Publicitat
Publicitat

La cultura es connecta als mòbils

L'art busca l'aliança de les 'apps' per crear, interactuar i difondre

El 2011, la sempre trencadora Björk va llançar Biophi lia , una aplicació amb 10 cançons acompanyades de so, vídeo i peces interactives per ser reproduïdes amb sincronia amb la música. No és l'única que s'ha aliat amb les apps . Les diferents branques del món de la cultura intenten explotar totes les possibilitats del mòbil.

Es pot passejar per Barcelona, enfocar la plaça Sant Felip Neri amb el mòbil o l'iPad i, prèvia descàrrega, conèixer la història dels impactes de metralla que s'hi poden veure a les parets: hi van morir 42 persones, la majoria nens, per culpa de les bombes feixistes. Es pot enfocar l'Hotel Rivoli a les Rambles i escoltar " !A las barricadas! !A las barricadas! Por el triunfo de la Confederación " i intentar imaginar com era la Barcelona del juny del 1936, dies després del cop d'estat de Franco.

El públic pot decidir el joc de llums que es desplega dalt l'escenari o amb quina cançó s'acaba un concert. Els més creatius poden fer un dibuix interactiu amb altres usuaris o aportar una part de la partitura d'una nova música. Fins i tot, milers de persones podrien dibuixar conjuntament un mapa de Barcelona. Les opcions d'aquest petit aparell que tothom porta a la butxaca són múltiples.

Interacció amb la massa

"Es pot influir en un espectacle en temps real o crear art amb altres usuaris", resumeix Ernesto Arroyo, responsable de l'equip tècnic d'Appcircus. "Als Estats Units ja s'apliquen algunes apps per interactuar amb el públic que s'asseu a les butaques d'un cinema", continua Arroyo. En comptes de veure els típics anuncis, abans que comenci la pel·lícula els espectadors juguen a les carreres de cotxes apuntant el mòbil a la pantalla. Això sí, s'han de posar d'acord per fer circular el cotxe sense que s'estavelli.

Appcircus ha impulsat, amb la Direcció de Creativitat i Innovació de l'Institut de Cultura de Barcelona, un concurs per connectar la cultura amb l'entorn virtual. De les 68 idees presentades, s'han escollit 10 aplicacions mòbils. "El paper, la web, són eines que complementen el producte cultural, però l'aplicació mòbil ofereix una nova dimensió: poder veure i sentir el contingut en qüestió, amplificant-ne l'experiència que un en pugui tenir, afegint noves emocions, noves relacions creador-contingut-espectador", explica Inés Garriga, directora de Creativitat i Innovació. Garriga està convençuda que el món de les apps té molt potencial per a la cultura: "Crec que les apps aporten un nou univers creatiu que encara està per explorar, i on la cultura ha de liderar el procés i ser-ne protagonista", conclou.

El Macba s'acaba d'estrenar en el món de les apps . Ho ha fet amb motiu d' Art, dos punts. Barcelona viu l'art contemporani , un ambiciosa exposició de les col·leccions del Macba i CaixaForum. Entre les dues seus, la mostra inclou 400 obres entre dibuixos, pintures, escultures, fotografies, instal·lacions, vídeos i documents de 125 artistes. "Feia temps que ho volíem fer, però teníem una dificultat tècnica: no hi havia wifi a totes les sales i la major part del nostre públic és turista. Fer descàrregues els podia sortir molt car", argumenta el gerent del Macba, Joan Abella. "Amb la realitat augmentada el públic pot descarregar i ampliar informació abans, durant i després de l'exposició. Ho pot fer a la carta", afegeix.

El gerent del Macba, però, creu que al món de les apps li queden molts reptes: "Necessitaríem més eines per poder conversar amb el nostre públic, els artistes, altres institucions, programadors... Les aportacions del públic són un valor afegit que pot fer modificar la mirada dels museus".

De visita a experiència

¿El fet que la informació es pugui descarregar des d'un mòbil pot influir en com es concep una exposició? Abella creu que sí: "Cada vegada la visita experiencial serà més important. Les condicions en què un museu pot oferir una instal·lació de videoart no són les mateixes que si es veu a través de YouTube. No és el mateix veure-ho des de fora que des de dins", defensa.

Al juny, el Sónar va estrenar Sónar+D, que va reunir durant tres dies més de 2.500 professionals de les indústries creatives i tecnològiques de 1.400 empreses de 50 països. Entre les apps que es van poder veure hi havia Samplr, que permet manipular el so amb tan sols dos dits; Tunetrace, que tradueix fotografies en composicions sonores o Visua Musio, amb què es pot compondre una melodia col·locant quadres, triangles i cercles. La llista és llarguíssima.

Per Ricard Robles, un dels directors del Sónar, a les apps els queda molt recorregut: "Tenir informació al mòbil o utilitzar-lo per interactuar és molt pràctic, però les apps han d'anar més enllà, també poden ser eines molt útils per als que tinguin una vocació creativa. El telèfon també pot servir per explorar i experimentar", assegura.