NOTES DE L’AAVIB: ASSIGNATURES PENDENTS (1)
Cultura 27/04/2014

La projecció exterior de l’art contemporani balear suspèn

Associació D’artistes Visuals De Les Illes Balears
4 min

Si observam la història de la Conselleria d’Educació i Cultura, comprovam que és un clàssic intentar aconseguir la visibilitat i la presència a l’exterior del treball dels artistes illencs a través de la fórmula “exposició itinerant amb catàleg de tapa dura”, tot i que a la pràctica ha resultat bastant ineficaç. La insistència en aquesta fórmula és un despropòsit que, sumat als capritxos o luxes, com la passada exposició de Tony Cragg. Escultures a la Llotja de Palma -amb pinta de caríssima-, fan que l’administració autonòmica no estigui donant cap resposta efectiva a les necessitats reals de promoció que té el sector de l’art contemporani de les Illes Balears.

Pel que fa a la promoció exterior dels artistes joves, se suposa que l’Institut Balear de la Joventut (Ibjove) n’és el responsable, però no hem pogut trobar cap actuació que promogui els joves creadors més enllà de les Illes Balears. Preocupant, no? Tenim exemples d’altres comunitats autònomes, com Catalunya, on la fórmula de l’Art Jove (mirau www.saladartjove.cat) és molt més adequada als temps que corren i, sobretot, més eficaç.

Catalunya té una temporada estable d’exposicions i activitats ideades per diferents artistes i productors culturals. I també promou anualment una convocatòria pública (a Balears no coneixem amb certesa ni la periodicitat de la convocatòria) no només de projectes de creació artística, sinó també d’investigació, d’edició, d’educació... i de temàtiques artístiques concretes. Tot això es fa en col·laboració amb museus i centres d’art d’arreu, promovent l’impacte social dels treballs i la visibilitat dels creadors. No és això molt més adequat -i barat- que limitar-se a l’exposició amb catàleg? No seria possible promoure, a les Illes, una política semblant de promoció per al seu art emergent?

El paper de l’IEB

Sembla que l’Institut d’Estudis Baleàrics és l’entitat encarregada d’aconseguir posar l’art contemporani balear en el mapamundi. Així es presenten al seu Facebook: “Saps que una de les principals missions de l’IEB és la promoció i la mobilitat dels artistes i les obres a l’exterior de les illes? Consulta la nostra nova web dedicada a la internacionalització dels treballs destacables de les Illes Balears”. Molt cool però ineficaç perquè, malgrat les pretensions, l’IEB manca d’estratègies originals i efectives, i continua amb la fórmula “exposició itinerant amb catàleg de tapa dura” amb la variant “exposició d’anada i tornada” a un espai apartat del circuit cultural desitjable. Tot això, lligat a un pressupost important, és molt decebedor.

Tot i que l’IEB ara organitzi un projecte de promoció d’artistes joves de les Illes nascuts a la dècada dels 80, Tabula Rasa, els artistes (joves i no joves) haurien de rebre un suport clar i constant, impulsat per l’administració i complint, sense excepcions, les bones pràctiques. No podrien treballar junts l’IEB i l’Ibjove en la promoció de l’Art Jove? No seria bo aquí, com a comunitat turística, disposar d’un pla estable en el temps d’intercanvi d’artistes amb altres països i/o comunitats autònomes? O d’un pla d’ajudes reals a la creació artística? O a la investigació? Si això no es promou des de l’administració, amb un compromís ferm envers la creació contemporània, els nostres artistes romandran “aïllats”.

És necessari un pla de política cultural seriós i estable, i que inclogui les quatre illes. A Menorca, per exemple, no hem trobat cap recurs ni idea per fomentar ni la cultura ni el pensament crític entorn de la creació contemporània. On són les iniciatives per impulsar projectes més enllà de la idea de l’artista local?

Demandes i propostes

Amb la voluntat d’aportar idees constructives, demanam a les institucions públiques amb competències en cultura que redactin un projecte d’impuls a l’art contemporani illenc consensuat amb el sector, treballant sobre un full de ruta estable i amb un pla d’actuacions clar i amb vocació de futur. Aprofitam, també, per demanar que aquest projecte es faci amb la màxima transparència i complint amb les bones pràctiques professionals -això inclou remunerar dignament els artistes, també quan fan feines de comissariat d’art.

Demanam que canviïn les estructures de treball, que hi hagi una coordinació fluida entre administracions per rendibilitzar recursos i aconseguir una sinergia positiva, que cessin assessors capritxosos ancorats en els catàlegs de tapa dura i canviïn els tècnics sense coneixement d’art contemporani per un equip amb les capacitats necessàries. El coneixement de la matèria és imperatiu per a una gestió eficaç, per això necessitam personal qualificat.

Demanam que es faci una gestió de la cultura orientada a les persones i a la producció, i no als espais i al mercat. Que afavoreixin la igualtat d’oportunitats, mitjançant convocatòries obertes i transparents en què s’apliquin criteris objectius i fàcilment identificables. Que ampliïn el ventall d’estratègies de promoció, apostant fort per programes de residències, intercanvis internacionals que faciliten la integració reial dels creadors en el teixit cultural exterior, i difusió via internet. Avui, les xarxes socials, la web i els vídeos són una eina fantàstica i econòmica, amb molt més impacte que un catàleg de tapa dura.

I demanam sobretot que actuïn amb un compromís ferm amb la cultura. Que no només parlin de “turisme cultural”. I que hi posin amor, molt d’amor.

stats