En total, els beneficis del grup van ser de 120 milions d’euros el 2013.

Més inversió per obtenir més guanys

“Si fas cotxes, has de construir autopistes”, va afirmar Isak Andic. Per aquest motiu Mango està ampliant les seves instal·lacions amb una inversió que arribarà als 300 milions d’euros aquest any. El juny passat el grup va adquirir uns terrenys pròxims a la seva seu de Palau-solità i Plegamans on s’edificarà una nau de 17.000 metres quadrats que allotjarà les noves línies. L’empresa també està construint un nou centre logístic a Lliçà d’Amunt. En la primera fase, s’edificaran més de 125.000 metres quadrats d’un total de 330.000.