Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Emili Rousaud: "Amb el deute i el dèficit públic que tenim, pensar a abaixar impostos és una quimera"

"La independència és un debat dels ciutadans. No té sentit que les empreses vulguin influir en l'opinió de la gent"

Amb dos socis, el 1999 Emili Rousaud (Barcelona, 1966) va fundar Factorenergia, una elèctrica dirigida a pimes que espera que es liberalitzi el mercat domèstic per entrar-hi. Rousaud creu que el sector privat ja s'ha ajustat prou i lamenta que el públic no s'hagi ajustat de la mateixa manera.

Hem sortit de la recessió, però, quan sortirem de la crisi?

Hem sortit de la recessió tècnicament, però s'ha fet un gran sacrifici en forma d'ajustament de les rendes, via ajustos en els salaris i via ajustos en les plantilles. Això ens ha fet guanyar competitivitat a fora, però falta encara un gran problema que pesa sobre l'estat espanyol, que és el deute públic. Ha escalat a nivells elevadíssims, arribarem al 100% del PIB, i els interessos d'aquest deute seran un llosa que pesarà sobre el futur. Per molt que la devaluació interna continuï, sense una resposta al problema del deute el futur està molt compromès.

Calen més ajustos?

A l'empresa privada s'ha fet un ajust salarial molt important, però en el sector públic els ajustos que s'han fet són merament conjunturals, com ara diferiments de pagues extres. Si al sector privat, que és el generador de la riquesa que es redistribueix per suportar el sector públic, hi ha hagut un ajust salarial tan important, o el sector públic s'ajusta a les dimensions del privat o això és insostenible, no podem sostenir un sector públic tan gran i amb salaris elevats.

¿Hi ha un problema de sous alts al sector públic?

És surrealista que en molts casos la retribució dels funcionaris sigui més alta que en el sector privat. Costa d'entendre que a més de tenir la feina garantida tinguin un sou tan alt. No té sentit que alguns col·lectius, com els conductors d'autobús, puguin fer vaga i se'ls apugi el sou, mentre que d'altres, com els metges, com que no en fan, no estiguin valorats.

Per quins sectors cal apostar per sortir de la crisi i crear ocupació?

Hi ha dos territoris a la Península que van fer la Revolució Industrial: el País Basc i Catalunya. Per tant, la indústria és al nostre ADN. Som el que som gràcies a la indústria, és el que ens ha convertit en una regió líder, no només a Espanya sinó també a Europa, i això no ho podem oblidar. La indústria ha de ser un dels vectors per sortir de la crisi.

¿Els alts impostos frenen la competitivitat de les empreses catalanes i espanyoles a l'exterior?

A Catalunya la pressió fiscal que suportem és immensa. Madrid, si la compares amb Catalunya, comença a semblar un paradís fiscal. En general, sobta que algunes comunitats amb un nivell de deute important i que són receptores netes de fons abaixin els impostos, sembla una presa de pèl. Però, amb el nivell de deute i de dèficit públic que tenim, pensar que poden abaixar els impostos és surrealista, és una quimera. Molta gent ha perdut la feina i moltes famílies ho passen malament. El que no podem pretendre és que la resta no paguin impostos.

¿Tampoc es pot abaixar l'IVA, que afecta directament el consum?

La teoria que abaixar els impostos estimula el consum, la famosa corba de Laffer, que va ser la base de tota la política econòmica de Ronald Reagan, en la situació actual difícilment es produirà, perquè hi ha un tema d'expectatives. La gent que no té renda no pot consumir, i la que en té prefereix estalviar i no consumir. Quan la gent que pot consumir tingui una certa seguretat de cara al futur, consumirà, i no dependrà tant de l'IVA.

El preu de l'energia a Espanya és un dels més alts d'Europa. ¿Això frena inversions i redueix la competitivitat de les empreses?

Sí, jo fa deu anys que ho dic. Però el que puja no és el preu de l'energia en si, és tota la despesa regulada per cobrir el dèficit que s'ha anat acumulant, de 30.000 milions. El cost de produir un quilowatt és molt barat des de fa tres anys, perquè ha disminuït la demanda d'energia mentre que l'oferta ha pujat, sobretot la renovable. Però quina jugada s'ha fet ara? Ha baixat el preu de l'energia, de la part que consumeixes, i s'ha apujat molt la part fixa, la potència instal·lada. Això no incentiva l'eficiència, perquè la part de la factura que no depèn del que gastes cada vegada és més gran.

¿El preocupa la possible independència de Catalunya?

És un debat aliè a les empreses. És un debat dels ciutadans i són els ciutadans els que ho han de decidir, no les empreses. Per tant, tant si es fa com si no es fa, les empreses tenim l'obligació d'adaptar-nos als canvis que es produeixin. Per algun motiu estrany, alguns es volen pronunciar i les empreses s'han convertit en players . Les empreses són un equip de gent i aquesta gent és molt diversa, per això crec que les empreses no s'han de posicionar. Les idees són de les persones, no de les empreses. No té sentit que les empreses pretenguin substituir l'opinió de la gent o influir-hi

¿El procés pot frenar la inversió estrangera?

Esclar que pot frenar inversions, però el que frena inversions és la incertesa. No se sap quan, ni se sap què. Seria millor tenir les coses clares. I el diner és molt covard. Però la incertesa tampoc és bona per invertir a la resta d'Espanya, perquè, si se'n va Catalunya, no sé què quedarà d'Espanya.