Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Enric Ezquerra: "La productivitat és com el colesterol: n'hi ha de bona i n'hi ha de dolenta"

Entrevista al conseller delegat de Condis

Té una posició còmoda: el seu sector ha notat menys la crisi perquè ven productes de primera necessitat. Però Enric Ezquerra, conseller delegat de Condis, no defuig cap debat. Té una visió clara del moment econòmic i és tan exigent amb els consumidors com ho és amb la seva empresa.

En quin moment de la crisi som?

La baixada es va contenint i sortim de la recessió, però no podem determinar encara la sortida de la crisi. Sobretot amb el consum intern, que serà el que sortirà més tard, perquè té a veure amb la confiança, les expectatives de futur, el mercat laboral... Serà la cua de la recuperació.

¿Són els primers que en sortiran, entre els que depenen del consum intern?

Com que som un sector de primera necessitat, les caigudes no han tingut comparació amb altres. La crisi ha afectat perquè hi ha hagut una estabilització del consum, però no s'han produït aquestes baixades i la perspectiva que es té des de fora és que no hem patit la crisi. És cert que no tenim les oscil·lacions d'altres sectors.

Què caldria fer per accelerar la recuperació del consum intern?

No hi ha receptes màgiques. Juguem amb dues actuacions paral·leles: les conjunturals i les estructurals. No podem renunciar a les estructurals, independentment que no veiem els resultats automàticament. Són les que ens posaran en una situació més còmoda i sostenible. Si intentem esperar mesures d'efecte immediat, segurament no existeixen.

Per guanyar competitivitat la recepta ha sigut reduir sous i flexibilitzar el mercat. Ha de ser així?

La productivitat és com el colesterol. N'hi ha de bona i de dolenta. La part positiva és la internacional, per competir al món. Però quan parlem del mercat interior això és una fal·làcia, perquè quan un producte es produeix i es consumeix dintre del país la competitivitat passa a segon terme i apareixen altres valors com la sostenibilitat, la generació d'ocupació... Al nostre sector de vegades es parla d'empreses que són més competitives, però el nostre principal cost són les persones, i quan la competitivitat vol dir ocupar menys persones, tens un efecte negatiu. Una gran superfície, per concretar, o les fórmules discount tenen menys ocupació per cada milió d'euros de venda. En concret, entre 3,9 i 4,1 empleats, i nosaltres en generem entre 6,2 i 6,5.

Fa temps li vaig sentir dir aquesta frase: "Compra low cost i acabaràs vivint low cost ". Es referia a això?

La responsabilitat que tenim tant les empreses com les patronals i les institucions és dibuixar quin tipus de model de país volem. I els consumidors i ciutadans tenen responsabilitats també, no només drets. Hauríem de tenir en compte això, i no mirar només els beneficis a curt termini si això pot tenir un impacte que ens pot rebotar com a ciutadà. Els consumidors com a ciutadans podem fer coses per sortir-nos-en. No ens hem de quedar en el fet que ens trauran d'aquí els polítics o les empreses.

Però el hard discount i Mercadona són líders... Hi ha una sensibilitat al preu que no va d'acord amb el fet de tenir en compte la part social.

No creixen tant perquè venguin més als punts de venda que ja tenen sinó perquè obren noves botigues. A més, hem de segmentar els consumidors. El 74% de la gent només compra el que és essencial, més del 40% busca descomptes i el 24% canvia a marques més barates, amb compres més planificades. Però tenim dos tipus de consumidors. N'hi ha uns que només es mouen pel preu, que abans eren el 15% i ara són el 30% o el 40%... En qualsevol cas, la quota de mercat no està per sobre del 50%. I n'hi ha molts d'altres, per tant, amb elements diferents a l'hora de comprar.

¿Considera que és un mal necessari apujar impostos?

Des d'una perspectiva econòmica i sectorial mai no estarem a favor d'una pujada d'impostos i sobretot dels indirectes. La primera reducció de dèficit es fa disminuint despesa. El gran problema que tenim és que poca gent paga molts impostos. S'ha d'ampliar la base de la gent que paga impostos. Això generaria una igualtat d'oportunitats i no entraríem en situacions de discriminació amb les activitats legals.

-------------------------------------------------------------

"Un país ha de tenir molts sectors"

1. Li preocupa el procés per l'estat propi?

2. Quins són els sectors del futur?

1. Ens ocupa. Nosaltres estem molt implicats en la societat i en el barri: estem vinculats als moviments que hi hagi. És un element rellevant dins de l'activitat econòmica. Tenim 400 establiments a Catalunya i a Madrid i és un element que hem de gestionar. Òbviament hi ha un seguit d'incerteses en aquests moments, però més enllà d'incorporar-les des del punt de vista de la reflexió no tenim plans en aquest sentit. Ens hem d'ocupar dels camps en què tenim un impacte directe.

2. Un país ha de tenir molts sectors. Com més en tingui, més capacitats de creixement té. Hi ha identificats sectors on Catalunya pot tenir un lideratge. No ens podem quedar amb els avantatges de ser un país de serveis, cal crear una indústria potent. Hi ha un cert consens sobre els sectors del futur i l'alimentació n'és un. Però també l'energia, els sistemes industrials, la mobilitat sostenible, el disseny, la salut i ciències de la vida o les indústries basades en l'experiència.