El nou ‘Millennium’ inaugura la ‘rentrée’
BarcelonaPodria semblar que la publicació d’ El que no et mata et fa més fort, quart llibre de la saga Millennium, marcarà un to sinistre i conspiratiu en bona part de les novetats editorials que arribaran aquesta tardor. Si no hi ha sorpreses d’última hora, no serà així: en línies generals, el sector apostarà per la introspecció -personal o familiar-, per la ficció solvent -hereva, en bona part dels casos, de la tradició realista- i per recuperacions d’autors que formen part del cànon literari.
Primera persona
Convertir la pròpia vida en literatura
Fa més d’una dècada que Emmanuel Carrère va descobrir que volia escriure novel·les de no-ficció. Aquesta fórmula li ha permès explicar el dia a dia de l’assassí Jean-Claude Romand -a L’adversari (2000)- o aprofundir en una part dels avantpassats familiars, com va fer a Una novel·la russa (2007). A El Regne (Anagrama) exposa la devoció pel cristianisme que va viure poc després de fer 30 anys. Per aconseguir un autèntic viatge a les arrels de la seva fe, no tan sols acudeix a una sèrie de quaderns de pregàries escrits a la dècada dels 90 sinó que narra -extensament- part del periple vital de sant Pau i sant Lluc. L’aventura religiosa de Carrère farà companyia a Karl Ove Knausgard, que a Un home enamorat (L’Altra) recorda un moment difícil en la seva vida: l’any en què va deixar la seva dona i es va instal·lar a Estocolm, on es va retrobar amb el Geir, un amic noruec de la facultat, intel·lectual i conversador vigorós, i amb la Linda, una poeta que havia conegut en una trobada d’escriptors anys enrere i que acabarà sent la seva segona dona. L’autor hi parla de les segones oportunitats, de la necessitat d’escriure i de tornar a començar, de la trasbalsadora experiència de la paternitat i de com de difícil és combinar-la amb la literatura.
Un llibre inusual en la trajectòria d’un autor nòrdic que s’ha especialitzat en la novel·la negra és Arenes movedisses, de Henning Mankell (que publica Tusquets), on l’escriptor suec explica 67 fragments de la seva vida, un per any, després que li diagnostiquessin un càncer del qual encara s’està recuperant. Per respondre a preguntes sobre el seu pas pel món, Mankell torna a evocar l’aula on estudiava, reconstrueix detalls de viatges a Buenos Aires, l’Índia, Mali, París, Itàlia i Zàmbia, recorda una vegada que, de petit, es va perdre al bosc, o deixa anar tota mena de reflexions: “El temps és una fletxa que talla l’aire en una única direcció -escriu-. Endavant. No podem fer girar la fletxa ni demanar-li que voli enrere. Teoremes matemàtics, a vegades en forma de maqueta, poden abordar filosòficament la qüestió del retorn al passat. Jugar a imaginar que l’avi i l’àvia no es van conèixer i que, consegüentment, nosaltres no vam arribar a néixer. Però no són més que jocs mentals, evidentment. A la pràctica, no puc no haver nascut”.
Exploracions de la família
Les noves novel·les de Najat El Hachmi i Lluís Maria Todó
Amb La filla estrangera (Edicions 62), Najat El Hachmi va guanyar l’últim premi Sant Joan de novel·la. “No és la meva història en concret -explica l’autora-. La part més autobiogràfica és la part emocional, però en la narració hi ha elements viscuts i d’altres que procedeixen d’experiències que conec”. Aquesta vegada narra l’entrada en la vida adulta d’una noia nascuda al Marroc i criada en una ciutat interior de Catalunya: amb divuit anys ha de decidir si accepta el matrimoni arreglat amb el cosí que li proposa la mare o si marxa sola a Barcelona per deixar créixer el seu talent. Alguns dels temes del llibre són les limitacions i oportunitats de la condició d’immigrant, les dificultats per accedir al món laboral i la lluita per trobar un camí propi. Nascuda el 1979 al Marroc, El Hachmi ha utilitzat les seves experiències com a matèria de ficció en novel·les com L’últim patriarca (2008) i La caçadora de cossos (2011).
Encara que poc després de publicar El mal francès l’any 2006 -amb el qual va guanyar el premi Josep Pla- Lluís Maria Todó va anunciar que no escriuria més narrativa (com a mínim en català), aquest octubre torna amb una novel·la que hauria de consolidar-lo com una de les veus importants de la seva generació. L’últim mono (Club Editor) està narrada per un pare que es pregunta d’on ve l’atracció del seu fill per l’heroïna arran de l’última recaiguda en la droga. L’home, que és traductor literari -com l’autor-, a més de recordar com va començar l’addicció del fill, parla del seu ofici i de la relació amb la seva exdona. Del monòleg amb si mateix “sorgeixen escenes de la família mediterrània moderna en què la tribu s’obre a l’individualisme, separacions combinades amb canvis d’orientació sexual, noves formes de vida enmig de les quals un fill obedient se sent fascinat per l’abisme”, avança l’editorial.
Els desposseïts, primera i única novel·la de l’hongarès Szilárd Borbély, indaga la relació d’un nen amb els seus pares, avis i germans en un petit poble sacsejat pels traumes de la Segona Guerra Mundial. La família del noi està estigmatitzada per culpa d’un passat del qual no es pot parlar. A poc a poc, els records van fent acte de presència, al mateix temps que el nen explica la precarietat en què viu. Crònica dolorosa i autobiogràfica, la novel·la de Borbély -que en català publica Llibres del Periscopi i en castellà Literatura Random House- va aparèixer mesos abans que l’autor se suïcidés. Tenia 49 anys.
