Publicitat
Publicitat

Un nou litigi per l'art sacre de la Franja

El govern d'Aragó reclama a Catalunya els frescos del monestir de Sixena exposats al MNAC

El govern d'Aragó ha atiat el foc dels litigis per l'art sacre de la Franja. El conseller de Presidència de l'executiu aragonès, Roberto Bermúdez de Castro, va fer pública ahir la reclamació a Catalunya dels murals de la sala capitular del monestir de Santa Maria de Sixena, exposats al MNAC i considerats com una de les obres mestres del museu. Bermúdez de Castro considera que la reclamació és "legítima" perquè Patrimoni de la Generalitat els va traslladar sense cap "títol jurídic de propietat" a Barcelona el 1936 després que el monestir fos cremat al principi de la Guerra Civil. Per l'executiu aragonès, els frescos de Sixena només estan en dipòsit al Museu Nacional.

El conseller aragonès va afegir que les pintures pertanyen a la congregació de Sant Joan de Jerusalem i que hi ha "legitimitat" per exigir que retornin als "propietaris legítims". L'orde de Sant Joan de Jerusalem va cedir els drets al govern aragonès perquè les reclamés amb l'objectiu de "defensar la integritat del patrimoni històric i cultural aragonès". El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va respondre que està "segur" que la demanada aragonesa parteix del "fet indubtable" que les obres reclamades "probablement no existirien" sense la intervenció de les autoritats catalanes. "Estem segurs que per aquesta tasca de restauració la societat catalana i especialment el MNAC rebran una felicitació per part de les autoritats aragoneses i després veurem què hi ha des del punt de vista jurídic, perquè hem fet un treball positiu en favor d'aquestes obres", va afegir Mascarell.

Una resposta jurídica i política

Ara com ara, la Generalitat desconeix els termes "en què les institucions aragoneses es plantegen la reclamació", va dir ahir Mascarell. Així i tot, va subratllar el conseller, el Govern estudiarà la demanda "amb molta atenció" i donarà "una resposta jurídica i política". Els frescos del monestir de Santa Maria de Sixena daten del segle XII i van patir danys irreversibles en un incendi que va assolar el monestir durant la Guerra Civil. Dilluns la Chunta Aragonesista va reclamar a Luisa Fernanda Rudi, presidenta de la Diputació General d'Aragó, que comparegués a les corts aragoneses per explicar l'estat de la promesa que va fer durant la seva investidura sobre el retorn de l'art en litigi.

Els frescos de Sixena es van dipositar al MNAC després de ser restaurats en un taller improvisat que es va muntar a la Casa Amatller després que l'historiador de l'art Josep Gudiol s'encarregués d'arrencar-los en un acte de salvament patrimonial. "El monestir era un munt de ruïnes cremades. [...] Els arcs de policromia brillant eren una ruïna grisa i negra que destacava sobre el cel. El foc havia transformat les meravelloses composicions que pocs mesos abans semblaven acabades de pintar en unes figures monocromes gairebé invisibles. La majoria havien desaparegut en caure l'arrebossat de la paret i la pedra va quedar nua i ennegrida", va escriure Josep Gudiol sobre aquell episodi a les seves memòries.