Crisi al líder mundial del comerç

WashingtonSón temps dolents per a Wal-Mart. A la cadena minorista més gran del món fa mesos que se li acumulen els problemes i fa uns dies va decidir canviar de rumb: al febrer reestructurarà la seva cúpula i canviarà de conseller delegat. El fins ara responsable del departament de negoci internacional, Doug McMillon, substituirà Mike Duke, que als 63 anys i després de cinc com a màxim directiu es jubilarà. La companyia nord-americana assegura que el canvi es produeix en un moment de "fortalesa" i nega que tingui res a veure amb els maldecaps que té.

No obstant, els escàndols, la percepció de l'opinió pública i la lletra petita de les xifres posen en dubte aquest diagnòstic positiu. El Departament de Justícia dels EUA i les autoritats mexicanes estan investigant les acusacions, sorgides el 2011, que denuncien que Wal-Mart va subornar de manera sistemàtica funcionaris mexicans per poder obrir més ràpidament noves tendes al país. A més, la divisió central del grup acaba d'obrir investigacions internes per possibles casos semblants a les seves filials al Brasil, l'Índia i la Xina.

Ian Gordon, analista de Standard & Poor's, prefereix no especular sobre si la sortida de McMillon té a veure amb aquestes polèmiques, tot i que admet a l'ARA que "clarament" està involucrat en les investigacions.

A les presumptes irregularitats a l'exterior que esquitxen Wal-Mart s'hi suma la mala percepció que es té en molts cercles als EUA de la cadena d'hipermercats pels baixos salaris que paga. L'últim a criticar-los ha estat l'actor Ashton Kutcher, que fa uns dies va fer-li la següent pregunta a través de Twitter: "És tan important el teu marge de beneficis que no pots pagar prou als teus treballadors perquè estiguin per sobre del límit de la pobresa?" Es referia a la polèmica per una iniciativa entre empleats en un hipermercat a l'estat d'Ohio per ajudar els que no es podien pagar el sopar del Dia d'Acció de Gràcies. La companyia, que és el contractador privat més gran del país, va replicar que els sous duplicaven el llindar de la pobresa.

La política d'estalvi (en remuneracions i plantilles) ha permès a Wal-Mart reduir costos i oferir productes a preus molt competitius, cosa que fa que els seus consumidors més habituals siguin col·lectius amb pocs ingressos. Però últimament ha començat a perdre clients perquè els ciutadans menys adinerats es decanten per altres comerços més petits i que ofereixen productes a partir d'un dòlar.

La creixent competència d'aquests establiments i l'auge del comerç online de la mà d'Amazon han afectat el compte de resultats de Wal-Mart. Les seves vendes als EUA acumulen tres trimestres consecutius de descensos. També hi ha incidit l'impacte sobre la butxaca dels seus consumidors de la pujada del 2% dels impostos a la seguretat social. Fa un mes, la cadena va tornar a reduir per segona vegada el seu pronòstic de beneficis. Tot i així, continua sent força rendible. Entre el febrer i l'octubre, va guanyar uns 8.480 milions d'euros, un 1,7% més.

A l'estranger, també ha patit descensos de vendes en mercats claus, com el Canadà, el Regne Unit, Mèxic i la Xina. A més, el benefici operatiu de la divisió internacional ha caigut en els primers nou mesos. Malgrat tot, el grup ja ven més a l'estranger que als EUA. En gran part es deu a la gestió de McMillon, de 47 anys i que en fa més de 20 que és a l'empresa.

Segons Ian Gordon, el futur màxim directiu no canviarà dràsticament d'estratègia: continuarà impulsant l'obertura als EUA de tendes més petites perquè ara els seus consumidors prefereixen comprar sovint i evitar desplaçar-se a un gran centre comercial.