Misc 27/11/2014

El cinema fa justícia a Mortadel·lo

Els maldestres agents de la TIA creats per Ibáñez tornen a la pantalla en versió animada en 3D

Xavi Serra
4 min

BarcelonaQui va créixer petant-se de riure amb les disfresses de Mortadel·lo, els mastegots que rebia Filemó, els invents del professor Bacteri i les entrades i sortides secretes de la TIA està d’enhorabona. Mortadel·lo i Filemó contra en Jimmy el Catxondo, que demà arribarà als cinemes, ha aconseguit capturar l’essència del còmic més popular de les últimes cinc dècades. L’univers d’Ibáñez arriba a la pantalla gairebé sense adulterar: l’humor esbojarrat, el ritme trepidant, els gags visuals en segon pla, el festival de bufetades, paròdies de la cultura popular... Després d’adaptacions més o menys afortunades, finalment el cinema ha fet justícia a Mortadel·lo i Filemó.

El director, Javier Fesser, ja es va enfrontar al repte d’adaptar els personatges en la versió amb actors de carn i ossos La gran aventura de Mortadel·lo i Filemó, però el format que ha escollit ara és l’animació en tres dimensions. “La primera versió va ser una interpretació personal del món de Mortadel·lo i Filemó, però ara la nostra intenció ha sigut acostar-nos tant com fos possible al tebeo -admet Fesser-. I això només ho podíem aconseguir a través de l’animació, que pot recrear l’univers visual i els colors del còmic i, sobretot, el moviment dels personatges, que tenen un dinamisme brutal”.

Els moments “irrenunciables”

En aquesta recerca de la fidelitat, paradoxalment, Fesser no ha optat per adaptar una historieta clàssica d’Ibáñez com feia a La gran aventura..., inspirada lliurement en El sulfat atòmic, sinó que ha creat una història nova per encabir-hi tots els elements “irrenunciables” del que per ell ha de ser una pel·lícula de Mortadel·lo i Filemó. “Veure’ls despertar-se a cops, les esbroncades del Súper, les entrades secretes a la TIA, les fugides a països exòtics del final... Són els llocs comuns que apareixen en tots els àlbums, els moments clàssics. Però, com al còmic, tot i que sempre siguin els mateixos, sempre hi ha algun detall que els fa diferents”.

Al nou Mortadel·lo i Filemó els dos agents de la TIA tenen la missió de capturar el Jimmy, un lladre amb una fixació per les caixes fortes del Superintendent. En paral·lel, Filemó se les ha de veure amb el Trencamules, un pinxo amb més músculs que cervell a qui van engarjolar amb proves falses. Colèric, el Trencamules busca ara Filemó per venjar-se fent -li “la cosa aquella”, eufemisme d’una tortura indescriptible que al film es converteix en acudit recurrent. Una de les novetats de l’adaptació és el protagonisme que dóna a Filemó, un personatge pel qual Fesser sent predilecció. “És el que més m’agrada escriure, perquè m’identifico amb ell -diu-. És algú que ha de gestionar la seva gelosia, les frustracions, les esperances... Mortadel·lo, en canvi, és un marcià que no pateix per res. La gràcia és el contrast: l’un no funciona sense l’altre”.

Brutalitat innocent

El favoritisme del director no ha estalviat a Filemó la col·lecció de trompades més impressionant que el cinema ha vist des de les pel·lícules de Laurel i Hardy o del Jerry Lewis més slapstick. Al costat del maltractament de Filemó, el Coiot dels dibuixos del Correcamins s’ha de considerar un afortunat. “En els gags visuals d’Ibáñez hi ha una brutalitat innocent que a mi em té enamorat -assegura Fesser-. És una mena de violència bona. Com que se’n refan tan ràpid, s’acaba convertint en un joc. I sempre serà més divertit colpejar un paio que es queda pensant qui li ha fotut el cop i com es venjarà”.

Fesser no pot dissimular la seva passió per un projecte per al qual diu que s’ha estat preparant “des que tenia sis anys”. Enamorat dels personatges -“com tothom que ha treballat a la pel·lícula”-, creu que se’n poden aprendre moltes coses. “Mortadel·lo i Filemó t’ajuden a riure’t de tu mateix i desdramatitzar les coses -opina-. I et fan veure que a la vida, després de les desgràcies, sempre arribarà una nova vinyeta per tornar a començar”.

La pel·lícula representa el debut en l’animació de Fesser, tot i que els codis del cinema animat sempre han estat a l’ADN del director, que en curts com El secdleto del tlompeta o films com El misterio de P. Tinto desplegava un sentit del ritme i el gag hereu dels cartoons de Tex Avery. Després del seu primer contacte real amb l’animació, deixa la porta oberta de bat a bat a tornar a dirigir alguna pel·lícula animada a partir de Mortadel·ló i Filemó, i fins i tot d’algun personatge secundari. “M’he quedat amb moltes ganes d’explorar la vida privada del Superintendent Vicenç -revela-. On viu, com és la seva dona, a quin gimnàs va... Com s’arriba a ser Superintendent? Segur que abans va ser agent secret, i matusser de mena. M’encantaria recrear la seva entrada a l’acadèmia de la TIA”.

Un càsting complicat

Per Fesser un dels grans reptes del film ha sigut el càsting de veus, “el més complicat” de la seva carrera. Conscient que cada lector té la seva idea de la veu dels personatges, el director va buscar la veu que en resumís l’essència. Al final, les dues veus principals en la versió original són Janfri Topera com a Filemó i un hilarant Karra Elejalde com a Mortadel·lo. La pel·lícula, però, tindrà versió en català, amb un doblatge que Fesser no ha supervisat però que assegura que s’ha fet “intentant aproximar-se al màxim possible a la versió original”.

stats