Publicitat
Publicitat

Fa trenta anys que Miró se n’anà amb el Nadal

El 25 de desembre de 1983, l'artista català moria al seu domicili de Palma

Amb el sol de les tres de l'horabaixa sobre la seva casa de Son Abrines, el 25 de desembre de 1983, Joan Miró deixava de respirar "com una llumeta que s'apaga", segons declararen fonts de la família. Tenia 90 anys i feia més d'un quart de segle que residia a Palma, entre la vella casa de Son Boter, a les parets de la qual deixà dibuixos i escrits, i el taller que per a ell construí el seu amic de sempre, Josep Lluís Sert.

Ara fa trenta anys d'aquell dia de Nadal. En els dies següents, se succeïren el funeral a Palma, a la mateixa parròquia de Sant Nicolau, on, l'octubre del 1929, s'havia casat amb la mallorquina Pilar Juncosa. I, en concret el 29 de desembre, les restes de Joan Miró foren traslladades a Barcelona per rebre sepultura al cementeri de Montjuïc.

L'artista ho havia deixat tot escrit, en una carta datada el 3 de gener de 1971 que va ser lliurada als seus cunyats, Àngel i Lluís Juncosa, com també als seus amics Josep Lluís Ser i Joaquim Gomis. Volia unes exèquies senzilles, que no esmentassin ni premis, ni honors. I desitjava que l'enterrament i els funerals fossin oficiats per "capellans intel·ligents, que parlassin en català o en mallorquí".

Les seves darreres voluntats es demostraven coherents amb la seva actitud vital, una existència que havia transcorregut amb una gran senzillesa, tot i el reconeixement mundial a la seva obra, que havia tingut en Catalunya i Mallorca els seus pilars existencials, i amb una defensa tenaç de la cultura i la llengua catalanes, en temps hostils.

Joan Miró havia nascut el 20 d'abril de 1893 al passatge del Crèdit de Barcelona. De pare orfebre i rellotger català, i de mare mallorquina filla d'un ebenista de Palma, l'artista mantindria una fidelitat extrema a les seves arrels: Catalunya i Mallorca, però també el respecte pels oficis artístics. El marcarien per sempre la seva formació a la Llotja de Barcelona, l'estada de convalescència a la masia familiar de Mont-roig (Tarragona) i els anys que passà a París en plena efervescència del surrealisme.

Fidel a la república, el gran mural El segador (Pagès català en rebel·lió) seria peça central al pavelló de la República Espanyola, a l'Exposició Internacional de París (1937). I fidel a la idea de Països Catalans, les quatre barres apareixerien sovint a la seva obra, de vegades de manera subliminar i altres vegades a cartells tan significats com el del Congrés de Cultura Catalana.

Encara que el 1940 havia viscut un temps a Mallorca, no va ser fins al 1956 quan s'hi instal·là definitivament. Havia complit el seu somni de tenir un gran taller i desitjava una vida tranquil·la. Ja havia exhibit les seves obres diverses vegades als Estats Units i continuaria exposant a bona part del món en els anys que vindrien. I, així i tot, les seves inquietuds eren a Barcelona i a Palma. D'aquí que, el 1972, constituís legalment la Fundació Joan Miró, que s'obrí al públic el 1975. El 1981, constituí la Fundació Pilar i Joan Miró a Palma, amb la donació dels tallers de l'artista, juntament amb l'obra, els objectes i els documents.

Ara fa trenta anys, diaris i personalitats de mig món expressaven el dol per la mort de Joan Miró, alhora que deixaven constància de la coherència de la persona i la grandesa universal de la seva obra.