L’abdicació del rei Joan Carles en favor del príncep d’Astúries no pot ser llegida en clau de normalitat institucional (cosa que seria plausible si hagués estat per motius de salut), sinó com el símptoma més evident de la profunda crisi que travessa l’entramat politicojurídic que governa Espanya. El descrèdit de les principals institucions de l’Estat, tal com va quedar de manifest en les eleccions del 25 de maig, ha portat el bipartidisme, en tant que fórmula política partidària de l’ statu quo, al seu pitjor moment. El mateix monarca va admetre ahir que el motiu principal per donar el relleu al seu fill és poder afrontar amb més garanties “les transformacions i reformes que la conjuntura actual exigeix”. Dit d’una altra manera, la Zarzuela admet que, en el moment polític actual, tant la figura del rei Joan Carles com la mateixa monarquia estan fortament qüestionades i necessiten una profunda posada al dia.
En aquest sentit, el principal objectiu de Felip VI serà recuperar el prestigi de la Corona, la institució sobre la qual descansa tot el sistema constitucional espanyol. No serà fàcil. Amb el suport de dos partits que han perdut la meitat de suports fa només una setmana, la successió en Felip VI suposa ja d’entrada negar el dret dels ciutadans a pronunciar-se sobre la forma d’estat. En aquest punt, el relleu pot esdevenir contraproduent, ja que per renovar la institució caldrà posar de manifest les seves febleses principals: falta de transparència i legitimitat democràtica. Al costat d’això, és previsible que el debat monarquia/república vagi pujant de grau els pròxims dies, atiat sobretot per aquells que pretenen una esmena a la totalitat al sistema actual.
A més, el relleu a la Corona coincideix no per atzar amb el procés de la consulta catalana. El marge que té Felip per mirar de buscar una solució és mínim. Convé, doncs, no concebre falses esperances ni perdre el temps en maniobres de distracció. Artur Mas va deixar clar ahir que el procés no s’atura. A Catalunya, sí que es té clar que és el poble qui ha de decidir el seu futur polític i institucional. La democràcia està per sobre de la continuïtat dinàstica.
