Publicitat
Publicitat

El món el 1714

El Museu d'Història de Barcelona obre el focus i situa el conflicte català en el mapa de les tensions europees i les potències internacionals

El món del segle XVII ja era un mercat globalitzat i interconnectat per rutes comercials transoceàniques. El centre neuràlgic no era Europa sinó l'Àsia -sobretot l'Índia i la Xina-, origen de manufactures i espècies preuades. Portugal i Espanya continuaven explotant les riques terres americanes. Aquest equilibri trontolla, però, quan potències com Holanda, Anglaterra i França pugnen per aconseguir el lideratge mundial del comerç i alhora l'hegemonia al continent. L'escenari que havia dibuixat la Pau de Westfàlia el 1648 comença a esquerdar-se. És l'època de la construcció dels estats moderns, de grans avenços científics (Halley, Newton, Locke), de l'expansió del Barroc, de la música de Bach, Vivaldi i Händel i de la invenció de la borsa.

Aquest context internacional també explica i ajuda a entendre l'inici de la Guerra de Successió a Catalunya. El Museu d'Història de Barcelona acaba d'inaugurar una altra de les grans exposicions del Tricentenari, El món del 1714, que es podrà veure fins al setembre del 2014. La mostra ressegueix, a través d'un viatge pel globus terraqüi, la geopolítica internacional. "L'Onze de Setembre és en realitat l'episodi final d'un conflicte d'abast europeu i mundial", deia ahir el comissari del Tricentenari barceloní, Toni Soler. "Sense el joc d'equilibris europeu no es pot entendre l'aliança catalana amb l'Anglaterra parlamentària i l'Holanda republicana", afegia.

La periodista Clàudia Pujol, directora de la revista Sàpiens, ha comissariat una mostra ambiciosa, que permetrà que el visitant giri per tot el món sense moure's del Saló del Tinell guiant-se per reproduccions de gravats, quadres, plànols, peces arqueològiques i documents originals. Els primers materials que es poden observar dins d'una vitrina són significatius: un llibre que documenta la creació de la Companyia Nova de Gibraltar per tal que Catalunya pogués comerciar amb el Nou Món sense passar per Sevilla, el dibuix d'un meteorit en un manuscrit del 1704 -aleshores un fenomen encara sense explicació i presagi de les desgràcies que havien de venir- i un mapamundi de l'època amb les principals rutes comercials. A continuació fem una mirada al panorama global al tombant de segle.

L'Índia, origen de riquesa

S'hi instal·len companyies europees per comerciar

Els tallers tèxtils més importants eren a l'Àsia -"Com en l'actualitat", diu Pujol-, i d'aquí vénen les preuades indianes. A finals del XVII, l'Índia de l'emperador mogol Aurngzeb es va desmembrant, cosa que és aprofitada per companyies europees -majoritàriament angleses però també holandeses, portugueses, franceses i daneses- per imposar-se en el negoci de teles, cotó, tints i te.

La Xina en expansió

Una potència econòmica que vol expandir-se al Tibet i Mongòlia

"Als europeus els interessava tot, de la Xina: la porcellana, la seda, el te. Als xinesos només els interessava la plata americana i els coneixements dels jesuïtes", explica Pujol. La mostra fins i tot recull fragments de porcellana xinesa trobada en excavacions a Barcelona.

L'eclosió del Japó

Un país aïllat i sota un control ferri, amb l'excepció del comerç

Des del 1633 el Japó s'havia mantingut aïllat. Però no van ser aliens a la febre del comerç. Així, van construir una illa artificial a la badia de Nagasaki per poder comerciar amb holandesos i xinesos sense que haguessin de trepitjar el sòl sagrat japonès controlat pels samurais. Edo, avui Tòquio, es va convertir amb un milió d'habitants en una de les ciutats més poblades del món.

El Carib, punt estratègic

La gran cruïlla global, un territori cobejat per tothom

El Carib és l'escenari clau de les rutes comercials. Hi passen les matèries primeres cap a Europa (tabac, cafè, sucre), en salpen els metalls preciosos extrets del sud i hi arriben els esclaus. Tots els europeus volien infiltrar-se a les Antilles. Els corsaris eren els agents de seguretat.

Amèrica, rica i assetjada

Espanya i Portugal exploten el sud, i la resta ataquen el nord

Portugal i Espanya es reparteixen el pastís americà. Castella tenia territoris des de Califòrnia fins a la Patagònia. Portugal descobreix or a Mines Gerais. La diversitat racial és tal que alguns quadres de l'escola mexicana instrueixen sobre com s'han de dir els fills mixtos: " De negro y india, lobo. De español y mulata, mestizo ", entre altres. A Amèrica del Nord, França, Holanda i Anglaterra van fent incursions per ocupar territori verge. Nova York es va dir primer Nieuw Amsterdam.

Tràfic d'esclaus de l'Àfrica

El Brasil, principal importador de persones del golf de Guinea

L'imperi otomà s'estenia fins al Sàhara. Per sota, només hi havia alguns assentaments francesos, portuguesos i holandesos. El comerç més puixant era el tràfic d'esclaus, sobretot de la costa occidental cap a l'Amèrica del Sud i, amb menys quantitat, de l'oriental cap a l'Àsia.

Canvi de torns a Europa

L'Atlàntic guanya la partida econòmica a la Mediterrània

Es consoliden les monarquies absolutes. "La necessitat de recaptar impostos contribueix a la necessitat d'un estat més fort", afirma la comissària. Lluís XIV i Versalles van ser el gran exemple de poder i repressió. Holanda i França, el contrapunt oposat. El xoc de potències arribaria en diferents fronts.