Publicitat
Publicitat

ARA FAREM 1.000 DIARIS

El millor sobre fusions i crisi a la banca

El que no havia passat mai al sector de caixes s'ha precipitat els últims mesos. Compres, absorcions i entitats estatalitzades. Els bancs hi han sortit guanyant i han millorat la seva quota de mercat a Catalunya. L'ARA ho ha pogut explicar

TONI GARGANTÉ

10-11-2011

Serra Ramoneda: "El pecat de les caixes és que van actuar com a bancs"

L'expresident de Caixa Catalunya Antoni Serra Ramoneda ha estat un dels protagonistes de la comissió de caixes d'aquest estiu al Parlament. Fa uns mesos resumia els problemes d'un segment financer que volia créixer sense tenir accionistes.

Quins han estat els errors de les caixes?

Van obrir massa oficines i van patir per finançar-se.

Vostè era president d'una entitat de fundació pública, amb influència política...

A Catalunya no hi ha hagut tanta ingerència política com a fora. El Banc d'Espanya es va espantar pels problemes que van descobrir a Caja Castilla-La Mancha i va pensar que a tot arreu passava el mateix.

¿Va fallar el model o va ser el sector immobiliari el detonant de la crisi final?

El model de les caixes es va anar desvirtuant. Al marge de l'obra social, que ara serà insostenible, hi havia un component contra l'exclusió financera. Nosaltres volíem tenir una oficina en cada comarca catalana, tot i que

ja sabíem que algunes no serien mai rendibles. El pecat principal, al capdavall, va ser que les caixes van actuar com a bancs, i van donar crèdits a promotors.

TONI GARGANTÉ

10-03-2013

Francesc Cabana: "M'ha sobtat la nul·la reacció per l'extermini de l'obra social"

Francesc Cabana és un dels narradors que ha explicat amb més intensitat i en primera persona la situació del sector financer a Catalunya. Afirma que els bancs espanyols no van poder pair l'elevada quota de mercat que havien esgarrapat les caixes i, amb l'ajut de Brussel·les, finalment han aconseguit imposar-se.

Què perdem sense el segment de caixes?

L'obra social. M'ha sobtat molt la nul·la reacció de la gent pel desmantellament de les obres socials. Només

queda la de La Caixa, que fa un gran esforç per mantenir-la. Sempre pensava que quan toquessin les caixes hi hauria un clam popular.Doncs no, el que he vist ha estat una barreja d'autoculpa i d'impotència.

Però, al cap i a la fi, hi havia diferència entre bancs i caixes d'estalvi?

A França hi ha gent que mai ha obert un compte corrent, mentre que a casa nostra la cultura de l'estalvi s'ha promocionat gràcies a les caixes. S'ha de recordar també el gran paper que van tenir aquestes entitats als anys 50 i 60 en la promoció de l'habitatge.

Que va passar, doncs?

Les caixes van voler créixer massa. Ni els consells d'administració ni les assemblees es van adaptar. Però l'enderrocament del sector es va produir perquè el lobi bancari no va entendre que les caixes poguessin comprar bancs i no a l'inrevés.

Qui hi guanya en una fusió?

Doncs qui hi perd segur són les pimes. Quan hi ha una integració, el crèdit dels clients comuns es redueix.

XAVIER ALEGRET

16-07-2013

Els banquers espanyols són els més ben pagats d'Europa

Segons un informe publicat per l'Autoritat Bancària Europea (EBA), un total de 125 executius de banca espanyols van cobrar més d'un milió d'euros el 2011. De mitjana, van percebre 2,44 milions d'euros entre salari fix i variable, més que els alemanys, els francesos, els britànics i que els de la resta de països europeus. L'informe de l'EBA deixa l'estat espanyol i la seva reforma bancària en evidència, ja que, tot i que el sector financer està en una situació més perjudicada que en la de la majoria de països del continent, els salaris mostren una evolució oposada. Espanya és dels pocs estats on la remuneració dels alts directius puja, tot i que el nombre d'alts executius baixa lleugerament, una conseqüència lògica del procés de concentració que llavors vivia, i encara viu ara, el mapa bancari estatal. Espanya era el 2011 el quart estat amb més banquers que cobraven més d'un milió d'euros. El rànquing el liderava el Regne Unit, amb 2.436, catorze vegades més que el segon país, Alemanya, que en tenia 170. El Regne Unit compta amb la City londinenca, cor financer d'Europa i una de les principals places mundials, per darrere de Nova York, sobretot en banca d'inversió. França és el tercer país europeu amb més banquers amb sous milionaris, un total de 162 el 2011, i Itàlia és el cinquè, amb 96. Dels 125 executius espanyols amb sous de més d'un milió d'euros, 44 treballaven en la banca d'inversió, 21 en la banca minorista i 60 en altres àrees de negoci.

DANI SÁNCHEZ UGART

16-07-2013

L'FMI urgeix a vendre CatalunyaCaixa

Les anades i vingudes del govern espanyol sobre la venda de CatalunyaCaixa comencen a neguitejar el Fons Monetari Internacional (FMI). Per primer cop des que Espanya va demanar el rescat bancari als seus socis europeus, l'organisme va apressar ahir l'executiu de Mariano Rajoy a definir un full de ruta clar en la venda de l'entitat "maximitzant-ne" el preu, perquè la "incertesa" actual pot "incrementar els costos per al contribuent". L'organisme dirigitper Christine Lagarde creu que els riscos, segons l'organisme, són "elevats" i el go-

vern espanyol no pot abaixar la guardia amb ambigüitats com la que manté amb CatalunyaCaixa. L'FMI considera que Bankia té una "direcció clara" i es mantindrà sota control estatal en un futur pròxim. Finalment, el ministeri d'Economia ha optat per subhastar altre cop l'entitat catalana.

