A la caça del nou ‘boom’

BarcelonaEl penúltim terratrèmol literari a escala global va ser, a l’espera d’un relleu digne, Cinquanta ombres d’en Grey. Una novel·la d’una autora desconeguda, autopublicada en e-book i caçada per un petit segell australià que ha acabat venent 100 milions d’exemplars al món. A l’ombra d’E.L. James van aparèixer de cop un reguitzell de títols calcats, englobats dins el gènere batejat com a mummy porn. “El mercat es mou al voltant d’un fenomen. Encara que siguin gèneres que sempre han existit, quan despunta un llibre la gent s’hi llança en planxa. És el que té l’efecte contagi del bestseller : l’has d’haver llegit per parlar-ne”, afirma Eva Olaya, d’Ediciones Versátil. “Quan hi ha un llibre que té un èxit espaterrant, al darrere porta una estela. Fa de punta de llança d’altres escriptors i, a més, són llibres que creen lectors”, explica Ester Pujol, editora de Columna. Un boom pot visibilitzar un gènere residual i eixamplar-lo per sempre.

Si mirem l’última dècada, El codi Da Vinci el 2004 va encetar un lustre en què els thrillers amb tocs històrics i de misteri serien una bona aposta editorial. El 2009 va sacsejar el panorama Stieg Larsson i la trilogia Millenium, que indubtablement va obrir la porta a noms del gènere negre nòrdic que mai haurien arribat. “Per exemple, nosaltres publiquem Maria Lang, que és una Agatha Christie sueca i podria ser l’àvia de Larsson, perquè escriu des dels anys 40, però tant allà com aquí la vam redescobrir després de Millenium ”, explica Carol París, d’Ediciones B.

El 1997 Harry Potter va obrir la caixa dels trons del gènere fantasy. El 2005, Stephenie Meyer i la saga vampírico-romàntica Crepuscle la seguia fent ressonar i després encara vindrien l’adrenalínica Els jocs de la fam i l’èpica Joc de trons. La ciència-ficció va trencar barreres, va ampliar públics i ara és una de les grans apostes de totes les editorials. “Hi ha un públic molt fidel, comunitats online que t’ajuden en la promoció i els lectors són els màxims experts. Ha emergit una comunitat que era underground i ha visibilitzat l’interès per aquest tipus de gèneres”, diu París.

El poder del màrqueting viral

Les xarxes socials magnifiquen i acceleren els fenòmens editorials. El cas de Cinquanta ombres torna a ser paradigmàtic. La bombolla ja s’està desinflant. “Hi ha hagut una sobreexplotació. Però l’eròtica, que era un gènere subterrani, ha guanyat lectores i moltes han passat a la novel·la romàntica, que té un públic molt fidel i que consumeix molt. Així que seguirà existint”, opina Olaya.

Les xarxes també han canviat la feina dels editors. Si abans el “gust il·lustrat d’un editor imposava un criteri, ara creix el paper de clients, usuaris, subscritors, prescriptors”, diu París. “Estem pendents de les xarxes, de tendències socials, del cine, de blogs literaris, dels autors autopublicats, en certs aspectes s’ha invertit la direcció”, afirma Blanca Rosa Roca, de Roca Editorial. Internet permet detectar nínxols de mercat, demandes o saturacions; ha fet més immediat el contacte amb els agents internacionals, i permet fer promoció sense intermediaris, en una època en què no hi ha grans pressupostos de màrqueting. “Fer bolos en llibreries i biblioteques és important. El boca-orella segueix sent la millor manera que funcioni un llibre”, diu Roca. I les xarxes són un gran boca-orella digital. “Un autor novell sap que si no mou el llibre i no té xarxes socials i seguidors, difícilment despuntarà”.