Publicitat
Publicitat

‘I don’t know why!’, el tercer de Víctor Uris

El nou disc de l’harmonicista es presentarà en directe al teatre Mar i Terra el proper 26 d’abril, Dia del jazz

Fidel al seu so i al seu personal tarannà, Víctor Uris presentà ahir al matí el disc I don’t know why! a l’Espai Xocolat (Palma) acompanyat per alguns músics. Després de De lado a lado (2002) i Boogie thing (2010), és la tercera entrega a càrrec d’un dels personatges més importants del blues illenc, però també d’un dels harmonicistes més reputats de l’Estat.

“El nou disc està format per un repertori molt eclèctic, com m’agrada, però a diferència de l’anterior hi ha un parell de cançons que són balades de jazz, que encaixen molt bé en el blues i la meva manera de tocar”. Ara bé, peces com Who’s sorry now, I get the blues when it rains o Shoe shine boy no són un acostament al terreny jazzístic perquè, segons diu, “no tenc ni punyetera idea de jazz”. L’àlbum està farcit de versions clàssiques que, originalment, interpretaren Blind Lemon Jefferson, Amos Milbourn, Lightning Hopkins, Little Walter i Sammy Cahn.

Selecció de les cançons

Víctor Uris descriu de la següent manera el procés de selecció: “Primer, ha de ser una cançó en anglès que jo pugui entendre: que sàpiga el que estic cantant, perquè pugui gaudir-la. Però, a més, ha de ser una cançó que m’agradi musicalment, i també als que toquen amb mi. No pens si agradarà a qui m’escolta: és a mi que m’ha d’agradar”. I don’t know why! inclou una cançó original del seu guitarrista, Pedro L. Riestra -la que dóna, precisament, títol al disc-, tot i que l’harmonicista reivindica la importància de les versions: “No faig cançons meves. Per què perdre el temps fent cançons que ningú escolta si puc agafar cançons guapíssimes que estan dins d’una espècie de taüt i que ningú toca? Gaudesc molt tocant-les i puc intentar que una altra persona pugui gaudir-les quan les escolta”.

I don’t know why! marca el retorn del baixista Raül Martínez i el debut amb Salvador Font, antic component de les llegendes catalanes del rock progressiu Máquina. Toni Reynés i Toni Pastor s’han encarregat d’enregistrar i mesclar el disc als estudis de Can Estrella (Palma). “Estam molt contents amb la seva feina: ells dos són els responsables que el disc soni així de bé”, afirmà Uris. A les deu cançons s’hi suma un afegitó: Too late, una versió inèdita de Little Walter enregistrada l’any 1991 per l’antic grup de Víctor Uris, Harmònica Coixa. La inclusió d’aquesta peça s’ha fet en homenatge al bateria Manolo Marí, mort l’any passat. El disc sencer està dedicat a la seva memòria. “Crec que no s’ha parlat prou de la gran influència que ha tingut Manolo en els músics mallorquins. Precisament, en l’època que vaig començar a tocar, ell ja era un bateria boníssim i molt complet, que no només era conegut a Mallorca, sinó a tot Espanya”, deia Salvador Font.

Traves institucionals

Víctor Uris aprofità la trobada amb la premsa per denunciar les nombroses traves institucionals que hi ha per fer música en directe a Mallorca: “Les institucions, abans, et donaven pel cul: ara, simplement, et foten. No ajuden gaire i es dediquen a posar barreres per tal que fer música en directe sigui de cada dia més difícil. Al final, els únics que toquen són ells: et toquen les pilotes”. De la mateixa manera, també tingué paraules per al Bluesville, el gran bastió del blues a Mallorca que, recentment, ha acabat tancant les portes: “Al final, els locals són com les persones: neixen, viuen i moren. I aquest local s’ha mort per unes circumstàncies molt concretes: està en un lloc que ara és el centre de Palma, on la gent fa olor de colònia i se’n va a ballar mudada de color blanc. Els emprenya un lloc que fes olor de fum i cervesa: el Bluesville no interessava”.

I don’t know why es presentarà el dissabte 26 d’abril al teatre Mar i Terra (Palma), en un concert inclòs dins la programació oficial del Dia internacional del jazz que organitza la Unesco.