Publicitat
Publicitat

300 anys després, els catalans poden guanyar?

Toni Soler i Albert Sánchez Piñol dialoguen sobre el passat i el futur del país

El setembre del 2014 farà 300 anys que Barcelona es va rendir davant les tropes de Felip V. El duc de Berwick va exigir la capitulació incondicional. Els catalans van demanar una amnistia general, respecte per la vida i les propietats, i el manteniment de les Constitucions i institucions. Havien aguantat fins al final, però poc podien fer els 5.000 defensors davant els 39.000 soldats borbònics que assetjaven les muralles i els prop de 50.000 repartits per tot el territori. Felip V no va ser gaire benèvol. Va respondre amb l'extermini de la dissidència, la devastació econòmica i la submissió política i institucional.

Els catalans van ser derrotats, però l'Onze de Setembre ha sobreviscut tres segles. "Vam saber perdre en el sentit futbolístic del terme. Vam ser derrotats lluitant i vam tenir prou esperit emprenedor per començar a reconstruir el país l'endemà mateix", explica el periodista i comissari del Tricentenari de l'Ajuntament de Barcelona, Toni Soler.

Els catalans i el poder

Soler dialogarà amb l'escriptor i antropòleg Albert Sánchez Piñol sobre el passat i el futur de Catalunya a 1714-2014: els catalans sabem guanyar? Serà la conferència inaugural, el dilluns 2 de setembre a les vuit del vespre, de la segona temporada del cicle Instint , un projecte liderat per Andreu Buenafuente i Albert Om.

Al llarg de 300 anys, malgrat les represàlies, ha sobreviscut el sentiment d'identitat i de nació. Però fins a quin punt la derrota del 1714 va marcar els catalans? "Parlarem de la relació que hem tingut al llarg de la història amb el poder. Per Catalunya, el poder sempre ha estat una cosa aliena. Ens costa moure'ns en el terreny polític. Aquesta incapacitat és una constant a la nostra història, que ara estem a punt de trencar, perquè per primera vegada ens plantegem la independència", diu Soler.

A Victus , amb uns 150.000 exemplars venuts entre l'edició castellana i la catalana, Sánchez Piñol fa una rigorosa anàlisi històrica i antropològica del setge del 1714. Són molts els paral·lelismes que Victus permet fer sobre la relació de Catalunya amb Espanya i Europa. L'escriptor dissecciona amb precisió el conflicte i l'ànima humana dels seus personatges. El protagonista, Martí Zuviría, diu en un moment de la novel·la que si s'apleguen tres catalanes de seguida hi haurà quatre opinions enfrontades. Històricament, el catalanisme ha estat dividit. "Però no és una tendència irreversible, les coses han canviat moltíssim des del 1714", destaca el novel·lista. "Internacionalment no es pot concebre resoldre un conflicte amb les armes. En aquell moment ningú va poder aturar els canons", diu Sánchez Piñol.

La classe popular sempre es mou

La societat catalana ha madurat, però hi ha coses que no han canviat tant. A Victus , l'escriptor deixa molt clar què n'opina de la classe dirigent. L'anomena els pendons vermells i escriu que en els homes que ostenten alts càrrecs la debilitat es fon amb la traïció, i que la vida de l'alta societat es regeix per falsedats i censures. A la Guerra de Successió, la població més pobra va ser massacrada. "El 1713 van ser les classes populars les que van pressionar les elits perquè Barcelona resistís", diu l'autor de Victus . Al segle XXI també han estat les classes populars les que s'han mobilitzat. "Estan molt ben organitzats, faran una via catalana que recorrerà tot el país. Han estat les classes populars les que han fet canviar de posició els dirigents polítics", assenyala.

La conferència de Toni Soler i Albert Sánchez Piñol servirà per escalfar motors pel Tricentenari barceloní, que començarà el 9 de setembre amb la inauguració del Born Centre Cultural. Durant dotze mesos se celebraran més d'una vuitantena d'activitats amb el crit "Viure lliure!" com a lema.

Un dels primers espectacles que es podrà veure serà l'Auca del Born , escrit i dirigit per Jordi Casanovas. Mostrarà a través de 48 escenes ràpides i simultànies, en diferents punts del jaciment, com era la vida al barri abans del 1714. El 12 de setembre obriran les portes les exposicions temporals i permanents del Born.

El cicle de conferències Instint continuarà els pròxims mesos amb Eduard Punset i Andreu Buenafente, Ada Colau, i els germans Roca. "L'anterior temporada vam aconseguir omplir tots els espectacles. Amb la Teresa Forcades vam haver de fer dues sessions el mateix dia, perquè en dos dies es van esgotar les entrades i vam rebre moltes peticions. A les conferències ve gent molt diversa i de totes les edats, i el públic és molt actiu. Fa moltes preguntes des del pati de butaques i des del Twitter", explica el coordinador d'aquest cicle de conferències, Marc Amorós.