Publicitat
Publicitat

LA SORTIDA DE LA CRISI

El Bundesbank carrega contra les ajudes al sud d'Europa

Jens Weidmann critica els nous límits de dèficit i avisa que el BCE ha entrat en terreny "perillós"

Alguns països europeus tenen l'esperança que les eleccions alemanyes del 22 de setembre suposin un punt d'inflexió en les decisions de la cancellera Angela Merkel, la política amb més poder d'Europa. Però Jens Weidmann no està disposat a transigir-hi. El president del Bundesbank, conegut per ser més dur que la mateixa Merkel, va aprofitar ahir el seu discurs davant de diversos membres del govern alemany per deixar clara la seva postura: no només no s'han de relaxar les polítiques d'austeritat, sinó que a hores d'ara ja s'ha anat massa lluny.

El màxim dirigent del banc central alemany va criticar que la Comissió Europea hagi relaxat els límits de dèficit en països com Espanya, França i Xipre i va assenyalar que decisions com aquestes només s'haurien de reservar per a quan es produeixen "circumstàncies excepcionals". Al maig, Brussel·les va autoritzar Espanya a ajornar dos anys (fins al 2016) l'objectiu de rebaixar el dèficit per sota del 3% i ho va justificar per l'empitjorament del clima econòmic a l'Estat, que està en recessió. Però segons Weidmann la recessió és un motiu insuficient per modificar els objectius de dèficit i canviar el ritme de les retallades.

Weidmann també va aprofitar la conferència que va pronunciar a Berlín per criticar les polítiques del Banc Central Europeu (BCE), que en l'últim any ha fet passos imprevistos i completament contraris a les tesis del Bundesbank. Segons Weidmann, el BCE "ha avançat molt" en terrenys "desconeguts i perillosos". El BCE, per exemple, ha situat els tipus d'interès en el mínim històric del 0,5% i ha anunciat -saltant-se la norma de no anticipar les seves decisions futures- que seguiran igual o més baixos de manera indeterminada. A més a més el seu president, Mario Draghi, ha activat un programa de compres de bons per als països en problemes, una mesura encaminada a ajudar Espanya o Itàlia si en algun moment ho necessiten. Tot i que aquest programa encara no s'ha utilitzat mai, va provocar que Weidmann es rebel·lés i amenacés de dimitir quan Merkel va transigir en la seva aprovació.

Relacions banca-governs

Una altra de les preocupacions de Weidmann -en aquest cas, més compartida per altres actors econòmics- és la "forta dependència" mútua que tenen els estats i els bancs. Un risc creixent que, segons el president del Bundesbank, "s'ha de trencar". Weidmann va defensar que desapareguin els bancs que fan fallida i es va alinear amb els últims moviments de la CE perquè siguin els accionistes i els creditors dels bancs els primers a pagar la factura. Des de l'inici de la crisi els governs han gastat milers de milions a salvar bancs, però en el futur "serà important assegurar-se que els bancs poden fer fallida sense sobrecarregar l'estat i, per tant, el contribuent".

D'altra banda, també va criticar les compres de deute públic que ha fet la banca: "Un important principi dels inversors -va afirmar- és diversificar el risc, però quan parlem del deute sobirà els bancs sovint ignoren aquesta regla i només tenen deute d'un país, normalment del seu propi país". Per això va reclamar que s'imposin límits al deute que poden comprar els bancs.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF