Publicitat
Publicitat

TECNOLOGIA

BlackBerry demana ajuda per sobreviure

La companyia, líder del mercat de 'smartphones' fa 4 anys, busca un comprador que la refloti

Vet aquí una llei del món empresarial modern que no perdona: adaptar-se o morir. O potser hauríem de dir: adapta't ràpidament o et moriràs encara més ràpidament.

Com ha passat amb altres innombrables empreses genials que en el seu moment van captar la imaginació i els diners de la gent, BlackBerry, un gegant de l'era pre-iPhone, s'ha apagat a una velocitat increïble. Després d'anys de vendes vacil·lants, l'empresa ha hagut d'anunciar que està explorant "opcions estratègiques" -un codi empresarial que vol dir "es busca un salvador"-. De moment, no sembla haver-hi gaires compradors de BlackBerry o, el que és el mateix, d'algun dels seus últims productes. Si no surt un pretendent, BlackBerry corre el risc de sumar-se a les files dels difunts tecnològics, com Palm, Gateway i Commodore.

El declivi sobtat de BlackBerry il·lustra fins a quin punt avui dia els consumidors i els inversors exigeixen canvis instantanis, sobretot de les empreses tecnològiques. Fa quatre anys BlackBerry tenia el 51% del mercat nord-americà de telèfons intel·ligents. I Mike Lazaridis, cofundador de BlackBerry i després codirector, prometia un futur encara més brillant. Però l'empresa va ser lenta en la resposta als nous dispositius iPhone i Android, i les seves vendes es van esfumar. L'empresa té ara el 3,4% del mercat i Lazaridis ja no és a BlackBerry.

El consell de BlackBerry i el seu conseller delegat actual, Thorsten Heins, van escenificar l'anunci de cerca de "noves opcions" com si fos part d'un nou inici, però pocs analistes i membres de la comunitat tecnològica han comprat la idea, i tendeixen a posar BlackBerry amb altres empreses tecnològiques que van ser molt potents en el seu temps, com ara Nokia i Dell, i que ara lluiten per sobreviure.

"Comprar BlackBerry és necrofília", afirmava Jean-Louis Gassée, antic executiu d'Apple que va ser president de PalmSource. "La marca BlackBerry està tocada", afegia. Exactament qui voldria comprar BlackBerry o com s'ho podria fer l'empresa per anar a mans privades no està gaire clar. Fa anys que s'especula que grans empreses tecnològiques, sobretot Microsoft, s'han mirat BlackBerry i han decidit passar de llarg. No hi ha dubte que empreses tecnològiques més petites amb seu a la Xina desitgen la marca BlackBerry i part de la seva tecnologia, però el govern del Canadà, on l'empresa està situada, ha deixat entreveure amb força que una compra d'aquest estil serà prohibida per motius de seguretat nacional.

El primer anunci que va fer BlackBerry que estava portant a terme una avaluació estratègica va ser el 2012, després que Lazaridis i el seu altre codirector general, Jim Balsillie, van plegar i posar el negoci en mans de Heins, un antic executiu de Siemens que havia entrat a BlackBerry el 2007. La seva destitució va venir després d'una forta davallada de l'empresa, quan els consumidors es passaven a smartphones amb pantalles tàctils, múltiples càmeres i centenars de milers d' apps d'on triar. Les BlackBerry pràcticament no van variar, sovint amb mitges pantalles i teclats físics.

L'última aposta

Enguany l'empresa havia introduït el seu canvi més gran i més ambiciós fins al moment, amb la línia de mòbils BlackBerry 10. Però sembla que ha sigut massa poc, i massa tard -els nous aparells no han fet gens de mal al control del mercat que tenen Apple i Samsung-. El fracàs de la línia de mòbils BlackBerry 10 ràpidament ha contribuït a l'especulació que la companyia, com ja va passar amb Palm, serà fragmentada i potser acabarà desapareixent de manera gradual, aguantant només com a nom de marca, com a molt.

Quan BlackBerry era una petita start-up canadenca, pionera de l'e-mail sense fils i, després, dels smartphones , va demostrar repetidament la seva capacitat d'innovació i desafiava les previsions que seria superada o comprada per la competència, com ara Palm, Microsoft, Hewlett-Packard i Motorola.

Com en molts fracassos empresarials, les causes de la davallada de BlackBerry són complexes. Però l'arribada del primer iPhone el 2007 n'és el centre. En converses privades aquells anys, gent i executius de BlackBerry parlaven de l'iPhone més com d'un dispositiu inferior pensat per a l'entreteniment que no pas un smartphone creïble, sobretot entre usuaris de BlackBerry al govern i a les empreses.

BlackBerry s'havia guanyat una bona reputació per les seves innovacions en el maquinari. Pels estàndards BlackBerry, els primers iPhone eren molt inferiors. Comparat amb els dispositius BlackBerry, l'iPhone quedava molt endarrerit en aspectes com la duració de la bateria i utilitzava moltes més dades per fer les operacions, en part perquè no disposava de la xarxa global única de BlackBerry.

Els orígens de l'empresa potser no li van deixar veure que Apple havia fet del programari, i no del maquinari, la prestació definidora dels smartphones . Durant gran part de la història de BlackBerry, l'empresa va dissenyar de manera activa i oberta mòbils que feien més per acontentar els departaments de tecnologia de la informació d'empreses i governs. Les preocupacions de la seguretat corporativa van fer, per exemple, que les BlackBerry fossin dels últims mòbils a dur càmera.

Però l'arribada de l'iPhone i la subsegüent compra d'Android per part de Google van coincidir amb el moment en què més empreses exigien que els seus treballadors es compressin els mòbils. En comptes de desenvolupar immediatament un nou sistema operatiu per poder competir amb Apple i Android, l'empresa va intentar adaptar el seu programari. Els mòbils que van incorporar el canvi, el Torch i l'Storm, van ser àmpliament considerats un fracàs tecnològic i de mercat. I quan es van decidir a llançar la BlackBerry 10, el projecte va viure repetits retards i el seu problema principal, segons molts analistes, és que va arribar massa tard. "La situació de l'empresa no seria realment tan difícil si la BlackBerry 10 hagués sortit ara fa dos anys", explica Charles Golvin, analista tecnològic a Forrester Research. "Ara la pregunta és si totes aquestes peces que componen BlackBerry encara tenen sentit com a empresa unitària", afegeix.