Imaz pronostica la fi del petroli barat en un any

SitgesJosu Jon Imaz, expolític del PNB i ara flamant conseller delegat de Repsol, va estrenar-se ahir a la trobada anual del Cercle d’Economia. En el seu debut, l’hereu d’Antoni Brufau -que segueix a la petroliera, però com a president no executiu- va parlar sobre els nous riscos econòmics i polítics. Després de saludar i parlar una estona en català, Imaz va referir-se a allò del que més entén: el petroli. I va deixar anar que preveu una pujada dels preus del cru a mitjà termini, potser en nou mesos o un any.

Si la situació es manté com ara, la pujada portaria el petroli a situar-se entre 80 i 85 dòlars el barril (ahir va tancar en 65 dòlars), sobretot a causa de la recuperació que s’espera de la demanda. Però també hi intervé la geopolítica. Els preus van caure de cop la segona meitat de l’any passat després que l’Aràbia Saudita decidís mantenir la producció. Una situació que ja ha començat a crear problemes als nous operadors nord-americans, que extreuen petroli “no convencional” a través del fracking i que amb el preu barat comencen a no ser rendibles.

I també crea problemes a molts estats productors, com Rússia, l’Iran i Veneçuela, que fan els seus pressupostos suposant que el preu del barril estarà molt per sobre dels 100 dòlars, o fins i tot la mateixa Aràbia Saudita, que per tenir equilibri pressupostari necessita que el preu del petroli se situï a prop dels 100 dòlars per barril. Aquesta necessitat de quadrar els comptes dels països productors, més l’augment de la demanda per la recuperació, pot crear tensions en l’equilibri entre oferta i demanda i fins i tot portar a una “pujada sobtada de preus”, segons va avisar Imaz.

En qualsevol cas, el conseller delegat de Repsol no veu “sostenible” un preu del barril a 70 dòlars en el llarg termini. És més, va apuntar que els preus baixos actuals són una bombolla artificial i tenen com a objectiu el fracàs de les desenes de petites empreses extractores de petroli que han aparegut els últims anys als Estats Units. I les dues regles bàsiques d’una bombolla, segons va dir, és que “dura el que s’aconsegueix mantenir-la en el temps, però acaba esclatant”.

Deu anys perduts

Abans de la intervenció d’Imaz el protagonista de la jornada havia sigut Martin Wolf, el respectat i influent editor associat del Financial Times. Wolf va assegurar que Espanya ha fet els deures i va pronosticar que el PIB nominal d’Espanya recuperarà l’any vinent el nivell que tenia abans de la crisi. Ara bé, el PIB per càpita -és a dir, la riquesa mitjana dels ciutadans- no s’igualarà a la d’abans de la crisi fins al 2017 o el 2018. “Una dècada perduda”, va constatar.

Wolf va indicar que, excepte a Espanya, el creixement de la productivitat a Europa durant la crisi ha sigut molt menor que abans de la crisi. Per això l’atur no ha sigut tan elevat a Europa. En canvi, a Espanya l’atur s’ha disparat i això va fer créixer la productivitat des d’un punt de vista estadístic.

Mirant cap al futur, Wolf va explicar que el creixement de l’economia espanyola dependrà del creixement de la productivitat. “¿Es podrà mantenir? És el gran interrogant”, va dir.

Malgrat tot, Wolf va afirmar: “Aquesta enorme crisi encara la tenim entre nosaltres. No estem en una situació de normalitat -va assegurar-. Fins que els tipus d’interès dels grans bancs centrals no estiguin al 2% i el creixement sigui sostingut, no estarem en una situació de normalitat”, va indicar. De fet, va assegurar que l’eurozona, amb el baix creixement i la baixa inflació, s’està convertint en “un gran Japó”.

Creixement empresarial

La política, una de les grans protagonistes en la trobada empresarial d’aquest any especialment pels resultats de diumenge passat, va seguir present durant la jornada d’ahir. “Ara hi ha una situació una mica inquietant”, va admetre el president del Círculo de Empresarios, Javier Vega de Seoane. “Necessitem un marc institucional estable i de qualitat -va afegir-. Amb un marc estable i de qualitat el país té les condicions per a un sistema productiu competitiu”.

No va ser l’únic participant que va expressar les seves pors després dels resultats de les eleccions municipals i autonòmiques, però sí el que ho va fer més clarament.

A la situació política, en aquest cas de Madrid, també s’hi va referir el president de la constructora OHL, Juan Miguel Villar Mir. El veterà empresari, que dimecres havia alertat contra la irrupció del “comunisme”, va ser més diplomàtic i ahir es va mostrar convençut que Manuela Carmena pot ser “una gran alcaldessa” de Madrid. Va dir que té una “gran tranquil·litat” davant la possibilitat que arribi al càrrec.

Villar Mir, que en la seva ponència va proclamar la necessitat dels valors en l’empresa, es va defensar de les acusacions de corrupció que se li han fet des de Mèxic, on directius de la seva empresa han sigut gravats en situacions comprometedores. “Ens hem trobat amb la sorpresa que al Codi Penal no és delicte ni la injúria, ni la notícia falsa, ni el desprestigi, ni la calúmnia. Abans s’agafa un coix que un mentider”, va dir per rebatre les acusacions.

En un altre ordre de coses, l’habitual debat sobre la dimensió empresarial també va estar-hi present. El president del grup Puig, Marc Puig, va recordar que a l’Estat tenien més de vuit competidors fa 20 anys, i ara ja han desaparegut. El risc de no créixer és, segons va dir, “desaparèixer”.

Per la seva banda, el president del Círculo de Empresarios, Javier Vega de Seoane, va indicar que les empreses espanyoles no tenen prou dimensió i això els provoca un desavantatge a l’hora de competir.