Ficcions amb pedigrí
Arriba la segona part de ‘Victus’ i tornen Amis, Franzen i Rushdie
Martin Amis ha aconseguit que La Zona d’Interès (Anagrama), ambientada al camp de concentració d’Auschwitz, s’hagi convertit en una de les seves novel·les més ben valorades de les últimes dues dècades. El to amb què el britànic explica una història d’amor i mort en ple extermini del poble jueu ha fet que ni l’editor francès ni l’alemany hagin volgut traduir el llibre. La nova novel·la de Salman Rushdie, Dos anys, vuit mesos i vint-i-vuit dies (Proa / Random House), serà un dels pocs exercicis de realisme màgic de la temporada: sis anys després de la seva última ficció, l’escriptor narra una història d’amor entre el filòsof Averrois i una jínnia, ésser sobrenatural amb atributs humans. El repte narratiu és arriscat, d’una dimensió similar al que s’ha proposat Albert Sánchez Piñol a Vae Victus, que arribarà poc abans de Nadal, publicada per La Campana. Després de l’èxit de la primera part, l’autor reprèn la vida de Martí Zuviría, aquesta vegada a través de quatre episodis. Entre ells hi ha la guerra americana, entre indis i carolins, i la guerra que FelipV va declarar als francesos, on cedirà protagonisme al fuseller Pere Joan Barceló Anguera, el Carrasclet.
A Puresa (Empúries), el nord-americà Jonathan Franzen s’acosta a la relació entre una noia que viu d’okupa amb amics anarquistes i un hacker que la convida a participar a The Sunlight Project, una organització ubicada a l’Amèrica del Sud que trafica amb tots els secrets del món. Ella vol arribar a descobrir qui és el seu pare, a qui no ha conegut mai, i el secret tindrà a veure amb la caiguda del Mur de Berlín.
Apostes segures
Recuperacions de Dostoievski i Rodoreda
Feia més d’una dècada que no es traduïa cap llibre de Robert Walser al català: Edicions de 1984 trenca la maledicció aquest novembre amb L’ajudant, una novel·la del 1908 on explica els mesos que el narrador viu a casa d’un enginyer que passa per un mal moment. L’autor suís detalla la decadència de l’amo -exponent de la burgesia de l’època- a través de la prosa irònica i detallista del seu pobre ajudant. Mig segle abans, Fiódor Dostoievski i Lev Tolstoi s’obrien camí en les lletres russes: el primer publicava la novel·la breu Les nits blanques el 1848, que Angle rescatarà amb una nova traducció de Miquel Cabal, i el segon donava a conèixer Els cosacs al 1863, que Proa reeditarà amb una nova traducció de Francesc Permanyer.
L’última cara desconeguda de Mercè Rodoreda serà una de les sorpreses d’aquesta tardor. A partir de l’assaig El paradís perdut de Mercè Rodoreda, de Carme Arnau -que indaga els anys d’infantesa de l’escriptora barcelonina a partir de les cartes familiars, inèdites fins ara-, Edicions 62 també reunirà, en un únic volum, la narrativa i obra periodística de joventut de l’autora de La plaça del Diamant, integrada per 16 narracions, 18 contes infantils, 27 articles i entrevistes i cinc novel·les, publicades entre el 1932 i el 1938: Sóc una dona honrada?, Del que hom no pot fugir, Un dia en la vida d’un home, Crim i la primera versió d’ Aloma.
Una continuació polèmica que vol remuntar les vendes del sector
La trilogia Millennium, que en català i castellà es va publicar entre el 2008 i el 2009, va ajudar a retardar l’arribada de la crisi al sector editorial. Els més de quatre milions d’exemplars venuts a Destino i els 300.000 en català de Columna van elevar la facturació abans de l’inici de la davallada, que tot just aquest 2015 comença a estabilitzar-se (havent perdut prop d’un 40% en un lustre). Per celebrar la continuació dels llibres de Stieg Larsson, que ha reprès David Lagercrantz, Planeta va organitzar ahir la Nit Millennium en dues de les llibreries del grup, de la cadena Casa del Libro, una a Madrid i l’altra a Barcelona. Hi va haver una lectura en veu alta i el mateix Lagercrantz -que abans havia fet de negre literari del futbolista Zlatan Ibrahimovic, escrivint-ne la biografia- va connectar amb els assistents a través de Skype. A les dotze en punt de la nit, els 20 assistents que havien guanyat un concurs van rebre el seu exemplar d’ El que no et mata et fa més fort. El llibre, de gairebé 700 pàgines, arrenca quan el periodista Michael Blomkvist rep la trucada del professor Frans Balder, un investigador especialitzat en intel·ligència artificial que afirma que té informació vital per al servei d’intel·ligència nord-americà. Pel que sembla, l’ha ajudat la hacker Lisbeth Salander. L’exclusiva podria representar la injecció de diners i prestigi que necessita Millennium, la revista on treballa Blomkvist.
Publicada en 42 països simultàniament, la quarta entrega de la saga de Stieg Larsson ha arrossegat una polèmica notable a Suècia. La viuda de l’autor, Eva Gabrielsson, conserva un document amb 200 pàgines de la quarta part de Millenium tal com l’havia concebut el seu marit, mort d’un infart el 2004. Però els hereus legals, el pare i el germà del novel·lista, han preferit obviar-ho i reprendre la saga confiant en un nou autor, si bé han dit que els beneficis que guanyin els donaran a la revista Expo, que lluita contra el racisme i l’extrema dreta.
