Els plats literaris d'aquest estiu

BarcelonaLes vacances són un bon moment per recuperar els llibres de Sant Jordi que, sovint, queden relegats a la tauleta de nit. Onze escriptors enllacen les seves obres, publicades en els últims mesos, amb la proposta culinària més adequada per acompanyar la lectura durant l'estiu. Literatura i gastronomia s'uneixen així en un menú literari perquè els lectors s'endinsin en les històries també a través del paladar.

LLUCIA RAMIS

'Tot allò que una tarda morí...' té gust de pomada

Llucia Ramis recupera els estius a Mallorca amb una novel·la sobre el passat familiar, la infantesa i el desencís del futur. Per a l'autora, "la pomada és el sabor de l'estiu i de les illes Balears" i, de fet, l'alcohol és un element recurrent al llarg de l'obra. Per això, recomana aquesta beguda feta de gin i llimona per prendre abans de sopar, mentre es passen les pàgines de la seva última obra.

Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes (Columna) plasma la confusió d'una generació desencantada que s'enfronta amb el buit de la incertesa i de l'endemà desconegut. Per acompanyar la novel·la, Ramis proposa el trempó, una amanida mallorquina amb pebrot verd, tomàquet i ceba.

SEBASTIÀ ALZAMORA

Contrastos entre 'Dos amics de vint anys'

"Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu eren dos grans poetes de caràcters molt diferents", assegura Sebastià Alzamora. Dos amics de vint anys (Proa) mostra precisament aquest contrast entre els dos joves, que van compartir una relació molt estreta fins a la mort sobtada de Rosselló-Pòrcel. Mitjançant la veu de Salvador Espriu, Alzamora relata l'alegria de viure dels autors durant la seva joventut i la passió que els dos amics sentien per la literatura.

Les personalitats antitètiques dels protagonistes encaixen amb el tombet, un plat mallorquí elaborat amb albergínia, pebrot, patates i carn o peix. "Són un munt de gustos barrejats que s'entenen molt bé, com els dos poetes", explica Alzamora, que afirma que "tant un com l'altre en devien menjar més d'una vegada".

FRANCESC GARRIGA

Reposar amb vi blanc i llegir 'Tornar és lluny'

La poesia de Francesc Garriga convida a la lectura pausada, mastegant les paraules per absorbir-ne els versos sobre el pas del temps, l'engany i la mort. L'autor recomana combinar la lectura amb glops de vi blanc i aconseguir així "el punt de non sense que permet disfressar una mica les coses". Francesc Garriga vol transmetre "una sensació de repòs que contrasti amb l'agitació diària" i transporti el lector "a un estat d'alegria i contemplació". Els poemes de Tornar és lluny (Proa)són discrets i estan escrits en minúscula. L'acidesa del gaspatxo fa d'aquesta sopa de tomàquet el plat més apropiat per prendre amb l'obra de Garriga, ja que "és refrescant i encaixa amb la fresca de l'estiu i la sensació de pau", diu el poeta.

ANDREU MARTÍN

Exotisme xinès per conèixer la 'Societat negra'

Una trama de màfies xineses, assassinats macabres, sexe i corrupció. Tot plegat configura Societat negra (La Magrana), una història que va endavant i enrere per una Barcelona de sicaris, comerciants i prostitutes que fan ballar el cap a un inspector dels Mossos d'Esquadra. Martín es passeja amunt i avall en un relat farcit de personatges arquetípics i sense una estructura lineal. La presència de la comunitat xinesa té un pes rellevant en la història, i per això l'autor recomana llegir-la amb un plat de wan-tun . "És un àpat lleuger de carn fregida que encaixa molt amb el llibre", diu Martín. Per fer baixar l'obra, l'autor aposta pel Gimlet, "el còctel més emblemàtic del gènere policíac".

MARC PASTOR

'Bioko'és una novel·la que s'ha de suar

L'última novel·la de Marc Pastor és una història sanguinària de misteris i massacres en una illa remota de l'oceà Atlàntic. El clima xafogós i humit predomina durant tota l'obra, i per això Pastor recomana acompanyar-ne la lectura amb una sopa d'aleta de tauró.

Bioko (Amsterdam)narra com el policia Moisès Corvo s'enfronta a un grup de soldats espanyols que fan els ulls grossos a les matances dels nadius a l'illa paradisíaca. "Tots els personatges de Bioko s'alimenten de peix", explica Pastor, que enllaça l'obra amb una sopa "perquè el lector experimenti la calor de l'illa". Per als més agosarats i amants de les emocions fortes, l'autor barceloní recomana aranyes a la graella, un plat que "potencia el caràcter exòtic de la novel·la".

