Publicitat
Publicitat

Els poders de la Mala Rodríguez

La rapera andalusa publica 'Bruja', un disc desafiant

María Rodríguez (Jerez de la Frontera, 1979) va debutar com a Mala Rodríguez amb el disc Lujo ibérico (2000). "Des d'aleshores he crescut molt i he obert els ulls. Abans em deixava portar, com si rodolés. Ara sóc més conscient de mi mateixa i he après a fer servir els meus poders", diu la rapera, que divendres actuarà al Claustre del Carme, a Maó. El concert forma part de la gira del disc Bruja (Universal), que continurà per Llatinoamèrica i que al novembre passarà per Barcelona i València.

La Mala Rodríguez del 2013 mostra una seguretat que no amaga les costures emocionals. "Fa tretze anys ni m'hauria plantejat que podia compartir aquesta part més vulnerable, però ara cada vegada tinc menys por. Suposo que quan tens por mires d'amagar els teus punts febles, però quan la perds ja t'és igual, i això et fa més forta", explica. El discurs líric de Bruja combina una part molt íntima, referida sobretot a les relacions sentimentals i sexuals -com passa a Cuando tú me apagas -, amb una altra més social, en cançons com Esclavos , Caja de madera , La rata i Quién manda . En qualsevol cas, no hi ha una única lectura. "Aquesta és la màgia", diu ella. Posa l'exemple de la lletra de Quién manda , que es pot interpretar com una cançó sobre "una revolució" o sobre "una persona que està segrestada en un soterrani".

Com canta a Miedo a volar , "no tira els daus si no és per jugar". Per això la Mala d'aquest disc sembla més valenta i atrevida que mai, i s'endinsa en una zona més tèrbola i atroç. "Sí, hi ha lletres força fosques, però negar aquesta foscor a vegades pot ser un problema", diu, i afegeix que el que cal és trobar "un equilibri en els contrastos".

Primer, el respecte

Per ella també és important projectar la seva experiència com a dona i interpel·lar "les nenes". "És que jo també he sigut una nena. Encara estem sota la influència d'uns patrons obsolets pel que fa a les relacions, i ens fem mal perquè no sabem com fer les coses. És com si no haguéssim entès que ens hem de respectar, primer a nosaltres mateixes i també als altres. A l'escola no ens ensenyen a tenir relaciones saludables. M'agrada pensar en els més petits, perquè aprenen tot el que veuen i és important que els grans siguem un bon exemple", assegura.

Musicalment, Bruja representa un canvi respecte al disc anterior, Dirty bailarina (2010), que s'apropava als camins del R&B. "En aquell moment necessitava serenitat i em venia de gust fer el que vaig fer. Ho havia de fer, ho vaig fer i vaig aprendre moltes coses", reconeix. Ara, en canvi, ha treballat un so més sobri i clàssic amb diferents productors i a partir d'una feina que va engegar a casa tant bon punt va acabar Dirty bailarina . "He escoltat moltíssima música, però amb una idea clara: volia una base sòbria on el protagonisme el tingués el vers", diu. El propòsit era aconseguir un "vestit musical a mida on la paraula estigués per damunt de tot". Aquesta convicció fa que destaqui la musicalitat de la seva veu, un instrument de comunicació cada cop més poderós.

La Mala del present somriu quan troba que algú està més interessant en el personatge que en la música. "La María i la Mala són la mateixa persona, i fins ara totes dues estan bé", riu amb tranquil·litat sereníssima, un estat d'ànim que l'acompanya des que viu "als afores de Barcelona". "Sóc molt feliç aquí, i tinc la sort de viure a prop d'un aeroport. M'encanta, perquè puc dir que no visc a Espanya", explica amb un somriure. La Mala no és aliena a la realitat política catalana. "M'hi sento com a casa. Tota l'estona penso en llibertat, i crec que s'ha de respectar la decisió del poble. No hi ha ningú millor que tu per dir-te el que necessites", diu.