CINEMA
Misc 02/09/2014

La ficció televisiva conquereix Venècia

Frances McDormand i Richard Jenkins protagonitzen la minisèrie de la HBO ‘Olive Kitteridge’

Manu Yáñez
3 min

VenèciaJa fa uns anys que la ficció televisiva es va fent lloc en els grans festivals de cinema. Venècia va ser un dels pioners a fer palesa la puixança de les produccions televisives nord-americanes quan, el 2011, Mildred Pierce, la sèrie dirigida por Todd Haynes i protagonitzada per Kate Winslet, es va projectar a la Mostra. Un any abans, Carlos, la minisèrie d’Olivier Assayas, s’havia presentat al Festival de Canes, i el 2013, Behind the candelabra, el telefilm amb Michael Douglas i Matt Damon, va concursar a la secció oficial de l’elitista certamen francès. Aquesta història, que podria llegir-se com la conquesta de la gran pantalla per part de la ficció catòdica, va sumar un nou capítol ahir a Venècia, on es va presentar Olive Kitteridge, la minisèrie de quatre hores de la factoria HBO -la catedral de la ficció televisiva- que ha dirigit Lisa Cholodenko i que protagonitzen Frances McDormand i Richard Jenkins.

“Travessem una era daurada de la ficció televisiva -va dir Cholodenko ahir a Venècia-. Els directors de cinema estem trobant en les produccions televisives un espai per ser intrèpids i subversius”. Jenkins va tirar de memòria a l’hora de reivindicar les condicions favorables per a la creativitat que sorgeixen a la primera divisió de la televisió ianqui: “Recordo que la gent de la HBO em va fer arribar el guió del capítol pilot d’ A dos metros bajo tierra i després, durant els quatre anys que vam estar fent la sèrie, mai ens van dir què podíem fer i què no”. McDormand va tirar una altra floreta a la factoria HBO quan va defensar que Treme, de David Simon, “va canviar la manera que tenim de veure i entendre el format televisiu”.

A més de presentar Olive Kitteridge, l’adaptació televisiva de la novel·la homònima d’Elizabeth Strout, la Mostra va entregar a McDormand el premi Persol al talent visionari, un guardó que ret homenatge a una trajectòria marcada per personatges lleugerament excèntrics, criatures que tendeixen cap als marges d’unes societats de les quals s’erigeixen en portaveus secrets. “La major part de la meva carrera està feta de papers secundaris en pel·lícules protagonitzades per homes”, va explicar l’actriu de Sang fàcil i Un lloc per quedar-s’hi mentre feia un dels seus característics posats irònics.

A Olive Kitteridge -una sèrie sense gaire brillantor sostinguda per la magnífica feina dels actors-, la protagonista de Fargo dóna vida a una mestra d’escola que té una amarga existència en un petit poble de Maine. “Sentia que portava 35 anys preparant-me per a aquest paper. I finalment he pogut acostar-me al cel dels actors teatrals, on es troben els personatges vells d’Ibsen, Shakespeare i Txékhov”, va confessar McDormand.

L’experiment de Costanzo

Ahir també es va poder veure a Venècia Hungry hearts, que retrata amb uns sorprenents canvis de registre la difícil incursió d’una parella en l’aventura de ser pares. La pel·lícula comença amb una aproximació realista al procés de seducció i compromís que travessa el matrimoni protagonista, esplèndidament interpretat pel nord-americà Adam Driver (l’Adam Sackler de la sèrie Girls ) i la italiana Alba Rohrwacher. Tot sembla anar bé, però de sobte el film s’enrareix quan la dona decideix cuidar el seu nadó sense la supervisió de cap metge. Aleshores, la pel·lícula entra en una grotesca espiral de bogeria que el director italià Saverio Costanzo filma com si fos un thriller psicològic de Roman Polanski. Un estrany experiment narratiu que impressiona per la seva intensitat, però que va fixant-se grotesques fites dramàtiques -moments d’excessiva tensió i violència- que l’espectador difícilment pot suportar.

stats