El director general d'IB3 ha de demanar disculpes per la greu propaganda al PP d'un presentador

No es pot valorar el paper d'IB3 ni tan sols per un fet tan greu com que un presentador seu hagi demanat el vot per a un partit. No seria just. Però sí que és significatiu. No es recorda en la història de les ràdios autonòmiques de tot l'estat espanyol que el conductor d'un espai sigui capaç d'adreçar-se a l'audiència dient que un partit polític, en aquest cas concret el PP, "és el millor".

No hi ha cap manual d'estil, ni cap manifest, ni cap tractat sobre els mitjans públics que ni tan sols reculli la possibilitat que un presentador esmenti d'una manera tan barroera i descarada una formació per demanar-ne el vot, a 4 dies de les eleccions. Fan referència a la pluralitat, a l'objectivitat i a tots els principis bàsics de la complexa i fonamental tasca periodística, que en el cas dels mitjans públics necessita d'un sagrat respecte de les normes més fonamentals. Però a cap autor ni teòric sobre els mitjans del comunicació li ha semblat necessari especificar que els presentadors s'abstindran de demanar el vot.

Lamentablement, IB3 Ràdio té un conductor que ha estat capaç de fer-ho. I, el que encara resulta més greu, és que hores després ni la direcció de l'emissora ni cap responsable han sortit a demanar disculpes a la ciutadania. Aquesta inacció demostra una insuportable irresponsabilitat que no sols taca la imatge dels professionals de la ràdio pública, sinó que perjudica la credibilitat d'un ens que aquests anys tampoc s'ha caracteritzat sempre per la pluralitat.

I és que sens dubte la ràdio i la televisió públiques mereixen una anàlisi en profunditat i una proposta de model que compleixi totes les garanties, cosa que ara no succeeix. Ni en el fons, ni en les formes. No la poden dirigir persones amb carnet del PP, com ha passat aquests anys, i no es pot basar la programació en l'anècdota, un plantejament sovint ridiculitzant del món rural, basat en els tòpics i en l'obsessió pels mercats i la gastronomia.

A Balears es desnonen persones cada setmana, hi ha veritables drames humans, s'acumulen els casos de corrupció, i encara és l'hora que la televisió i la ràdio públiques dediquin espais com debats o reportatges en profunditat per tal de reflectir tot allò que succeeix. S'ha apostat per un no-model, amb escasses excepcions, i per una programació que ni tan sols té aspiracions regionalistes i que poques vegades compleix el seu necessari paper de servei públic.

Aquest necessari debat sobre què ha de ser i què no és IB3 és un dels reptes que haurà d'enfrontar el nou govern, sigui del partit que sigui. I no serà senzill. Caldrà dedicar temps i esforços, si es vol, d'una vegada, atorgar a la ràdio i televisió públiques l'estatus i la funció que els pertoca.

Però de moment, i amb urgència, el seu director general ha de sortir i demanar disculpes perquè un presentador ha incorregut en un fet molt greu. I si no ho fa el director general de l'ens, Josep Codony, militant del PP, n'ha de ser el màxim responsable, el conseller Antonio Gómez, el que agafi les regnes. D'altra manera, el seu silenci voldrà dir que ja els està bé.