OBSERVATORI
Cultura 21/02/2016

El mantra dels artistes visuals

Tracte professional, remuneració a l’artista per la seva feina, respectar els drets d’autor: les bones pràctiques de la professió

Associació D’artistes Visuals
3 min
El mantra dels artistes visuals

Tracte professional, remuneració a l’artista per la seva feina, respectar els drets d’autor, l’ús normalitzat del contracte per escrit, transparència, convocatòries obertes i concursos públics, patronats despolititzats i desempresalitzats, jurats independents i professionals, desterrar la censura i/o pitjor l’autocensura.

Totes són bones pràctiques professionals en les arts visuals. Posar-les en “pràctica” és fàcil, sols s’ha de pensar en unes relacions justes, equilibrades i satisfactòries per a totes les parts, basades en el coneixement i no en “l’amiguisme”.

Fes-ho fàcil!

Com es fa un bon pa amb oli?

Molt pocs elements, però clar... de bona qualitat.

Crea patronats integrats per a professionals del sector. Ells han d’aprovar el pla estratègic i d’actuació, ajuden a millorar la col·lecció del museu, a vetlar pel compliment de les bones pràctiques i, en general, superar els reptes d’eficàcia i eficiència. Què us pareix si encomanam als experts, i no als polítics, avaluar el compliment i els resultats del contracte/programa de la direcció dels museus? D’Es Baluard, què tenim ara? Un museu amb la col·lecció estancada? Un museu que, sotafinançat, ha conduït artistes a produir gratis els seus projectes artístics o ha creat situacions irregulars? Però que paga el mateix al director/a que al gestor/a imposat, i a més per estatuts, als assessors jurídics de la ‘Fundació’ Serra? Fundacions, patronats: públic o privat? Quin embull. Qui paga? Tu.

Què passa a la Miró? Com explicau que una conservadora que perd un Miró o un empleat de Barclays és la millor opció per dirigir la Fundació?

Fes-ho facilet i claret. Els requisits del/la candidat/a convé consensuar-los amb el sector i respectar-los. Convocar un concurs no ha de ser un maldecap (el plec estàndard el trobam a internet). Clar com l’aigua. Les convocatòries obertes faciliten la igualtat d’oportunitats i sempre és millor treballar amb un jurat professional, independent i retribuït. No us pareix que si acabau triant tu, el teu soci o la teva sòcia, més algun col·lega, es poden fomentar dubtes? O vols fer un Gran Hermano tipus tele a Ses Voltes i que sigui el públic qui selecciona els projectes? Obrir canals de participació, SÍ, però votar al PC els grups de música a Sant Sebastià o regalar medalles d’or de belles arts al gust d’un pocs ‘Ciudadanos’? Poc clar. Vénga, i al Born que triïn els empresaris!

A poc a poc! Publicar tota la informació de l’equipament al web i a les xarxes socials, una informació clara, precisa i de fàcil accés. No us pareix que evita confusions, dubtes o malentesos? Què us pareix si a partir d’ara es publiquen els contractes amb el detall de qui es contracta i en concepte de què? I els consells insulars? Saben que tenen competències en cultura? Pot ser slow culture o inactivitat glo-cal (ni aquí ni allà).

Fes-ho fàcil! Remunerar els artistes per la seva feina, a part la producció i els drets d’autor, formalitzant la relació amb un contracte per escrit per evitar conflictes i injustícies. Com seria si espais com Can Gelabert comencen a tenir en compte tot això? I a INCART després de 10 anys, i a ARTNIT Campos i la resta de festivals estiuencs, no pensau que seria just que després els que fan els continguts puguin anar al súper o millor al mercat local a comprar-se les sopes?

Respectar l’artista i la seva obra, tenir cura del patrimoni públic, protegir-lo i mantenir-lo no és una opció, (vaja) és una obligació. Disculpau, el Govern balear ha gastat doblers vostres a posar recursos judicials per no pagar l’artista de qui han perdut dues obres (que de fet són vostres)? Misteri, el Consell de Mallorca retira l’escultura l’ Estrella del Matí, un matí fa més d’un any i no ho sabem? Tanmateix no seria més fàcil i senzill si acordau restauracions o manteniments professionals i àgils directament amb l’autor?

Fes-ho fàcil! Pressuposts adequats, necessaris i disponibles quan es necessiten. Aquest és el truc! En els programes de residències d’artistes, aquests han de disposar dels doblers durant la seva estada, per pagar la producció/desplaçaments... Les ajudes a projectes s’han de pagar al ritme d’execució del projecte; si els artistes han d’anticipar el doblers, molts no ho poden assumir. L’Ajuntament de Palma paga a dos mesos vista? Pagarà als artistes les ajudes del CAC Ses Voltes quan ja hagin tornat de les residències subvencionades? L’IEB i la resta d’administracions públiques de les Illes paguen les ajudes després de fer el projecte? Fes-ho més fàcil.

RECOMANACIONS:

Continuar administrant polítiques de mala praxi anul·la el discurs de respecte i foment a la cultura que tan bé queda en la campanya electoral.

En cas de dubtes, hi ha models als webs d’associacions professionals o contactar-hi: Charte CARFAC-RAAV (Canadà); La belle victoire des syndicats d’artistes canadiens; Paying Artists (Regne Unit); Wage For Work (EUA); Cipac Fraap.

stats