Publicitat
Publicitat

Precedents

CVC busca amb Deoleo el primer èxit en anys del capital risc en l’alimentació

El fabricant d’oli d’oliva ofereix al fons britànic un producte cotitzat i marques potents al món

El fons britànic CVC té a la mà, amb la compra de Deoleo, l’oportunitat de trencar els mals resultats que els últims anys han donat les grans inversions del capital risc a la indústria de l’alimentació a Espanya. L’operació, per la qual CVC Capital Partners s’ha quedat el 21,3% que tenien Bankia i BMN a Deoleo i que controlarà fins al 29,9% un cop culmini l’ampliació de capital compromesa, té molts números per resultar profitosa, segons vaticinen els experts. Deoleo ofereix als nous inversors un producte -l’oli d’oliva- molt cotitzat al mercat exterior, on ja ven el 70%, i compta amb marques de prestigi com Carbonell i les italianes Bertolli i Carapelli. A més, l’empresa ha estat sanejada fa un any i ha abandonat la producció de marques blanques. La reestructuració del negoci va comportar retallar la plantilla un 11% i renunciar a vendes, que van passar de més de 1.000 milions a 800 milions.

Els experts coincideixen a valorar en positiu la compra de CVC. “S’enduen una de les joies de la corona del sector de l’alimentació a Espanya”, va dir el soci de PwC Carlos Soto. Deoleo no té una gran dependència d’Espanya, on la marca blanca domina quasi el 70% del mercat. En canvi, amb la seva orientació a fora, la companyia troba una rendibilitat alta en altres països, com els Estats Units, per exemple, on té el 19% de les vendes. Però a efectes d’ebitda (benefici brut abans d’impostos i amortitzacions) el mercat nord-americà li representa el 41% del total, va explicar el professor de l’Iese Miquel Lladó.

L’amenaça és el deute de més de 500 milions de Deoleo que CVC té el repte de retallar. En operacions similars al sector a Espanya en els últims anys, l’endeutament excessiu ha acabat per fer fracassar els projectes, que han estat deficitaris en mans dels nous amos inversors. El precedent més conegut és Panrico, que ha estat incapaç de pair el deute que va comportar la venda al fons Apax Partners l’any 2005 per 900 milions d’euros.

En el cas de Panrico, com va passar en altres operacions prèvies a la crisi com Telepizza i Campofrío, els inversors van pagar les conseqüències d’uns preus de compra sovint inflats en plena bombolla financera, i de l’enfonsament del consum que va venir a continuació a Espanya, va analitzar Lladó. La crisi no només va frenar les compres de les famílies, sinó que va accelerar moltíssim el creixement de la marca blanca, va afegir el professor de l’Iese.

Els condicionants que van fer naufragar altres operacions passades no es troben ara a Deoleo. CVC va imposar la seva oferta de 0,38 euros per acció, tot i ser inferior a la cotització de l’empresa, que dijous passat era de 0,42 euros. El fons té fama de ser un bon gestor de les seves inversions, va explicar Lladó.

També és indicatiu, assenyalen els experts, que els que pugnessin per Deoleo fossin fons internacionals com PAI, Carlyle, IQ i Rhone. És un senyal del seu potencial, ja que es tracta de capital risc que busca uns beneficis relativament ràpids en les seves apostes. El fet que CaixaBank, Unicaja i Kutxabank s’hagin quedat a l’accionariat i no hagin venut les seves parts també és un bon senyal, va dir Lladó, que va treure importància a les suposades pressions que haurien rebut les entitats per quedar-se i garantir que Deoleo continués amb un grup d’accionistes espanyols, com volia el govern de Mariano Rajoy.

Quan es faci l’ampliació de capital i CVC aconsegueixi el 29,9% de Deoleo, el següent pas serà llançar una opa per al 100% de l’empresa. Un cop sabut que ni Unicaja (que té l’11,3%) ni CaixaBank (5,28%) ni Kutxabank (4,84%) marxaran, s’haurà de veure què faran la resta. Ebro Foods té vora el 3% de la companyia i podria acabar venent-lo a la societat pública de participacions empresarials del govern espanyol, la SEPI, segons va avançar La Vanguardia ahir. Dcoop (propietaris d’Hojiblanca) ja ha expressat el seu malestar per l’entrada del capital risc i tampoc està clar si podria acabar venent el seu 9,9% de Deoleo. El nou mapa accionarial definitiu s’anirà construint durant les pròximes setmanes.

Panrico, Telepizza i La Sirena han resultat ser mals negocis

Panrico

És el cas més paradigmàtic de fracàs d’un fons de capital risc en la indústria alimentària a Espanya els últims anys. La família catalana Casaponsa -els artífexs del Donut i el Bollycao- va vendre l’empresa el 2005 a Apax Partners per una suma astronòmica de 900 milions d’euros. Panrico mai es va refer de l’endeutament que va comportar aquesta operació. Es van ajuntar un seguit de males decisions dels nous amos (com ara substituir el Donut fresc per un d’envasat que no va agradar al consumidor) i l’esclat de la marca blanca, accelerat amb la crisi. El 2011 va acabar en mans de la banca creditora i, finalment, comprada a un preu simbòlic pel fons Oaktree, que l’havia de reflotar. Han passat quatre directors en tres anys, però cap ho ha aconseguit. Ara, sota la batuta de Carlos Gila, l’empresa ha vorejat la insolvència i ha aplicat un pla de reestructuració amb més de 700 acomiadaments, 200 dels quals a la fàbrica de Santa Perpètua de Mogoda, en vaga des de fa sis mesos.

Telepizza

L’empresa espanyola va pactar l’entrada del fons de capital Permira el 2006, una operació que li ha comportat pèrdues de gairebé 200 milions d’euros. La crisi al mercat interior, on Telepizza té focalitzades les seves vendes, ha obligat Permira a redoblar esforços per internacionalitzar-se. Ara l’empresa està present en una dotzena de països i el fons ha desmentit que pensi a desinvertir, ja que vol mirar d’aprofitar els senyals de millora que arriben del mercat espanyol.

La Sirena

El grup de congelats La Sirena està controlat des del 2013 per un grup de directius que va quedar-se l’empresa pagant un euro simbòlic al fons de capital 3i. El fons l’havia comprat el 2005 a Agrolimen. En mans dels nous amos, l’empresa ha reestructurat el deute de quasi 90 milions i ha engegat un pla de creixement per tornar als beneficis.

Campofrío

La multinacional espanyola Campofrío també va pertànyer en el passat al fons de capital risc Oaktree (el que ara controla Panrico). La sortida del fons el 2008 no va ser dramàtica, però li va suposar minusvàlues importants.