Publicitat
Publicitat

ENERGIA

Gas Natural veu en la crisi d’Ucraïna una oportunitat per vendre més a Europa

L’empresa preveu una reducció “dràstica” de les inversions a Espanya per la reforma elèctrica

Gas Natural vol pescar en aigües tèrboles. La crisi d’Ucraïna ha fet que es multipliquin les veus que demanen que Europa sigui menys dependent del gas de Rússia. I l’empresa catalana vol posar-hi remei per endur-se una part del pastís. El president de Gas Natural, Salvador Gabarró, va dir ahir, abans de la junta general d’accionistes que l’empresa va celebrar a Barcelona, que “la crisi d’Ucraïna dóna l’oportunitat a Espanya de ser la porta del gas a Europa”.

A Espanya hi ha set plantes de regasificació (les pistes d’aterratge on es rep el gas i el gas natural liquat abans de ser redistribuït). Dues d’aquestes plantes estan participades per Gas Natural. Però, segons Gabarró, estan al 25% de la seva capacitat. A més, també hi ha dos gasoductes que connecten amb el nord d’Àfrica. Per tant, ja hi ha feta la part complicada: ara només falta la connexió amb Europa, que, segons Gabarró, és “baratíssima”. De moment, Espanya està connectada amb França amb un gasoducte que passa pel País Basc, però la Comissió Europea va aprovar al setembre el projecte de construcció d’un nou gasoducte que passi per Catalunya, el Midcat.

Per a aquest projecte calen, d’una banda, fons europeus, i, de l’altra, l’acord dels països de la UE. Però França no hi posa gaire interès. El president de la primera empresa catalana per ingressos va admetre que el país gal “sempre ha posat pegues” a aquesta connexió, però va dir que “cada cop en posa menys” i que la interconnexió “s’acabarà produint”. La construcció del Midcat suposaria duplicar la quantitat de gas que Espanya pot enviar a Europa fins als 14.000 milions de metres cúbics anuals, però encara no hi ha definit un calendari perquè es comenci a construir.

Tot i aquesta interconnexió, la quantitat de gas que es podria enviar des d’Espanya seria del voltant del 10% de la que es rep des de Rússia. Però Gabarró va recordar que a Algèria tenen una planta de regasificació amb capacitat per enviar molt més gas, fins a 60.000 milions de metres cúbics anuals. Per això, va dir, “calen més gasoductes”.

Resultats estancats

D’altra banda, l’empresa gasista va fer una valoració positiva dels resultats econòmics del 2013, tot i que tant el benefici com les vendes es van mantenir pràcticament plans (amb un creixement del 0,3% en els dos casos). El conseller delegat de Gas Natural, Rafael Villaseca, va explicar que en els resultats ha pesat l’impacte negatiu de la regulació a Espanya, que va xifrar en 455 milions d’euros, i va dir que, sense aquesta rèmora, el resultat operatiu de la companyia hauria crescut en un 9,1% respecte al 2012.

Gabarró va explicar que la clau per no perdre ingressos van ser les millores d’eficiència, que van permetre estalviar 112 milions d’euros; el comerç internacional de gas, que va créixer un 10%, i el mercat llatinoamericà, que va seguir creixent malgrat la fortalesa de l’euro (el tipus de canvi va restar 100 milions als comptes de l’empresa). Gabarró també va assegurar que no té constància que La Caixa i Repsol tinguin intenció de desinvertir en la companyia, com s’ha especulat. De fet, ahir també es va renovar Antoni Brufau, president de Repsol, com a conseller.

Pel que fa al futur, la companyia (que el 2008 va comprar Unión Fenosa i fins ara ha estat digerint aquesta adquisició) ja està preparada per emprendre nous plans de creixement, va dir Gabarró. Però els esforços no se centraran en Espanya sinó en l’Amèrica Llatina. De fet, la companyia preveu una retallada “dràstica” de les inversions en la distribució elèctrica a Espanya per la reforma elèctrica del govern de Mariano Rajoy. Gas Natural no prendrà més riscos en aquest camp “fins que no es publiqui la nova regulació de les renovables”. I tampoc en els altres models, perquè, segons Villaseca, hi ha un “excés d’oferta” per a la demanda actual i “totes les operadores estan perdent diners en la generació”. La companyia també va reiterar que l’Estat haurà d’assumir part del dèficit de tarifa perquè les empreses i els consumidors “ja no poden més”, va dir Gabarró.

Felipe González seguirà al consell

L’expresident del govern espanyol Felipe González mantindrà com a mínim un any més la cadira al consell de Gas Natural, on cobra més de 125.000 euros anuals, tot i que va dir al gener que ho deixaria perquè és “molt avorrit”. Segons va dir ahir el president de la companyia, Salvador Gabarró, és “tradició” en l’empresa mantenir els consellers després que el seu càrrec hagi caducat fins a la junta següent, en què es decideix si continuen o no. El càrrec de González caduca dilluns, i la pròxima junta no serà fins d’aquí un any, de manera que, si no dimiteix, l’expresident mantindrà el càrrec un any més.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF