Publicitat
Publicitat

ARQUITECTURA

25 anys de la història d'Europa, en 13 edificis

El premi Mies van der Rohe marca el futur de l'arquitectura


Els virus informàtics, la reunificació d'Alemanya, els telèfons mòbils, la dissolució de la Unió Soviètica, els Jocs Olímpics de Barcelona, el Tractat de Maastricht... En els últims vint-i-cinc anys els edificis guardonats amb el premi Mies van der Rohe d'arquitectura contemporània de la Unió Europea han sigut testimonis muts dels canvis polítics, econòmics, socials i culturals d'Europa. Els tretze edificis guardonats -el premi és biennal- dibuixen el mapa de l'arquitectura europea més destacada.

1. Modern i històric

Banc Borges & Irmão a Vila do Conde, d'Álvaro Siza (1988)

El primer premi Mies van der Rohe va recaure en un autor consagrat, el portuguès Álvaro Siza, premi Pritzker el 1992. L'austeritat i la poètica de la seu bancària contrasten amb els edificis veïns, però Siza els va fer dialogar jugant amb els volums, les asimetries i els accessos de la seva obra.

2. Un bosc futurista

Aeroport de Stansted (Londres), de Norman Foster (1990)

El guardó va passar de la petita escala i la relació amb l'entorn a les infraestructures i l'arquitectura més tecnològica. Norman Foster, també guardonat amb el Pritzker, va voler evocar la simplicitat dels primers aeroports creant una gran pèrgola formada per mòduls que recorden el tronc i les branques d'un arbre.

3. Precís i assequible

Palau d'Esports de Badalona, d'Esteve Bonell (1992)

L'edifici va ser fruit de la renovació urbanística i la construcció d'infraestructures i equipaments que van comportar els Jocs Olímpics de Barcelona. El jurat va destacar la precisió i la rapidesa de la construcció. Com que es va construir amb materials prefabricats, els costos van ser assequibles.

4. Una pell de vidre

Terminal internacional de Waterloo, de N. Grimshaw (1994)

Aquesta obra del britànic Nicholas Grimshaw gairebé es pot considerar la versió ferroviària de l'aeroport de Foster. Altra vegada la coberta es converteix en la protagonista de l'obra. La terminal va ser concebuda com una pell que protegeix i ofereix vistes al Tàmesi a més de 15 milions de viatgers cada any.

5. Un bosc per als llibres

Biblioteca Nacional de França, de Dominique Perrault (1996)

És l'últim gran projecte del govern de François Mitterrand. La biblioteca va representar l'arrencada d'un nou barri i s'ha de valorar gairebé més des del punt de vista de l'urbanisme que de l'arquitectònic, perquè els quatre blocs de la biblioteca defineixen un bosc enmig de la ciutat.

6. Rotund i immaterial

Museu d'art de Bregenz, Àustria, de Peter Zumthor (1998)

Situat a prop del llac Constança, aquest museu és a la vegada rotund i volàtil: està construït amb formigó, vidre i acer. Els vidres de les façanes reflecteixen la llum i el cel, converteixen l'edifici en una làmpara urbana i el difuminen en l'entorn.

7. Roques en una platja

Auditori Kursaal a Sant Sebastià, de Rafael Moneo (2001)

Aquest auditori i palau de congressos està concebut com dues roques a la desembocadura del riu Urumea. Els dos volums inclinats, més que pertànyer a la ciutat de Sant Sebastià, es volen confondre en el paisatge i amb el riu.

8. Una obra d'art urbà

Terminal i pàrquing de Hoenheim-Nord, de Zaha Hadid (2003)

Una de les primeres obres construïdes de l'arquitecta d'origen iraquià, que va guanyar el Pritzker l'any 2004. La terminal i l'aparcament són una obra tan austera com expressiva. Formen part del pla de les autoritats d'Estrasburg per implantar el tramvia a la ciutat. En el pla hi van col·laborar diversos artistes.

9. Un camí dins un cub

Ambaixada dels Països Baixos a Berlín, de Rem Koolhaas (2005)

Holanda va vendre la seva ambaixada a Berlín després de la Segona Guerra Mundial, i després de la reunificació alemanya va construir una nova ambaixada. Koolhaas es va haver d'adaptar a la fesomia d'una illa de cases, però va donar relleu al recorregut per l'interior.

10. Del Gòtic als píxels

Museu d'Art Contemporani de Lleó, de Tuñón i Mansilla (2007)

En l'Espanya immediatament anterior a l'esclat de la bombolla immobiliària, el Museu d'Art Contemporani de Castella i Lleó (Musac) va convidar a l'optimisme amb els colors de les seves façanes, inspirats en els dels vitralls gòtics. L'edifici és una suma de múltiples espais.

11. Un vaixell de cultura

Òpera nacional i ballet de Noruega, de Snohetta (2009)

Com l'auditori centre de congressos Harpa a Reykjavík, va ser un element per reactivar la ciutat d'Oslo. L'edifici, cèlebre perquè es pot passejar per la seva coberta inclinada, és una de les peces decisives de la renovació de la zona portuària de la ciutat.

12. El rastre de la història

Neues Museum a Berlín, de David Chipperfield (2011)

Aquesta restauració de David Chipperfield va representar el retorn a la contenció després de l'esclat de la crisi i dels anys daurats de l'arquitectura més espectacular. En l'última Biennal de Venècia d'arquitectura, també dirigida per aquest arquitecte, va apostar per recuperar els valors més humans de l'arquitectura.

13. Un diamant en brut

Auditori Harpa, del grup Henning Larsen i O. Eliasson (2013)

Islàndia va ser el primer país europeu que va entrar en crisi i el primer que n'ha sortit. L'auditori i palau de congressos Harpa, a Reykjavík, va ser una iniciativa privada i després el va assumir el sector públic. Representa una aposta per la cultura com a motor econòmic per regenerar el país i la força de l'arquitectura nòrdica mentre el sud d'Europa està afectat per la recessió.