CRISI DE L’EURO
Misc 15/04/2014

Grècia vol aprofitar el cercle virtuós per sortir del pou

El país s’arrisca a no rematar la feina després d’haver tornat als mercats

Hugo Dixon
3 min

The New York TimesA Grècia, després de cinc anys de recessió que han reduït l’economia una quarta part i han deixat el país amb una taxa d’atur del 27%, no és sorprenent que el terme cercle viciós (o favlos kyklos ) ocupi un lloc prioritari en l’imaginari col·lectiu dels grecs. Però quan preguntes com es diu cercle virtuós en el seu idioma, als mateixos grecs els costa traduir-ho, o fins i tot neguen que existeixi. Però l’expressió grega de cercle virtuós existeix ( enaretos kyklos ), i sembla que el país en podria estar començant a viure un.

La setmana passada Atenes va tornar als mercats de deute públic venent 3.000 milions d’euros de títols a cinc anys. Ara els bancs grecs també poden vendre accions. El desafiament és, doncs, aprofitar aquest impuls positiu als mercats financers i fer-lo servir per construir la recuperació econòmica. La confiança pot ser contagiosa. No només són els inversors els que donen el vistiplau a Atenes sinó que també ho fan els socis de la zona euro, liderats per la cancellera alemanya, Angela Merkel, de visita a la capital grega la setmana passada.

El principal motor a través del qual el cercle virtuós podria funcionar és la inversió, que crearia els tan necessitats llocs de treball. Com que als bancs cada cop tenen menys problemes per finançar-se, començaran a donar més crèdits a les companyies locals, famèliques de diner en efectiu. Els estrangers també estan començant a invertir, ara que a Grècia s’han abaixat els salaris i s’han abaratit els immobles.

El primer ministre grec, Andonis Samaràs, planeja presentar aquest mes el “model de creixement” del país aprofitant aquest potencial. La idea és que l’economia grega del futur estigui menys centrada en el consum i més en les inversions i l’exportació. El país es vol posicionar com un proveïdor de logística, transport, alimentació i turisme d’alt poder adquisitiu. Ara bé: l’aparició d’aquest cicle virtuós no està garantida. Com sempre, el risc principal és polític. La fràgil coalició de centredreta de Samaràs possiblement caigui, o si no li podria faltar la voluntat necessària per dur a terme les reformes estructurals per canviar el país definitivament.

Malauradament, la possibilitat que el govern caigui no està descartada, gràcies al costum de Samaràs de tirar pedres a la seva pròpia teulada. L’últim exemple d’això va tenir lloc aquest mes, quan el seu cap de gabinet va ser enregistrat en vídeo dient que el govern havia intervingut davant la justícia per tancar a la garjola el líder d’Alba Daurada, el partit grec d’extrema dreta. Amb tot, el govern probablement sobreviurà a aquest sotrac.

El principal obstacle és l’elecció d’un nou president el març del 2015. Segons la Constitució grega, el 60% dels membres del Parlament han d’aprovar l’elecció, però Samaràs podria comptar amb poc més del 50%. Afortunadament, el president grec sembla disposat a proposar un candidat de centreesquerra, amb l’esperança de reunir el suport addicional que necessita.

Compromís

Mentrestant, la gran pregunta és si Samaràs implementarà les 300 accions que ha pactat amb l’FMI i els socis de l’eurozona, i que estan principalment relacionades amb la modernització del país i la liberalització de l’economia. Samaràs no és de naturalesa reformista, però seria una veritable llàstima que, després d’arribar tan lluny, Grècia no rematés la feina.

El ‘Financial Times’ creu que el país ara ja “pot triar” si vol l’euro

Un dels articulistes estrella del Financial Times, Wolfgang Münchau, va plantejar ahir que Grècia torni a estudiar la possibilitat de fer fallida i sortir de l’euro. Després que la setmana passada el país pogués tornar als mercats, i mentre les institucions internacionals es congratulen d’aquest èxit, Münchau creu que ara Grècia “pot triar” si vol seguir o no a l’eurozona. L’economista argumenta que el país obtindrà aquest any superàvit primari (és a dir, abans del pagament d’interessos), cosa que li dóna força per plantejar-se la sortida. Münchau creu que, tot i així, Grècia no es podrà escapar de fer reformes més profundes de les que ha aplicat fins ara, però es trauria de sobre la llosa que li suposa el pagament dels interessos pel deute.

stats