Cultura 13/04/2014

“La música sempre sona les 24 hores en el meu cap”

Entrevista amb Concha Buika

Manel Ferrera
3 min

La figura de Buika s’ha establert fa anys a Miami, un lloc on no hi viu. “Només hi som per veure el meu fill de 14 anys (que ja toca el baix, té al·lota... ja no vol saber res de mi, aquest nin! Ha ha ha”) i perquè hi tenc l’estudi de gravació”. No hi viu perquè, simplement, no atura. “He fet el colló molt de temps. Ara em toca currar, currar i currar”, diu entre rialles, el seu gest innat.

Us costa saber on sou quan us despertau al matí?

De vegades, quan em despert, no sé ni on em trob, perquè un dia em vaig aixecar a Nova Zelanda dimarts a les 11 del matí i vaig arribar a Los Angeles el dimarts a les 2 del migdia del mateix dimarts. Saps què et vull dir? I després cap a Miami… vaig viatjar un dia i mig i vaig arribar el mateix dia, i jo al meu capet havia de pensar que havia viatjat just un parell d’hores… És una bogeria”.

De vacances ni en parlam, no?

Escolt música constantment dins el meu cap, i això fins i tot m’ha provocat un atac de pànic, perquè un dia a Andorra vaig intentar passar 24 hores sense saber res de música, per poder descansar, i no vaig poder, em vaig acubar, vaig acabar a l’hospital. Un desastre. El metge em va donar Lexatin, em va dir que no fumàs més porros, i no és just donar la culpa als porros, m’entens? Ha ha ha. Que mengi bé, etc. Vaig fer bonda i això, però la música continuava allà, i a més, m’aixecava més cansada i més travada per les pastilles. Mai m’havia plantejat aturar i ho vaig provar, i la cosa no va anar bé. Així que vaig deixar les pastilles, vaig tornar als porros i he continuat pensant sempre en música. La música sona sempre les 24 hores dins el meu cap.

Mallorquina exitosa, però tothom té uns inicis… El nom de Tomeu Penya què us diu?

En Tomeu Penya, guapo, el meu Tomeu. Me l’estim molt, em va ajudar molt, em va fer agafar molta de confiança. Ell és un exemple com a persona. La seva personalitat tan estranya, peculiar, forta, autèntica, com la defensa, d’una manera tan humil… per mi va ser un gran mestre. En Tomeu i en Jacob Sureda als meus inicis varen ser els meus mestres i els que em donaren l’impuls d’amor i confiança per aprendre i creure en la meva carrera.

Tenim més potencials Concha Buika a Mallorca?

Els mallorquins tenen una qualitat de música impressionant, però no ho saben. Mira, he conegut músics de per tot el món i et puc dir que els mallorquins són dels més preparats per assumir una carrera professional ben bona, però com que no ho saben, queden a Mallorca. Quan tu no ets conscient de la teva immensitat, t’acollones davant enemics que són molt més petits que tu. Tu ets molt i molt més gran que les teves pors, només t’ho has de creure. Quan vaig sortir de Palma, havia cantat per a italians, alemanys, francesos, als hotels, bodes… i molta de gent pel món no té aquest bagatge, el coneixement de sons, del que vol la gent… tens mes preparació que molts d’altres.

Teniu un Grammy Latino i dues nominacions als Grammy americans. Com us sentiu?

Ja he tingut tres nominacions: una com a cantant als Grammy Latino i una com a millor single … i la darrera a millor producció, en els Grammy en general, i és aquí on jo he crescut com un elefant. Ara sí que estic contenta. He cantat perquè m’agrada, per sobreviure, però la meva vertadera vocació, el meu somni, és la producció i composició. Fa anys que ho faig al meu estudi, i una nominació a un Grammy americà com a productora per mi és una victòria. Jo som d’una illa molt petita plena de somnis que es diu Mallorca i he estat nominada a un Grammy americà com a productora… He guanyat, és clar que he guanyat, totalment!

Heu arribat al top de la vostra carrera. I ara, què?

No he arribat enlloc! Tenc 41 anys, papi! Som una jove promesa! Una nominació a un Grammy et diu que no anam de bromes ja, que no podem jugar.Has de fer les coses bé i defensar la teva rebel·lia. Déu no posa més damunt nosaltres del que podem suportar. Jo tenc tot això damunt perquè ho puc suportar perquè som així. Però si, per exemple, em poses en la teva feina de periodista, m’haurien de donar Lexatin, perquè la trob molt difícil.

stats