RESPOSTES CONTRA LA CRISI
Misc 16/12/2013

Ignacio Orce: "Les rendes altes haurien de passar a la sanitat privada, per garantir el sistema"

Entrevista al president d'Assistència Sanitària, una societat anònima en mans d'una cooperativa de metges

Toni Garganté
4 min
Ignacio Orce davant de la seu d'Assistència Sanitària, a Barcelona.

BarcelonaAssistència Sanitària és una societat anònima en mans d'una cooperativa de metges. El seu president, Ignacio Orce, és el principal defensor d'aquest model, que segons ell permet assegurar, entre altres coses, les inversions necessàries a l'Hospital de Barcelona sense endeutar-se, perquè no s'ha de repartir dividend. Després de cinc anys seguits de crisi i retallades, Orce assegura que ja ha arribat el moment de plantejar un pla de creixement, centrat a captar els clients més joves.

Quins avantatges ofereix el sistema cooperatiu en el món sanitari?

Tenim afany de servei, no afany de lucre. Som els únics que donem valor a la feina dels més de 5.000 metges que treballen amb Assistència Sanitària. En canvi, moltes empreses de la competència consideren el metge com una despesa. Nosaltres pensem que són un actiu. A més, nosaltres fem difusió del sistema de cogestió entre el metge i l'usuari. A través de la Fundació Espriu ja fa molts anys que oferim serveis d'assessorament a països de l'Amèrica Llatina i de l'Europa de l'Est.

Però la crisi ha estat per a tothom?

Esclar. Però tenim les idees clares. En principi, només som presents a les comarques de Barcelona, cosa que vol dir que ens concentrem en les zones on ja sabem fer les coses. A més, en cinc anys de crisi hem pogut augmentar els honoraris dels empleats i fer inversions. No hem fet cap reducció de plantilla i hem mantingut el nivell de prestacions. És a dir, no hem perdut la nostra essència, les coses que ens han caracteritzat durant tant de temps. Això sí, durant els anys de crisi hem perdut alguns assegurats.

¿I com es poden recuperar els clients en temps difícils?

Hem canviat la cartera de serveis, per oferir productes per a gent més jove, però sense caure en la temptació del low cost. Així, estem recuperant usuaris que per tradició familiar estaven amb nosaltres. I en segon lloc volem mantenir les primes assequibles que ja tenim i sense discriminar determinats col·lectius. Al sector la mitjana d'assegurats de més de 65 anys arriba al 24%, mentre que nosaltres en tenim un 30%, d'aquesta franja d'edat. En definitiva, busquem acompanyar tota la vida el nostre client. Preveiem tancar aquest any amb un nivell de primes de 183,4 milions d'euros i més de 190.000 assegurats.

Assistència Sanitària ha recuperat clients, doncs?

Estem veient que la gent acaba tornant, potser perquè les cobertures que han rebut no els han agradat. Precisament aquesta última època de l'any és quan es produeix el gruix d'ofertes d'assegurances col·lectives, amb un traspàs rellevant de clients.

¿Serà sostenible el sistema públic de salut?

Les rendes altes haurien de passar a la sanitat privada. No hi ha prou diners per a un sistema universal i gratuït. És bastant evident que la gent més desafavorida sí que hauria de mantenir el sistema públic. Però veiem que els copagaments s'estan obrint pas, cosa que hauria de suposar que per garantir el sistema a partir d'un cert nivell de renda s'hauria de derivar cap les assegurances privades.

A partir de quin nivell de renda?

No ho sé. Això ho haurien de definir les administracions. Es podria trobar un sistema similar al d'Alemanya, on a partir d'un cert nivell de renda s'ha de tenir una cobertura complementària privada. O el cas de França, on el 20% que no cobreix el sistema públic l'han de cobrir les empreses.

Així, queda clar que és un tema estructural, més enllà de la crisi...

Cap país pot suportar l'actual sistema en un futur. En primer lloc, només pel fet que la gent viu més anys i amb un nivell de salut més elevat. Per exemple, cal pensar que en el nostre cas les persones que tenen més de 100 anys no paguen, una decisió que ara no té gaire importància. Però és que cal veure la progressió de les situacions. Ara tenim 70 associats que superen el centenar d'anys. Només l'any que ve en tindrem 39 més. I, en segon lloc, les malalties cròniques, associades precisament a la gent de més edat. Els pressupostos dels estats no poden créixer en la mateixa proporció que les despeses en aquestes malalties.

-----------------------------------------

"Les ofertes per a col·lectius han rebentat el mercat"

Com es pot superar la pinça dels grans grups del sector?

En els últims dos anys el sector d'assegurances voluntàries ha perdut fins a 100.000 associats. La competència és ferotge i no sempre lleial. La gran diferència és que hi ha competidors que han de pagar als accionistes, cosa que vol dir que centren la seva gestió només en la rendibilitat. El 60% del negoci de l'últim any s'ha centrat en ofertes per a col·lectius, que han rebentat el mercat.

¿El sistema cooperatiu ha quedat tocat amb la crisi del grup Fagor?

Que siguis una cooperativa no vol dir que no facis les coses bé. En el cas de Fagor, el problema el tindran els treballadors que en són socis. En general, la llei et fa responsable com a soci de l'aportació de capital, en cas de fallida. Una altra cosa són les aportacions voluntàries, que ja veurem on queden. També és veritat que les cooperatives com la nostra que ofereixen serveis no tenen tant risc d'entrar en crisi. Nosaltres no tenim cap mena d'endeutament, no hem demanat mai un crèdit en 25 anys de funcionament de l'Hospital de Barcelona.

stats