Publicitat
Publicitat

El Taller Llunàtic, al Pla

L'artista Bruno Richard, virtuós del dibuix, exposà la seva obra als afores de Felanitx

Durant la dècada dels 70, el col·lectiu Taller Llunàtic va aplegar un grup d'escriptors i sobretot d'artistes mallorquins que, a més de ser amics, compartien el doble propòsit de rebentar la cultura oficial del tardofranquisme i d'homologar l'art d'aquí amb el d'arreu del món. Experimentals, transgressors, iconoclastes, d'un talent rabiós, la majoria dels membres del Taller Llunàtic tingueren el mèrit de mantenir-se únics i singulars tot i participar en mil i una aventures comunitàries. Res no dura per sempre, però. Aviat el grup es va dissoldre entre baralles, rancors i mala sang. Des de fa molts d'anys, el Taller Llunàtic és cosa només del poeta Josep Albertí i l'artista Bartomeu Cabot, que han optat per defugir els circuits oficials de la literatura i l'art i abraçar amb passió la marginalitat. Un cop d'ull a la seva pàgina web, tallerllunatic.blogspot.com, dóna una idea de la seva aposta estètica i intel·lectual: radicalitat expressiva, violència sexual, trencament de tots els tabús, elogis de l'autoritarisme, tics antisemites…

Tenint en compte tot això, el primer que et passa pel cap quan reps una invitació per assistir a un acte del Taller Llunàtic és que vés a saber quina barbaritat (fascinant o, com a mínim, interessant) t'hi trobaràs. La invitació era per a una exposició de fanzines , revistes, catàlegs i obres de l'artista francès Bruno Richard, amic de Cabot i Albertí des que coincidiren a París el 1974, quan va celebrar-s'hi una mostra de la publicació Neon de Suro . L'exposició va tenir lloc a la clastra d'entrada de Sa Bassa d'en Cabot, la finca que l'artista té als afores de Felanitx, i va durar entre les set del capvespre i les onze del vespre del diumenge 18 d'agost.

Contradient l'agressivitat bestial dels seus dibuixos i textos programàtics, Cabot i Albertí exerciren d'amfitrions amb una cordialitat perfecta. Hi havia menjua per picar. També una gelera plena de cerveses, aigua i coca-cola. L'acte va congregar una trentena d'assistents i, a més de les tres taules de fusta amb obra de Richard, hi havia una mostra de la col·laboració que Cabot ha duit a terme amb el jove artista Juanjo Morey García, la Làmina topogràfica de la capsa SALVATGE : un esquelet fàl·lic, un cartell ple de detalls irreverents, coloristes, escatològics…

Tota l'obra de Richard, que va néixer a París el 1956 i que té aspecte de Yàsser Arafat burleta i bohemi, porta el mateix títol: Elles sont de sortie . Moltes de les obres exposades va fer-les a mitges amb el seu amic Pascal Doury, mort el 2001. Dos són els temes predilectes de Richard: la mort i el sexe. Una de les obres més representatives i vistoses (més brutalment vistoses, vull dir) és un catàleg amb fotos pornogràfiques -de penetracions, fel·lacions i masturbacions- que estan contraposades o complementades amb fotografies de cadàvers que han estat víctimes d'una violència extrema: cremats, mutilats, tirotejats o decapitats.

Indiferència per l'art comercial

Richard és un tipus simpàtic, rialler i molt procaç. Mostra una indiferència total per l'art diguem-ne comercial i té una admiració rotunda per Picasso. Amb un castellà pintoresc però àgil i expressiu, afirma que "lo importante es hacer" i que "todo lo demás -técnicas, formatos, estilos- es la misma mierda". Diu que el sexe i la mort li interessen artísticament "para hacer cagar a todo el mundo" i justifica que podria pintar una poma o qualsevol altra cosa, però que no li interessa. No és un bluf. Richard és un virtuós del dibuix. L'obra més potent de totes les exposades es titula Sexy Politzei . Consisteix en un seguit de fotos de policies que, al costat i com en un joc de miralls, són complementats per uns dibuixos amb rotring i tinta que en són la versió expressionista i la interpretació personal. El resultat és fascinant, ple de talent, de lucidesa i de mala llet. Tot molt Taller Llunàtic, és clar.