SÍLVIA SOLER

Cireres i vi per donar pas a 'L'estiu que comença'

Els estius de Sílvia Soler comencen durant la nit de Sant Joan, i precisament amb aquest inici engega la seva última obra. "El més fàcil seria unir la lectura amb la coca i el cava, però Sant Joan ja queda enrere", reconeix Soler. Per submergir-se en la història de la Júlia i l'Andreu, amics predestinats que han compartit mitja vida, l'escriptora aconsella fer-ho amb "un bol de cireres i una copa de vi blanc".

Les trobades familiars al voltant de la taula i les relacions entre amics i germans configuren L'estiu que comença (Planeta), una novel·la de caire introspectiu que recorre mig segle a través de les vivències dels seus protagonistes. L'autora evoca la nostàlgia pel pas del temps i els somnis incomplerts amb un relat poètic i íntim. Per Soler, "la combinació perfecta és començar la lectura durant el capvespre" perquè així s'aconsegueix una experiència "bonica i boníssima".

JOSEP MARIA FONALLERAS

'Climent' està impregnada de l'ambient romà

La història de Climent (Amsterdam) deambula entre Girona i Roma per fer sentir la veu d'un escriptor difunt que s'expressa a través d'un garbuix de notes i apunts acumulats durant anys. L'atmosfera italiana sura al llarg de tota la novel·la, i cap plat resulta més adequat per acompanyar-la que uns espaguetis amb tòfones blanques.

"És un àpat senzill però molt romà", diu Fonalleras, que fa aparèixer els espaguetis en un dels dinars més significatius entre els personatges de l'obra. Les pròpies reflexions per escrit i les fotografies de Ferdinand Hodler conjuguen l'univers de Climent i retraten l'obsessió d'un personatge introvertit que fuig a Roma per enganyar temporalment la mort.

PILAR RAHOLA

L'olor de mar inunda 'El carrer de l'Embut'

L'ambient mariner de Cadaqués exerceix de teló de fons a El carrer de l'Embut (La Magrana), que plana sobre els anys 20 i 30 a Catalunya amb un relat carregat de personalitats històriques. Dalí, Duchamp, Stalin i molts personatges més treuen el cap a l'última obra de Pilar Rahola, un relat sobre la convulsió social des de la dictadura de Primo de Rivera fins a l'esclat de la Guerra Civil. El carrer de l'Embut transcorre entre Catalunya i Cuba, però la novel·la retrata sobretot "el Cadaqués de pescadors i de mar". Per això, Rahola recomana "un plat de garotes i petxines que és l'ideal per acompanyar la novel·la", i proposa remullar l'àpat amb garnatxa, el vi dolç propi de l'Empordà.

JOSEFA CONTIJOCH

«'Sense alè' es pot llegir en una sola tarda»

L'assassinat d'una amiga per part del seu marit fa esclatar Sense alè (Edicions de 1984), que recull els records de la narradora després de conèixer el crim. Les vivències compartides a finals del franquisme són el fil conductor d'una novel·la construïda amb fragments breus i memòries. Per a Josefa Contijoch, la beguda que més enllaça amb la novel·la és "un te amb gel i menta ideal per a una tarda llarga de lectura".

El crim és el detonant per donar voltes a l'amor, l'amistat i la mort, en una obra plena de referències cinematogràfiques. Per recuperar forces després de la lectura, Contijoch recomana un empedrat, una amanida de tonyina i mongetes "fàcil d'elaborar, molt nutritiva i que no dóna feina".

ALBERT FORNS

Spritz per a 'Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)'

A Albert Serra (la novel·la, no el cineasta) (Empúries), Albert Forns decideix convertir-se en Albert Serra en una platja nudista de Menorca, fascinat per l'aura entre misteriosa i malcarada que acompanya el director de cinema a tot arreu. Perseguint l'ombra del cineasta banyolí, Forns viatja fins a Kassel i fins a Venècia per viure en primera persona dues de les cites culturals més rellevants d'Europa. El protagonisme de Serra no impedeix l'aparició d'artistes com Andy Warhol, Sophie Calle i Miquel Barceló en un text que reflexiona sobre l'originalitat i el plagi sense perdre el sentit de l'humor. El relat transcorre en part a la ciutat dels canals i per això s'ha de llegir, segons Forns, amb una copa de Spritz, un aperitiu dolç i ataronjat "que els italians beuen a totes hores". L'autor aposta per acompanyar la beguda amb sardines en escabetx, un plat típic de Venècia "agradable de menjar".

TINA VALLÈS

'El parèntesi més llarg' lliga amb les sardines

Els relats d' El parèntesi més llarg (Proa) obliguen els protagonistes a fer una pausa durant la seva quotidianitat. Ja sigui en un taxi, estenent la roba o fent la llista de la compra, un esdeveniment inesperat els capgira la rutina i els empeny a reflexionar. En una de les seves històries, la Tina Vallès fa aturar una dona gran "mentre cou unes sardines que no s'acaben de fer mai". L'escriptora barcelonina enllaça els seus relats amb aquest plat "perquè és un àpat estiuenc, adequat per fer-lo a l'aire lliure i en un escenari que convida a la lectura".