Els baixos fons de l’Alemanya dels anys 30

Barcelona“La cara de la noia, d’aspecte malaltís, tan pàl·lida i amb tot de venes blaves a les temples, es contrau en una expressió de fàstic, però llavors la mà petita i bruta torna a agafar el got d’aiguardent per brindar amb un dels de la jaqueta de cuiro. La boca de la noia s’obre: gairebé no té dents, només restes negres i aïllades. I encara no ha fet els setze anys...” Són moltes les escenes punyents que es poden llegir a La banda de Berlín. Germans de sang (La Campana). Ernst Haffner la va publicar el 1932, pocs mesos abans de l’arribada dels nazis al poder. Per les pàgines de la novel·la hi desfilen joves que malviuen als gèlids carrers de Berlín. Alguns perquè la Primera Guerra Mundial els ha destruït la família, d’altres perquè han fugit del correccional.

En aquesta lluita per la supervivència, tot s’hi val, fins i tot la prostitució. Els personatges tenen tots un punt de vulnerabilitat que fa encara més dolorosa la novel·la. S’autoorganitzen en bandes buscant una mica de solidaritat, de companyia i d’escalfor.

La banda de Berlín és un document històric. Segurament Haffner coneixia molt bé els baixos fons: és compassiu i es palpa que el que escriu s’inspira en experiències viscudes. Del 1925 al 1933 va fer de periodista i treballador social a Berlín. Va publicar el llibre amb l’editorial de Bruno Cassirer el 1932. Els nazis el van prohibir l’any següent i va ser públicament destruït durant les cremes de llibres.

El rastre de Haffner es perd durant el govern del Partit Nacionalsocialista Alemany. “Cap a finals dels anys 30 va ser citat, juntament amb un redactor de l’editorial, al Servei Bibliogràfic del Reich. I, després, el seu nom ja no apareix més”, escriu Peter Graf, l’editor alemany que ha rescatat el llibre de l’oblit. Per a Graf, és comprensible i alhora sorprenent que el llibre fos oblidat durant vuitanta anys: “És sorprenent perquè precisament la literatura de l’època de la República de Weimar està molt estudiada a Alemanya”. Graf va intentar investigar, sense èxit, què li havia passat a Haffner. “El que em va captivar d’aquest llibre és el seu realisme desolador i la proximitat emfàtica però mai patètica de l’autor amb els personatges, a qui acompanya als indrets més miserables de l’època”, escriu al pròleg. Per a l’editor alemany, un dels al·licients per al lector d’avui és que explica aspectes de l’Alemanya d’entreguerres als quals la història oficial no presta atenció. Descriu com molts d’aquests joves van lluitar per viure amb dignitat. Més tard, però, tornarien a esdevenir víctimes i serien enviats a les trinxeres de la Segona Guerra Mundial. És també, segons Graf, una novel·la que explica el present. Avui hi torna a haver un elevat percentatge d’atur juvenil i una crisi social i econòmica. “És un al·legat molt oportú i molt humà perquè parem atenció als destins individuals, en lloc de lliurar-nos a la por general que es percep pertot arreu i ens encongeix el cor”, conclou Graf.