IGNASI PUJOL

8-07-2013

L'Estat assumirà fins a 3.000 milions més per vendre l'entitat

Els 12.052 milions d'euros injectats fins ara per l'Estat a CatalunyaCaixa (9.000 milions procedents del rescat europeu) no seran suficients per tornar a mans privades l'entitat financera, nacionalitzada l'octubre del 2011. Així, mentre que a principis d'any el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) esperava vendre l'entitat sense injectar-hi ni un euro més, i a més obtenir 900 milions d'euros amb la subhasta, ara ja ha admès que incentivarà la compra amb nous ajuts. El FROB està treballant en un esquema de protecció d'actius (EPA) que estimuli els potencials compradors. Els recursos addicionals que destinarà l'Estat a CatalunyaCaixa oscil·laran entre els 2.000 i els 3.000 milions d'euros, segons han explicat a l'ARA fonts coneixedores del procés. El director general del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), Antonio Carrascosa, va concretar una mica més el calendari de la tercera subhasta de CatalunyaCaixa. Els terminis de la tercera subhasta de l'entitat comencen a collar i cal prendre decisions. A primera hora de la tarda va pronunciar una conferència al Círculo Ecuestre del carrer Balmes, on va explicar que la venda de l'entitat es podria consumar en tres mesos, a l'octubre. Però abans cal concretar la retallada de plantilla, que pot arribar a 3.000 treballadors, i d'oficines que ordena Brussel·les, i que bàsicament preveu la venda o el tancament de la xarxa instal·lada fora de Catalunya. Carrascosa va criticar que l'ajust laboral "s'hauria hagut de fer abans", tot i que va oblidar que va ser el mateix FROB el que va decidir que seria el comprador de l'entitat el responsable de la reducció d'ocupació. El director general del màxim accionista de l'entitat va deixar molt clar que "no hi haurà una tercera operació frustrada" en la subhasta de l'entitat. Per aconseguir-ho, va admetre que el FROB estudia dues menes d'ajuts públics: un esquema de protecció d'actius (EPA) i garanties per utilitzar els crèdits fiscals.

TONI GARGANTÉ

27-07-2013

CaixaBank dispara el benefici amb les últimes compres

CaixaBank ha integrat en menys d'un any els sistemes informàtics de les quatre caixes que van formar Banca Cívica (Navarra, Burgos, Cajasol i Canarias) i el de Banc de València. Aquestes absorcions suposen també que l'entitat catalana ha passat a liderar el sector financer espanyol, amb 13,8 milions de clients, uns actius de 350.989 milions d'euros i un volum de negoci de 526.552 milions. El conseller delegat de CaixaBank, Joan Maria Nin, va explicar que aquest increment de volum s'ha aconseguit en un temps rècord i sense perdre l'activitat comercial.

"En un entorn molt complex, hem augmentat els ingressos un 6,3%, fins als 3.629 milions, gràcies a l'activitat bancària (el marge d'interessos va augmentar un 9,7%) i al negoci de les participades", va afirmar Nin, malgrat que en aquest últim cas els resultats que ha aportat el grup industrial han caigut un 14,7% per la reducció del dividend de Telefónica. Aquesta generació d'ingressos ha vingut acompanyada d'una contenció de les despeses, que en termes homogenis es van reduir un 6,3% durant el primer semestre. Igualment, els estalvis (sinergies) de les integracions han augmentat un 9,1%, fins als 682 milions (625 milions previstos inicialment).

Tot plegat, el negoci capturat de Banca Cívica (va entrar en el perímetre del grup català al juliol de l'any passat) i el Banc de València (consolidat des de l'1 de gener d'enguany) va catapultar els guanys del primer semestre de CaixaBank, que va obtenir un benefici atribuït de 408 milions, unes 2,5 vegades més que els 166 milions del mateix període del 2012. I tot això es va aconseguir amb unes provisions molt elevades de 5.383 milions, de les quals 2.876 s'han compensat contra resultats.

TONI GARGANTÉ

26-07-2013

El 2016 el Sabadell vol tenir el 10% de quota del mercat espanyol

El Banc Sabadell ha arribat a una quota combinada del 6% en els segments d'empreses i particulars, però el nou pla director que l'entitat perfilarà per al període 2014-2016 preveu arribar a un pes del 10% al mercat financer espanyol. El conseller delegat, Jaume Guardiola, va argumentar en la presentació de resultats semestrals que aquest creixement es farà de manera orgànica, sense adquisicions. Guardiola va aprofitar la situació per explicar que el banc ja té el volum desitjat a Espanya, amb una xarxa a finals de juny de 2.151 oficines (sense incloure-hi les sucursals de Banco Gallego, que just ahir va rebre el vistiplau de Brussel·les, i tenint en compte que vol tancar-ne 150 de Caixa Penedès), i que a partir d'ara "si es presenta alguna oportunitat s'estudiarà des d'un punt de vista financer, sense cap plantejament comercial". Així, va descartar tenir interès en les subhastes de CatalunyaCaixa i Novagalicia.

ÀLEX FONT MANTÉ

19-06-2011

La CNMV expedienta nou grups per vendre preferents

La presidenta de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Elvira Rodríguez, va comparèixer a la comissió d'economia del Congrés amb les primeres dades a la mà sobre la qualitat de la comercialització de participacions preferents i deute subordinat. Aquests productes d'elevat risc, que es van vendre en molts casos com un estalvi a termini, han motivat l'obertura d'expedients a nou grups bancaris (Bankia i vuit entitats més, que no va citar) per la venda feta de manera inadequada, amb 22 incompliments. Elvira Rodríguez va indicar que aquests expedients es corresponen amb la col·locació de 6.212 milions d'euros.