Publicitat
Publicitat

FINANCES

CatalunyaCaixa accelera el pas per tancar la seva privatització a l’estiu

L’entitat nacionalitzada tancarà 46 oficines de fora de Catalunya que no es poden vendre

Madrid ha premut finalment l’accelerador i, segons el govern de Mariano Rajoy, el procés de privatització de CatalunyaCaixa (convertida oficialment en CatalunyaBanc) ja no té aturador. El ministre d’Economia, Luis de Guindos, va reiterar ahir que tot avança segons el calendari establert. “Estic convençut que a l’estiu tindrem la privatització de l’entitat”, va dir ahir en un esmorzar informatiu organitzat per l’Associació de Periodistes d’Informació Econòmica a Madrid. De fet, en els últims dies s’ha accelerat la venda de diferents parts del negoci de l’entitat. Per exemple, recentment s’han col·locat tres carteres de préstecs fallits i també la divisió immobiliària. “Es continuarà desinvertint en negocis que no són fonamentals -va explicar ahir el ministre- així com també amb el procés de venda d’edificis fora de Catalunya que exigeix Brussel·les”.

Des de l’entitat, però, no es vol posar data a la privatització. Un portaveu va assegurar que això depèn del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que és l’accionista únic, o del govern espanyol, en última instància. De fet, les condicions més importants del rescat ja s’han complert. S’ha fet la recapitalització, amb un rescat de més de 12.000 milions d’euros, es va tancar l’expedient de regulació d’ocupació amb els sindicats i s’han venut negocis com la cartera de crèdits fallits, la filial immobiliària i el servei de venda Telentrada. Ara queda vendre o tancar la xarxa d’oficines de fora de Catalunya perquè les condicions del rescat imposen que el banc acabi sent un banc purament català. En complir-les, l’entitat tindrà presència al 91% del territori català, una xarxa de 715 oficines i una quota de mercat de l’11%.

Les oficines de fora de Catalunya s’havien de vendre o tancar abans del 2017, però els gestors del banc volen accelerar el procés. De moment l’ERO que afecta aquestes sucursals preveu que els empleats deixin de treballar per a l’entitat abans de finals d’any. Però CatalunyaBanc vol anar més de pressa i de moment ja ha decidit tancar 46 de les 196 oficines que queden fora de Catalunya, segons van informar ahir fonts sindicals. Per la seva banda, des de l’entitat asseguren que aquestes 46 oficines es tancaran perquè no poden ser venudes, ja que ningú s’ha interessat per adquirir-les. El tancament d’aquestes oficines afectarà 167 treballadors, una part dels quals seran reubicats a altres oficines i la resta entraran dins de l’ERO firmat amb els sindicats.

A l’entitat encara li quedaran 150 oficines fora de Catalunya, que s’intentaran vendre. És una manera de fer calaix i, alhora, mantenir el màxim d’ocupació. És el que es va fer amb el negoci immobiliari, que la setmana passada va vendre al fons Blackstone per uns 40 milions d’euros. En aquell cas, 150 treballadors de la branca immobiliària del banc van quedar-se a treballar amb el nou propietari. CatalunyaCaixa també acaba de vendre el seu servei Telentrada al líder del sector, Ticketea.com. I dimarts es va tancar la venda de les esmentades tres carteres de crèdits fallits per 1.480 milions d’euros al fons malaisi Aiqon Capital. La reestructuració feta a CatalunyaCaixa ha elevat el nivell de capital principal fins al 14,4%, cosa que li permet afrontar els pròxims tests d’estrès amb tranquil·litat. L’entitat també va guanyar 532 milions l’any passat.

Previsions de creixement

D’altra banda, el ministre Luis de Guindos també va avançar que el govern espanyol preveu un creixement de l’1,5% del PIB de mitjana entre el 2014 i el 2015. “Tot indica que l’economia espanyola ha continuat amb la recuperació durant el primer trimestre de l’any -va defensar el ministre-. Mai s’havia crescut tant des de l’inici de la crisi”, va afegir sense voler matisar la previsió de creixement concreta per a cada any.

Aquestes noves dades constaran en el pla d’estabilitat que s’enviarà a Brussel·les la setmana que ve. En aquest programa també hi figurarà una xifra “clarament inferior” de la prevista pel que fa l’emissió de deute públic. Segons De Guindos, com a conseqüència de la millora de les condicions financeres -augment de la recaptació, estalvi d’interessos i reducció dels costos de finançament- el Tresor reduirà significativament la xifra d’emissió neta de deute públic prevista per a aquest any de 65.000 milions d’euros.

Juncker: “Sense el rescat als bancs l’atur espanyol seria encara més alt”

Jean-Claude Juncker, candidat del Partit Popular Europeu a la presidència de la Comissió Europea, creu que la taxa d’atur a Espanya seria encara més alta si la Unió Europea no hagués dut a terme el rescat bancari, que va costar 41.300 milions d’euros. Juncker, que ja està en plena campanya electoral, va assegurar ahir que Espanya comença a créixer, a crear ocupació i a tenir un accés normalitzat als mercats. Segons el polític luxemburguès, això demostra que els mecanismes que va posar en marxa la Unió Europea han funcionat.

En la presentació del seu programa electoral, Juncker es va dirigir especialment als joves per dir que “si Europa no hagués estat present per aportar una resposta als greus problemes bancaris que hi havia a Espanya la situació seria encara pitjor”. Juncker va reconèixer que això no es consol per a qui està a l’atur, però va lloar la solidaritat europea i el “bon fer” del govern espanyol per superar la crisi bancària. El candidat del PPE a la Comissió va insistir en els efectes positius que, al seu entendre, ha tingut el rescat bancari per a l’economia espanyola.