Publicitat
Publicitat

SORTIDA DE LA CRISI

Brots verds en l'economia nord-americana

La millora de la inversió en habitatge i del consum carreguen de raons els optimistes

L'economia nord-americana ha aconseguit mantenir-se en el bon camí aquest últim trimestre i ha dissipat les pors d'un nou defalliment primaveral. Tot i així, encara no se sap si aconseguirà tenir l'embranzida sostinguda que s'ha fet tan esmunyedissa des de l'inici de la recuperació, ara fa quatre anys.

Aquest panorama una mica confús que viu el país va fer-se evident dimecres arran de l'informe del departament de Comerç, en el qual es revela que entre l'abril i el juny l'economia ajustada a la inflació havia crescut un 1,7%, un ritme més alt del que s'esperava, encara que el creixement global durant tota la primera part de l'any ara sembli més lent del que s'havia anticipat. El banc central ha afirmat que l'economia està en una trajectòria "modesta", però no dóna cap pista sobre quan es començarien a reduir els enormes esforços que s'han destinat a estimular-la.

Com els economistes, els comerços i els dotze milions de nord-americans aturats que busquen feina, la Reserva Federal es pregunta si realment hi haurà un creixement més alt a partir d'ara. Els optimistes s'aferren a uns nivells de creació d'ocupació més alts, a un sector immobiliari més potent i a l'alça de les borses, que han apujat el valor de les inversions i dels plans de pensions de milions de consumidors.

Els pessimistes, en canvi, prefereixen fixar-se en el fet que l'índex de creixement previst de l'1,4% acumulat aquest 2013 està molt per sota dels nivells de l'any passat, que va arribar al 2,8%. Les retallades en la despesa federal i l'augment d'impostos continuen fent mal.

Malgrat tot, si es repassen les dades de l'Oficina d'Anàlisi Econòmica (BEA), es poden veure senyals de fortalesa. Per exemple, la inversió fixa en habitatge ha augmentat un 13,4%, cosa que assenyala que el sector immobiliari continua recuperant-se. El consum personal ha augmentat un 1,8%, una dada que apunta que els consumidors demostren una bona capacitat de resistència, sobretot després de l'augment dels impostos sobre els salaris a principis del 2013.

L'informe de dimecres és el primer que arriba després dels canvis en el sistema que fa servir el govern per avaluar l'economia. S'han revisat les xifres remuntant-se fins al 1929, s'han reformulat dades més recents i s'ha conclòs que la recessió d'entre el 2007 i el 2009 no va ser tan forta com s'havia calculat i que el creixement el 2012 va ser una mica més alt.

L'amenaça són les retallades

Els economistes subratllen que, si bé el rendiment de l'economia en aquest segon trimestre ha sigut significativament més alt del que es pensava -els experts de Wall Street n'havien anticipat un creixement just per sota de l'1%-, els grans reptes encara no han arribat.

"El guió bàsic d'una recessió forta seguida d'una recuperació discreta no ha canviat gaire", explica l'economista en cap de l'IHS, Nariman Behravesh. El creixement en el tercer trimestre representa tota una incògnita, afegeix. L'IHS i altres empreses confien que hi hagi un repunt durant la segona meitat del 2013, però temen que encara es podrien deixar notar mesures com l'augment de la pressió fiscal de Washington. "De moment els efectes no s'han notat gaire", explica Behravesh. "Aquesta situació ens preocupa una mica", afegeix.

Si no fos per les retallades federals, el creixement hauria fregat el 2% en el primer i el segon trimestre, afirma l'economista en cap d'ITG Investment Research, Steve Blitz. Però això és el màxim a què poden aspirar els nord-americans, diu, almenys durant el 2013.

"No crec que l'economia es pugui allunyar gaire d'aquest índex del 2%, de moment", afirma Blitz. Es mostra més optimista sobre el 2014, perquè creu que pot haver-hi un creixement de fins al 3,5%. "L'economia ja s'haurà adaptat a la davallada en despesa federal i Europa no es desaccelerarà tan ràpid, ni tampoc la Xina ni el Japó", explica.

Millora la contractació

El ritme de reducció de la despesa del govern federal s'ha estabilitzat aquest trimestre. Va caure un 1,5%, comparat amb la davallada del 8,4% del primer trimestre del 2013 i amb la caiguda del 13,9% de l'últim trimestre de l'any passat.

Un dels trencaclosques d'aquest any més complicat d'analitzar és per què la creació de llocs de treball ha anat relativament bé -l'economia ha sumat una mitjana de 202.000 llocs de treball al mes durant la primera meitat l'any i l'expansió econòmica es movia entre el 2,5% i el 3%- quan l'índex que donava el govern era la meitat.

Una explicació és que la incertesa que ha frenat la creació de llocs de treball aquests últims anys ha començat a esvair-se, segons l'economista en cap dels Estats Units a Barclays, Dean Maki. Ensurts com la crisi econòmica d'Europa, el deute federal i la reducció del crèdit als Estats Units han començat a fer-se petits en el retrovisor, cosa que ha animat alguns empresaris a posar-se al dia pel que fa a la contractació.

"Els nostres models ens diuen que quan augmenta la incertesa l'augment de l'ocupació s'alenteix respecte del creixement del PIB", explica Maki. "Però la incertesa només retarda l'activitat, no la destrueix. Els empresaris a poc a poc van creant ocupació, i creiem que això és el que està passant", afegeix Maki.