Cultura 25/10/2014

Per als que mai no van enlloc, perquè no poden

i
J. A. Mendiola
3 min

“És que aquí no hi ha res”, diuen els exquisits que mai no van enlloc per justificar el que tan sols és una peresa cultural manifesta, o un esnobisme ridícul quan et demanen allò d’“aquest cap de setmana vaig a Madrid o Barcelona, que em pots recomanar una obra de teatre”. La contestació sempre és la mateixa, “però si tu, aquí, no vas mai al teatre”, i la seva contestació és la frase amb la qual comença aquest Observatori. Cert que aquest cap de setmana ve farcit fins a rebentar, com també ho va ser el passat, per posar-ne un exemple no gaire llunyà. A partir d’aquí, una petita agenda d’activitats de primer nivell d’aquests propers dies amb acotacions al marge; les de segon nivell les deixarem per problemes d’espai.

Teatre de barra

A partir de dijous 23, i durant quatre dijous més, el carrer de Sant Magí acollirà la seva cinquena edició amb Directed by com a l eit motiv. Això vol dir que totes les obres parlen de cinema. Un altre cop vaig tenir l’honor de pertànyer al jurat i, una vegada vistes, val a dir que totes les seleccionades, sense excepció, han crescut en el muntatge, sense ànim de restar mèrits a cap dels autors. Per l’ordre del programa de mà trobam al Kaelum, Alexander Payne. Bar Nebraska, de Catalina Florit, dirigida per Josep Ramon Cerdà i interpretada per Apol·lònia Serra i Catalina Florit, que és d’alguna manera una versió femenina de Nebraska, acurada, ben escrita i que no crea distància, ans al contrari, proximitat. Al LAB, Michael Haneke Funny Game? de Toni Gener, dirigida per Rodo Gener, i interpretada per Xavier Nuñez i Joan Fullana, en què explica el que podria ser, és, el darrer ‘joc’ dels dos famosos germans. No es tracta d’una recreació, sinó d’un capítol afegit a la pel·lícula de referència, fins al punt que els dos protagonistes són des del primer moment els dos prou coneguts i “peculiars” personatges. Al Lisboa David Mataró dirigeix Santi Celaya i Toni de los Angeles a Vincet i Jules d’Irene Niubó, basada en el Pulp Fiction de Quentin Tarantino, en què dos fans d’aquest volen fer una representació teatral com a homenatge al seu ídol. Al Prohibition 1929 Speakeasy, Woody&Woody de Laura Gost que sobre el paper era, per a mi, la més complicada, perquè tracta de la trobada entre Woody a l’edat actual i Woody a quaranta-cinc anys. El problema es plantejava bàsicament a l’hora de les semblances, però la camaleònica transformació de Joan Maria Pascual, senzillament espectacular, i la de Guiem Juaneda, a qui li haurien de restar alguns anys, amb la qual cosa el text no se’n ressentiria i el personatge guanyaria, la converteixen en una peça impecable. A sobre molts divertits i enginyosos els diàlegs, tant que segurament els podria haver signat el mateix Allen. Billy Wilder al bar Carrera 23, de Carme Planell, dirigida per Carles Molinet i interpretada per Pere Joan Zuazaga i Héctor Seoane, és, llevat del final inevitable, la que probablement s’allunya més de qualsevol pel·lícula, encara que la referència és evident, però la història va molt més enllà i se’n surt de manera brillant, original, eficaç. A tot això, ambdós actors claven els personatges. Luis Buñuel. Los tirantes de Don Luis al The Nags Head, escrita i dirigida per Ivo Erasmo i interpretada per Enric de las Heras i Pedro Orell, que tampoc no era fàcil, ja que un dels protagonistes és Buñuel, a qui dóna vida De las Heras. Idò també el clava, bona feina, de la mateixa manera que Orell és un contrapunt mexicà perfecte. Els primers deu minuts antològics.

Auditòrium

Concert, dijous 23, de primera divisió al passeig Maritim de Ciutat. Ni més ni menys que Ivo Pogorelich, un dels grans, que passeja el seu talent per tot arreu del món, ja sigui com a solista, o amb les millors orquestres, interpretant Franz Liszt, Robert Schumann, Igor Strawinsky i Johanes Brahms .

Manacor

A la XIX Fira de Teatre de Manacor, dies 23 i 24, des de la sala Beckett Pulmons, de Duncan Macmillan, dirigida per Marilia Samper i interpretada per Pau Roca i Carlota Olcina. Els 25 i 26 La Perla 29 ens porta Traduccions/Translations de Brian Friel, dirigida per Ferran Utzet i interpretada per nou actors, entre els quals podem trobar Júlia Truyol. El diumenge Dins la secció Setmana de les Illes Balears, la vertadera història d’en Pere Pocapor, Habemus ous i Sa núvia d’Algendar.

Ocimax

Dilluns 27, des de París, en directe retransmissió de I due Foscari, de Verdi, amb Plácido Domingo encapçalant el repartiment.

Conservatori

A l’auditori del Conservatori primer concert de la temporada a càrrec d’Studium Aureum, Entre Salburg i Viena, música de Mozart i Haydn.

PS: Que no es preocupin els que mai no troben res a la seva alçada. S’omplirà tot.

stats