Quan el senyor Amancio López, president d'Exceltur, demana que no es 'dimonitzi' el turisme, a què es deu referir, concretament? Aquest estiu, les estadístiques rompen motlles. I, entre el que recullen aquestes estadístiques i el que passa pel seu sedàs, ens acostam a uns escenaris de saturació. La mateixa agrupació empresarial ha fet arribar al conseller del ram, Biel Barceló, que la saturació no s'ha d'atacar amb lleis, i segurament té raó. L'alternativa, però, l'haurien de generar els grups hotelers que operen en el país, i és curiós que, fins que no s'ha detectat que la saturació és una de les raons de 'dimonització' del turisme, no s'havia classificat com un dels inconvenients que presenta l'activitat turística. Però, en fi, criticar la saturació –o l''overbooking', p.e.–, és 'dimonitzar' el turisme?
Sospitam que aquesta 'dimonització' l'han percebuda més en els treballs periodístics –i en les manifestacions d'alguns experts– que posen en relleu els terribles obstacles perquè el turisme faci una aportació més significativa a la creació d'una societat més justa i més rica. Les nostres illes pateixen un empobriment crònic sobretot perquè el turisme no crea suficients llocs de feina de qualitat, ço és ben pagats. Al contrari, la precarietat és una tònica general en l'àmbit laboral del turisme, amb algunes sospites de sobreexplotació de treballadors i treballadores.
El deteriorament del medi, relacionat en part amb la saturació, és un altre preu que pagam entre tots. Si s'arriben a organitzar moviments socials contra la precarietat o contra la saturació i/o el deteriorament, assistirem a la 'dimonització' del turisme o, senzillament, actuarem com una societat decidida a no permetre que la golafreria d'avui ens deixi sense demà?
