Publicitat
Publicitat

MÓN EDITORIAL

Les primeres passes de Xicra edicions

Neix una editorial amb col·leccions de poesia, assaig i còmic

Si Holderlin es demanava, en un vers mític i molt citat, "per a què poetes en temps de misèria", avui podríem reformular la pregunta tot focalitzant-la en el gremi dels editors, que pateixen com pocs els embats de la crisi econòmica. Si ja es fa difícil tirar endavant alguns segells històrics i consolidats, com no ho ha de ser començar-ne un de zero?

Tal com està avui el món literari -afligit per la caiguda en picat de les vendes, l'escassetat d'ajudes institucionals i la transformació del sector provocada per internet i per la irrupció de nous formats digitals-, qualsevol persona sensata és conscient que ens trobam en un moment molt poc propici per muntar una editorial. Però ja se sap que, en qüestions relacionades amb la cultura, la sensatesa no és necessàriament una virtut més positiva que la gosadia o, fins i tot, la temeritat. Això és el que deuen pensar, si més no, els joves Pau Castanyer, Joan Tomàs Martínez i Miquel Albertí, el trio responsable de Xicra edicions.

La nova editorial va ser fundada a finals del 2012 i presenta tres col·leccions. La Cantàrida, de poesia, va néixer l'any 2008 dins l'editorial Documenta Balear. Com que Pau Castanyer va ser-ne l'impulsor, Xicra va decidir quedar-se amb el fons (18 títols) i incoporar-la i continuar-la en el seu nou projecte. La filosofia de la col·lecció serà ben bé la mateixa que tenia d'origen, segons Martínez: continuarà acollint "les noves veus" i "les noves poètiques" de la poesia catalana, amb una especial atenció als aspectes més rapsòdics i performatius del gènere. També publicarà traduccions de les veus emergents d'altres llengües, sobretot de llengües més perifèriques o desateses. De moment, ja ha aparegut el primer títol d'aquesta nova etapa: Les maletes de Jim Jarmusch , del serbi Peta Matovic.

Assaig i còmic

Les altres dues col·leccions estaran dedicades a dos gèneres que sovint pateixen la fama de ser poc comercials: Viró, d'assaig, i Tallanassos, de còmic. La concepció del gènere de l'assaig que hi ha darrere Viró és transversal i oberta. Hi cabran tota mena de textos de no-ficció: reculls d'articles, conferències, estudis de sociologia, de literatura, d'antropologia... El denominador comú de tots els títols serà oferir reflexions "sobre la contemporaneïtat". Per la seva banda, Tallanassos neix amb una clara vocació de tapar forats. I amb l'ambició (molt complicada de dur a terme) de "normalitzar la presència del còmic en el món de l'edició en català", on fins ara ha estat brutalment negligit. Com que un dels objectius principals de Tallanassos és posar en valor el còmic com a gènere literari, la col·lecció també inclourà assaigs sobre el tema. De totes maneres, ni Viró ni Tallanassos no han publicat cap títol, de moment. Tampoc no en poden anunciar cap de programat. "N'estam tancant uns quants", informa Martínez.

Relació amb els lectors

Un dels reptes principals a què ha de fer front una editorial novella és distingir-se de la miríada de petits segells que han sorgit, miraculosament, durant els darrers anys en el món editorial català, i captar l'atenció d'un públic lector que els faci confiança. Segons Martínez, una de les estratègies de Xicra edicions serà la relació directa amb els lectors. "Tenim una pàgina web molt treballada, i prioritzarem la venda directa, que permetrà als lectors d'adquirir, via internet, els nostres llibres, tant en paper com en e-book". Un altre element distintiu de Xicra serà l'ús de nous formats i suports. "Els utilitzarem", explica Martínez, "perquè volem oferir materials complementaris per als llibres. A través del Youtube, el Facebook, el correu electrònic i el Twitter, posarem a l'abast dels lectors tota mena de vídeos: de presentacions, recitals i performances".

Agosarats però també realistes, els responsables de Xicra edicions no confien a rebre, així com està tot, gaire ajuda institucional. Així mateix, el ritme de publicacions previst és modest: la seva idea és "no estirar més el braç que la màniga" i treure quatre o cinc títols a l'any.